Selecciona Edició
Connecta’t

“Seguim pensant que la dona que parla de sexe és una porca”

Maria Eugènia Casanova defensa la paròdia com a instrument de crítica social i plasma la injusta realitat de la dona a 'Agencia matrimonial'

L'actriu Maria Eugènia Casanova.
L'actriu Maria Eugènia Casanova.

Set dones visiten una agència matrimonial. L'Angelina, que no es pot treure del cap els pollastres que ven al mercat; Pilar Segura, que desborda una insuportable arrogància de política fatxa; l'esotèrica Virginia, perseguida pels seus fantasmes; la Mari, que flipa perquè es pensava que anar a buscar parella és com anar a comprar maria; la Chantal, una prostituta que aprofita que està de baixa per buscar un home que la retiri; la Rafaela, cansada de netejar cases alienes; i la Soraya, una exmonja amb fantasies humides. Un gran tòpic, diran alguns. Un reguitzell de personatges gastats i més que coneguts. Però Agencia matrimonial, de la companyia M’Enredo Teatre, se serveix d'aquests clixés per plasmar, mitjançant la paròdia, la desigualtat de la dona en la societat actual. Maria Eugènia Casanova (autora, directora i intèrpret de l'obra), Iván Rubio i Marta Vilellas celebraran al maig el seu quart any programats al Teatreneu (abans, van estar al Llantiol) carregant amb aquestes dones que, a la seva manera, lluiten contra la solitud. "Totes, menys la Pilar Segura, el 8 de març faran vaga", assegura, categòrica, Casanova.

A l'escenari només hi ha una taula i un telèfon. I sona. La trucada és de l'agència, que bombardeja amb preguntes la interessada per introduir-la en la seva base de dades i avisar-la quan trobi el seu home ideal. Les preguntes serveixen a l'actriu per portar els seus personatges a l'extrem (“això és paròdia, més que comèdia”, diu). “Des de petita la meva mare em picava dient-me que m'apuntaria a una agència per casar-me”, recorda Casanova. “Alguna cosa em va quedar d'aquella broma… I fa uns quants anys, quan hi va haver el boom de les pàgines de contactes per internet, em vaig decidir a muntar aquest espectacle que és pura crítica social, més que reivindicació: que cada dona (cada persona!) faci el que vulgui amb la seva vida, per descomptat”. Alguna cosa del seu contacte amb La Cubana també ha impregnat l'obra. I també alguna cosa dels seus admirats Carmen Machi o Rubianes, o de l'Almodóvar més primitiu.

Els set personatges estan estudiats al detall. "La meva feina és observar la realitat. No paro de fixar-me en la gent. I amb la fila que faig... algun dia em deixaran anar una hòstia, de tant mirar”. Els personatges, és clar, existeixen: "L'altre dia va venir a la funció la meva venedora de pollastres, la del mercat de Sabadell... Quina vergonya!" En cinc anys, els mateixos protagonistes han sobreviscut: "No fa falta canviar-los", diu la creadora. "I això vol dir que la societat no ha millorat gens. La gent continua rient, quan deixi de fer-ho voldrà dir que els personatges han quedat desfasats”.

El riure, l'humor, és un instrument clau en el teatre. "És una eina de crítica social molt important", diu Casanova. "Fa falta que la gent ho sàpiga i ho entengui així, cosa que no passa sempre. Resulta que amb la pel·lícula It [basada en la novel·la de Stephen King] molts pallassos es van queixar per la imatge que transmet d'ells. Els pallassos!" És difícil fer humor sense ofendre, però el problema, segons la dramaturga, és de l'espectador: "No passa res per burlar-se dels grassos, o els calbs, o els vegans, o els llestos, sempre des del respecte. El que passa és que el moment és tan delicat i la línia de separació és tan fina… I apareixen associacions insospitades que es queixen. Però si la primera que es riu d'ella mateixa soc jo! Intento treure el pitjor de mi en cada personatge".

Casanova considera que l'humor està encasellat. "És un problema cultural. Per exemple, fa molt poc que veiem dones clown; des que érem petits, el pallasso era pallasso, no pallassa. I seguim amb el clixé que si la noia és maca no pot ser graciosa i que la dona que parla de sexe és una porca. La cosa està millorant, per descomptat, però a les dones els costa més. Sense oblidar que el més important és que un espectacle sigui bo, tant si el fa una dona com si el fa un home".

L'actualitat, sobretot en clau d'humor, es cola per força en la ficció: “Pilar Segura, la política fatxa, comenta que se'n va anar de creuer amb el Piolín”, explica Casanova, sorpresa per la reacció del públic davant d'aquest personatge en els últims temps, en què el conflicte pel referèndum és un tema d'actualitat. "El text d'aquest personatge està repassat mil vegades, la veritat", admet. "Prefereixo controlar que no digui res ofensiu, després dels casos que estem vivint". L'actriu considera que el teatre serveix per demostrar el que un pensa. Així és el seu teatre, proper, amb personatges en els quals, fins i tot portats al límit, el públic s'hi pugui reconèixer o hi pugui reconèixer algun veí (veïna, en aquest cas).

MÉS INFORMACIÓ