Selecciona Edició
Connecta’t

Ramon Pichot, l’altre gran amic de Picasso

El MNAC recupera en una exposició una de les figures més oblidades de l'art català del segle XIX que va conviure a París amb el pintor malagueny

'Escena de cabaret', l'obra de Pichot realitzada el 1900, vista a través d'un mòbil.
'Escena de cabaret', l'obra de Pichot realitzada el 1900, vista a través d'un mòbil.

El 1899, la família Pichot, encapçalada per la matriarca Antònia Gironès i el seu marit Ramon Pichot van construir una casa a la punta d'És Sortell, a tocar de la platja de Sa Conca de Cadaqués. Allí va començar a estiuejar el nombrós clan format pel matrimoni i els seus set fills, a més de les parelles i amics de molts d'ells. En els germans Pichot estaven representades gairebé totes les arts: músics com el violinista Lluís, el violoncel·lista Ricard i la pianista Mercè, cantants d'òpera com Maria i pintors com Ramon. Aviat, les reunions en les quals participàven altres artistes com Granados, Utrillo, Sert, Fabra, Ribera o Picasso es van fer famoses en aquesta petita i apartada localitat en la qual encara era estrany veure algú arribat de l'altre costat del massís del Puig de Paní que l'aïllava i protegia.

El pintor Ramon Pichot (Barcelona, 1871-París, 1925) va acabar sent una de les figures més destacades de l'art català de finals del segle XIX. Desdibuixat i reclòs en col·leccions particulars, el MNAC —que només té l'obra Ofrena— el reivindica en l'exposició Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose. Es tracta de la primera monogràfica d'aquest pintor en la qual es recorre a partir de 42 obres la vida i l'obra a través de tres llocs: Barcelona, on va néixer, París on va viure i va morir i Cadaqués, el seu paisatge inspirador i el lloc al que mai va deixar de tornar. Un recorregut en la qual estan presents figures com Santiago Rusiñol, però sobretot Picasso, amb el qual va tenir una intensa relació a París, tal com delata la impressionant fotografia en la qual Pichot està assegut en l'estudi del malagueny, a més dels retrats que li va fer aquests anys.

'Germaine', pintada per Pichot en 1900.
'Germaine', pintada per Pichot en 1900.

Pichot va ser un més de la famosa Colla del Safrà juntament amb Joaquim Mir i Isidre Nonell i va començar exposant com ells en Els Quatre Gats, però també va ser amic de pintors de la generació anterior com Ramon Casas i Santiago Rusiñol, amb el qual va viatjar a Madrid on van copiar al Greco i a Granada on va pintar gitanes i interiors de palaus de la ciutat. “Va ser una figura pont de dues generacions”, explica Isabel Fabregat, comissària de la mostra que proporciona, a més la primera monografia de l'artista. Fabregat ha determinat que la producció de Pichot va ser d'unes 300 obres.

Com els seus amics va viatjar a París, on ja estava el 1900 preparant la seva primera exposició individual. A diferència de la majoria ell ja no va tornar i es va instal·lar a viure allà fins que va morir el 1925. “Va acabar integrat en els ambients artístics i bohemis de Montmartre, exposant en la cèlebre sala dels Fauves el 1905”, explica Fabregat. Allí va contactar amb Picasso i amb el seu amic Carles Casagemas que va acabar suïcidant-se el 1901 després de ser rebutjat per Laure Gargallo, Germaine. Després d'errar el tret amb què va intentar matar-la, va apuntar al seu cap i es va matar als 20 anys. Dos anys després, Germaine i Ramon Pichot es van casar a París.

Germaine, la dona de tots

Picasso va culpabilitzar Germaine (que també havia estat amant seva) del suïcidi del seu amic Casagemas, però també de la mort de Pichot el 1925. Aquest any va pintar l'obra Les tres ballarines, actualment a la Tate. El malagueny, que va afirmar que la pintura s'hauria d'haver titulat La mort de Pichot, va representar tres figures que tenen les mans entrellaçades: a la dreta Pichot, a l'esquerra Germaine i al centre, crucificat, Casagemas. Malgrat tot, Picasso la va ajudar econòmicament el 1939 quan ella l'hi va demanar.

L'exposició arrenca amb obres com Siesta de Invierno emparentada amb obres com la Catedral dels pobres de Mir, cartells modernistes per a marques publicitàries per passar als seus ambients bohemis i de bordells parisencs (imatges de la ciutat moderna) que tant li agradaven a Pichot i als seus amics i en els quals queda patent els seus gustos pels colors intensos, una de les característiques que més destaca la comissària. Pichot també va ser gravador i va il·lustrar llibres per a altres artistes com Rusiñol (Fulls de la vida) i el poeta i dramaturg Eduard Marquina (casat amb la seva germana Mercè) i va conrear temes com les escenes de gènere, el tipismo, tenyit de gris i els retrats.

La sala d'exposicions temporals del MNAC permet mostrar com malgrat els diferents moments de la carrera del pintor va haver-hi una constant que es va mantenir: Cadaqués, el lloc que eli va inspirar i va ser un punt de trobada. Van ser aquests paisatges de cales i muntanyes, que Salvador Dalí va contemplar i va reproduir. La família Dalí també era amiga dels Pichot. De fet la casa d'És Llané va ser primer un graner de la cantant Maria Pichot que va llogar el seu pare per estiuejar. “Els quadres d'aquest moment del jove Dalí són molt semblants. Dalí va descobrir l'impressionisme a través de Pichot”, va explicar Fabregat.

Pichot i la seva esposa Germaine es van instal·lar el 1923 en la Maison Rose, un edifici de Montmartre que Rusiñol i Utrillo havien pintat, on ell tenia el seu taller i ella regentava un restaurant tal com apareixen en una altra de les fotografies. Les imatges són un altre dels atractius de l'exposició. Impagables les de la família Pichot, més de vint membres, a la casa d'És Sortell. No era estrany que a principis del XX, quan apareixia un personatge despistat, bohemi i estrafolari en la recòndita Cadaqués, es digués: “És un pichot”.