Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Gairebé 300 entitats segueixen amb els comptes bloquejats pel referèndum

Els centres d'investigació i fundacions privades denuncien que la mesura d'Hisenda els resta competitivitat

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

Més d'una setmana després que el Ministeri d'Hisenda bloquegés tots els comptes bancaris de la Generalitat, 296 entitats amb participació pública tenen encara congelats tant els seus ingressos com les seves despeses. El ministre Cristóbal Montoro va prendre aquesta decisió per impedir la preparació del referèndum d'independència convocat per diumenge, que està suspès pel Tribunal Constitucional. El dany col·lateral el pateixen aquestes gairebé 300 entitats que també tenen els comptes fiscalitzats: centres culturals, fundacions privades, universitats i, especialment, centres d'investigació.

El bloqueig dels comptes implica que, a partir del passat 20 de setembre, tots els moviments financers de la Generalitat han hagut de presentar-se davant el Ministeri d'Hisenda perquè certifiqui que no obeeixen a cap motiu il·legal. Amb l'obligació de presentar una avaluació individualitzada de cada ingrés o despesa, aquests es poden demorar diversos dies, la qual cosa, segons denuncien les institucions afectades, “està col·lapsant el sistema”.

Aquesta situació afecta a totes aquelles entitats que tenen algun tipus de participació de l'ens públic català. Així, Hisenda va elaborar una llista de 297 entitats —a la què se li ha de restar la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), una fundació privada que figurava per error entre les afectades— els comptes de les quals passen a estar fiscalitzades. Entre aquestes estan fundacions privades com el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, centres mèdics com BarnaClínic, universitats, centres culturals com les biblioteques o el Consorci per la Normalització Lingüística i centres d'investigació. Hisenda no va notificar formalment la congelació dels comptes a aquestes entitats, que la van descobrir a través dels bancs.

El Departament d'Empresa i Coneixement calcula que té bloquejats uns 30 milions d'euros en subvencions, entre ajudes a la promoció turística, programes d'investigació i línies de subvenció a la indústria. El Departament de Cultura, un altre dels més afectats, indica que no pot pagar, sense abans passar per l'examen d'Hisenda, per a activitats ja programades o per a l'ampliació del catàleg de les biblioteques.

Els centres d'investigació, els més afectats en el dia a dia per aquesta mesura, denuncien que la decisió d'Hisenda els resta competitivitat amb altres centres europeus. “Hem pogut finalment pagar les nòmines, però el retard en els pagaments no ens ha permès pagar coses bàsiques com la subscripció a les revistes o els vols de congressistes convidats”, lamenta Lluís Rovira, director d'iCERCA, una institució que engloba més de 40 centres d'investigació. Les targetes de crèdit de les entitats també han estat bloquejades, i també els pagaments que els centres han d'abonar als consorcis europeus als quals pertanyen. “Aquesta aberració administrativa ens està fent quedar malament”, diu Rovira, que augura un futur incert si no se soluciona la situació: “Les persones que ens fiscalitzen no tenen res a veure amb la ciència, així que el que para nosaltres és important pagar, per a ells potser no ho és”.

Els comerços obriran diumenge

La patronal de comerciants RetailCat, que representa més de 32.000 establiments, va retirar ahir la petició d'ajornar el diumenge de lliure obertura a Barcelona previst per l'1 d'octubre. Els comerciants havien demanat el canvi de dia per la inseguretat que els produeix la convocatòria del referèndum d'independència suspès pel Tribunal Constitucional. Finalment, segons fonts de la patronal, la falta de previsió i de temps per afrontar els tràmits per canviar de dia han obligat als comerciants a retirar la petició.

MÉS INFORMACIÓ