El Banc d’Espanya avisa del risc econòmic per “les tensions polítiques a Catalunya”

El Banc d'Espanya adverteix de les conseqüències econòmiques que pot tenir la incertesa generada a Catalunya entorn del referèndum convocat per a l'1 d'octubre. Amb una breu frase recollida en les previsions publicades avui dijous, entra de ple per primera vegada en la crisi política catalana: "Pel que fa als riscos que envolten les projeccions de creixement del PIB, en l'àmbit intern, les tensions polítiques a Catalunya podrien afectar eventualment la confiança dels agents i les seves decisions de despesa i condicions de finançament", subratlla el butlletí trimestral. No obstant això, fonts de l'organisme asseguren que ara com ara l'impacte no s'ha materialitzat, ni tan sols en els moviments de dipòsits.

L'economia és poruga. I això recorda l'entitat supervisora dels bancs. Se suma així a les últimes declaracions del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que ja havia avisat que s'estaven aturant inversions importants d'alguna multinacional a Catalunya per la incertesa creada a l'entorn del referèndum convocat. Es referia a un fabricant automobilístic, però alhora es mostrava convençut que la situació amb aquesta empresa finalment es reconduiria. També s'han expressat en aquesta línia diversos representants de les empreses. Per exemple, Joaquim Gay de Montellà, el president de Foment del Treball, la patronal catalana. O el president del Cercle d'Empresaris, Javier Vega de Seoane.

"L'escenari de projeccions econòmiques no preveu cap impacte de les tensions polítiques a Catalunya. Sobre els efectes de la tensió política a Catalunya cal distingir entre el passat i el futur. En primer lloc, la informació conjuntural ve amb cert desfasament i, per això, és difícil valorar si ha passat alguna cosa. Sí que podem apreciar que en l'actualitat no s'està notant als mercats", ha declarat el director del servei d'estudis del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos. És a dir, de moment és només "un risc futurible", ha precisat.

Ara bé, una altra cosa diferent és el que podria passar en el futur: "Eventualment, i subratllo eventualment, podrien tenir un efecte sobre les decisions de despesa i inversió", ha recalcat Hernández de Cos. I com començaria el procés de deteriorament derivat d'aquestes tensions? "En un primer moment afectaria la prima de risc sobirana, i després es traslladaria a la resta de tipus d'interès. L'impacte dependria de la magnitud de l'enduriment de les condicions financeres", ha explicat. Cal recordar que la fi de la crisi a Espanya va començar perquè el BCE va intervenir als mercats, abaratint el finançament fins a uns nivells inèdits fins llavors per a una economia que encara suporta un excés d'endeutament.

En aquestes circumstàncies, l'organisme supervisor manté, de moment, les previsions de creixement del PIB d'Espanya en el 3,1% enguany, davant del 3,2% que va créixer l'activitat el 2016. Per al 2018 i el 2019, també les deixa intactes en el 2,5% i el 2,2%, respectivament. "Les previsions estableixen una prolongació, al llarg del període considerat, de l'actual fase expansiva, basada en els avanços en la correcció dels desequilibris de l'economia, la qual cosa inclou, en particular, les millores acumulades en la competitivitat —que han contribuït a la consecució d'un saldo exterior positiu de manera sostinguda— i els progressos en la reducció del sobreendeutament del sector privat, així com en la persistència de condicions financeres folgades com a conseqüència de l'orientació expansiva de la política monetària", explica el Banc d'Espanya. Aquestes projeccions són una dècima millor que el 3% que preveu el Govern espanyol per a aquest any. I empitjoren lleugerament sobre el 2,6% per al 2018 i el 2,5% per al 2019 que augura l'Executiu central.

El supervisor justifica els pronòstics més moderats de creixement del PIB per als propers anys per l'esgotament dels anomenats vents de cua de l'economia espanyola. El Banc assenyala que el petroli barat o els estímuls monetaris del Banc Central Europeu a poc a poc van perdent impuls: "S'espera que l'esvaïment gradual d'alguns impulsos expansius que han estimulat transitòriament la recuperació de l'economia espanyola afavoreixi una moderació de l'avanç del producte", apunta. Cita, a més, una moderació de la despesa en el consum de les llars, perquè aquestes havien fet durant els últims trimestres despeses que havien deixat aparcades durant la crisi i que no caldrà repetir a curt termini. També esmenta la fi de les caigudes del preu de l'energia, que deixarà d'aportar més renda disponible a les famílies.

Respecte a Catalunya i la preocupació de les empreses per un impacte en les inversions, no se n'ofereix cap dada, més enllà de l'esmentat advertiment que "les tensions polítiques" poden impactar en la despesa o el finançament.

Efectes de l’euro fort

El servei d'estudis de l'entitat repassa detingudament el possible impacte de la revaloració de l'euro: "S'estima que l'apreciació recent del tipus de canvi efectiu de l'euro tindrà un cert impacte negatiu sobre l'evolució de l'activitat i la inflació, que tendirà a veure's contrarestat, a l'efecte de l'escenari central de les projeccions, per l'enfortiment més recent de l'entorn exterior de l'economia espanyola i, especialment, de l'àrea de l'euro", adverteix.

Pel que fa a la creació d'ocupació, creu que seguirà per una via positiva, tot i que, això sí, amb una mica menys de vigor. "Es preveu que els elevats creixements de l'ocupació observats en els últims anys es moderin conforme transcorri el període de projecció, en línia amb l'evolució que s'espera per a l'activitat. L'augment de l'ocupació generarà disminucions addicionals de la taxa d'atur, i el nivell se situaria per sota del 13% a finals del 2019". Segons les seves previsions, la taxa d'atur tancarà aquest any en el 16,3%. A finals del 2018, se situarà en el 14,4%.