Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Fer més difícil Europa

Extrema dreta o extrema esquerra?

Manifestants amb una estelada.
Manifestants amb una estelada. AP

És un consol que, a pesar de tot, el crit “Fora Europa” d’alguns manifestats radicals a favor del referèndum il·legal no s’hagi escampat més, d’acord amb la insània que és millor que Catalunya surti de la Unió Europea perquè l’Estat de dret, com a fonament del sistema europeu, no permet una secessió fora de la llei. Extrema dreta o extrema esquerra? En primer lloc, és una prova de la inconsciència política radical, i en segon lloc fa pensar que la deriva institucional de la Generalitat ha fet possible l’eslògan. Una de les argumentacions més irresponsables de l’independentisme va ser voler fer creure que Catalunya es podia separar d’Espanya i a la vegada seguir a l’Europa comunitària. Fer més difícil Europa és una forma de fer més difícil el futur de Catalunya, especialment si considerem que Barcelona sempre ha cregut ser més europeista que la resta d’Espanya i que el catalanisme clàssic tenia l’europeïtat com un element constitutiu. Quan la majoria d’analistes lamenten d’una banda el Brexit britànic i de l’altra interpreten com un risc els resultats del partit Alternativa per Alemanya, quin sentit té el “Fora Europa” als carrers de Barcelona?

The Economist torna a errar quan diu que la crisi econòmica del 2008 va afectar més Madrid que Barcelona. Això és ignorar que les retallades socials —del tot mal pensades— fetes pel Govern de la Generalitat van generar el setge al Parlament de Catalunya i que Artur Mas va haver d’anar-hi en helicòpter. És improbable trobar una imatge més il·lustrativa d’un desgovern i d’una crisi, de la mateixa manera que fer Europa més difícil seria perjudicar encara més l’estabilitat catalana.

Fins no fa gaire, ¿hauríem pogut suposar que Europa, l’Europa de les nacions i l’Europa transnacional, es faria les preguntes que ara mateix tots ens fem, o que a Catalunya algú cridaria “Europa no”? En el fons, té a veure amb la llibertat, que és tan vulnerable i fràgil, encara que sovint ho oblidem. Per parlar de pensament sobre la llibertat i el pluralisme crític, entre tantes idees de l’Europa arrelada en la llibertat, subratllem la concepció de Karl Popper. El pluralisme és una defensa constant davant del dogmatisme, i un concepte que és essencial per a la configuració permanent, integrada, d’Europa. La via pluralista de la democràcia, el pluralisme crític, permet la pacificació dels comportaments polítics. Minimitza el risc que es prenguin males decisions o que governants inadequats es mantinguin en el poder. ¿Seria una Catalunya fora d’Europa una societat més oberta, amb garanties per a l’exercici del pluralisme? De ben segur que els manifestants que criden “Europa no” sumen l’antisistema i les ganes de deixar Espanya enrere a un desinterès radical pels requisits d’una societat oberta.