Selecciona Edició
Connecta’t

Colau prohibirà obrir locals d’oci o turístics a Ciutat Vella

El Pla d'Usos no permetrà obrir noves discoteques, bars musicals, prostíbuls, sales de joc, consignes i agències de viatge

El local Sidecar, a la plaça Reial.
El local Sidecar, a la plaça Reial.

El districte de Ciutat Vella de Barcelona no permetrà obrir més discoteques ni bars musicals, prostíbuls, pensions, sales de jocs i atraccions, supermercats de més de 400 metres quadrats, consignes, agències de viatges, oficines d'informació turística ni locals amb màquines expenedores de menjar. Després de mesos fent estudis i amb una moratòria vigent d'obertura de nous locals de pública concurrència, el districte més cèntric i pressionat pel turisme de la ciutat ja té Pla d'usos: el pla urbanístic que determina què es pot obrir i què no i en quines circumstàncies.

En síntesi, el que busca el pla és posar límit als dos principals focus de conflictivitat al districte: l'activitat nocturna i la vinculada al turisme. "Es tracta d'equilibrar l'activitat, fomentar la diversitat i regular i limitar l'oci nocturn, considerant la possibilitat fins i tot de decreixement", perquè si tanca un local nocturn no en podrà obrir cap altre, ha resumit avui divendres la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

La Comissió de Govern del Consistori ha aprovat avui inicialment un nou pla d'usos. El sisè, després de l'anul·lació, amb sentència ferma, del del 2013, que buscava justament el contrari, liberalitzar aquests negocis. Pin va explicar ahir els detalls d'un pla "que parteix del fet que el districte té un teixit residencial, molta població i molta densitat; que està orientat a millorar la convivència i la salut dels veïns, a fomentar la diversitat comercial i a limitar les activitats dedicades al monocultiu turístic". Pin ha explicat que en els últims anys "han aparegut noves activitats que no van orientades al veïnat en un districte de carrers estrets, "on molts edificis no tenen una bona qualitat", per la qual cosa "costa molt d'absorbir el soroll" i "la percepció de saturació és molt compartida".

Lloguer de patinets

Pel que fa a una altra qüestió que ha generat polèmica, com són els locals de lloguer de bicicletes o patinets, la seva obertura només estarà permesa en les rutes que especifica la nova ordenança de circulació, fora dels principals eixos de circulació turística. En aquest sentit, la regidora va afirmar que els estudis realitzats indiquen que no hi ha saturació d'aquesta oferta; els empresaris del sector van criticar durament la moratòria.

Pla per a la Rambla

Encara que en algun moment en els últims mesos Pin havia parlat de tenir en compte els usos "carrer per carrer", finalment el Pla d'usos fixa una única zona amb les mateixes regles. Les úniques excepcions són la Rambla i, vinculada a aquesta, la Boqueria i la plaça Reial, espais per als quals s'està redactant un pla propi. El pla tampoc preveu el traspàs de llicències: no es podrà tancar un local i obrir-lo amb la mateixa llicència en un altre lloc.

El que fa el nou pla és aplicar un criteri que combina superfície amb densitat: limitar la superfície màxima de cada categoria que podrà haver-hi en un determinat radi. Per exemple, no hi podrà haver més de 300 metres quadrats de restaurants, bars o gelateries en un radi de 50 metres. I, a més, com que es considera que aquests locals tenen impacte nocturn, les condicions s'amplien: encara que compleixi les del primer radi, si hi ha més de 100 metres de restaurants en 1.300 metres de radi, tampoc podrà obrir. "El pla fixa superfícies i no nombre de locals per donar lloc a l'obertura de negocis de diferents mides d'empreses, no només les més grans".

En el cas de les activitats considerades de baix impacte nocturn, només es tindrà en compte una superfície i un radi. En aquest epígraf hi entren els teatres, cinemes i circs, les activitats culturals, els menjadors socials, les botigues vinculades al consum de proximitat, els supermercats de fins a 399 metres quadrats (els de més superfície no estaran permesos) i venda de producte quotidià no alimentari (una ferreteria, per exemple).

Un altre criteri que fixa el nou Pla d'usos és la situació dels edificis on s'ubiquen els establiments. En aquest sentit, la diagnosi que ha fet el districte constata l'existència d'"àmbits de vulnerabilitat residencial extrema i acusada en els quals la implantació de les activitats pot tenir més impacte". Per exemple, pel soroll. I en aquests casos no es podran implantar negocis si no tenen un certificat d'idoneïtat tècnica per assegurar que l'edifici està en bones condicions per evitar perjudicar la salut dels veïns.

El calendari que afronta ara la tramitació del pla és de dos mesos d'exposició pública; resoldre les al·legacions, i el més determinant, aconseguir suport polític a la Comissió d'Urbanisme i el Plenari. Podria estar tot a punt al gener o febrer. I fins quan estarà vigent? "Fins que es faci un altre pla o fins que un tribunal el tombi, com ha passat amb els anteriors", reconeixia ahir una tècnica del districte.

MÉS INFORMACIÓ