_
_
_
_
_

El misteriós cas de la veïna anònima que demana votar amb la firma d’un polític xilè

Ciutadans de Girona reben a les seves bústies una carta que reclama la seva participació a la consulta i que porta la firma de l'exalcalde de Maipú, Christian Vittori

Cristian Segura
La carta anònima enviada a veïns de Girona.
La carta anònima enviada a veïns de Girona.

Desenes de ciutadans de Girona han compartit a les xarxes socials la carta que han rebut aquesta setmana d'una suposada veïna d'escala que els demana participar a la consulta il·legal de l'1-O. La missiva està redactada en un to col·loquial i finalitza amb una firma que seria la mateixa que la de l'exalcalde del municipi xilè de Maipú, Christian Vittori.

Más información
La Guardia Civil requisa 3 millones de papeletas y seis millones de sobres para el referéndum
La Guàrdia Civil requisa milions de paperetes i sobres a Igualada
Hisenda bloqueja 475 milions del Pressupost de la Generalitat

Els destinataris de la carta l'han rebut a les seves bústies dins d'un sobre blanc sense identificar. La majoria que ho han notificat a les xarxes socials creien que es tractava d'una veïna real. A tall d'exemple, un conegut músic de Girona va compartir ahir la carta a Facebook visiblement emocionat. L'escriptor Josep Maria Fonalleras, de Girona com ell, va respondre-li que també havia rebut el missatge. Fonalleras explica a EL PAÍS que el matí de dimecres va rebre la carta en castellà i que per la nit la va tornar a veure distribuïda al seu edifici però aquesta vegada en català, sempre amb la mateixa firma. Diversos receptors de la carta i usuaris de Twitter van revelar que la rúbrica és la mateixa que la que acompanya la biografia de Wikipedia de Vittori. La mateixa firma apareix en documents consistorials de Maipú signats per Vittori. Aquest va dimitir com a alcalde el novembre del 2016 perquè estava investigat per frau amb fons públics, suborn i blanqueig de capitals.

“Hola, com sabràs, l'1 d'octubre ens han convocat a les urnes. I si aquell dia anem tots a votar? Així acabarem d'una vegada per totes aquest debat que tant de temps i esforços ens ha costat”. La carta comença així i l'autora –o autor– manté el to conciliador, sense mullar-se per cap opció de vot: Jo tinc clar el meu vot, però acceptaria encantada un resultat contrari si així ho recolza la majoria de la gent. L'única condició seria que a partir de l'endemà de la votació ens dediquem a resoldre els problemes reals de la gent, com l'atur, la sanitat, l'educació o la corrupció”. El text intentat no semblar un escrit institucional i per això expressa que “seria bonic veure una participació elevada” per saber “què pensa en realitat tota la població catalana i no ens quedem amb el que pensen i diuen els polítics de sempre”. “Com a demòcrata, he votat sempre que he pogut i m'han deixat”, afegeix la veïna anònima.

Els Estats Units és un dels països on el carteig està més estès i és més recurrent en l'estratègia electoral. Sasha Issenberg, periodista de Bloomberg i analista de referència en aquest àmbit amb el seu llibre The Victory Lab, explica que els mailings durant els dies previs a una jornada electoral són habituals als Estats Units per mobilitzar els indecisos. Aquesta tècnica compta al seu favor, segons Issenberg, que el cens electoral en aquest país és de fàcil consulta pública: “Hi ha molts estudis que confirmen l'eficàcia d'això, la participació pot pujar uns punts percentuals”. Issenberg afirma que molts d'aquests mailings poden aparentar un estil directe i col·loquial, tot i que el normal és que vagin firmats per alguna organització vinculada a un candidat: “La carta pot anar acompanyada del segell de l'Associació d'Americans pel Beisbol i el Pastís de Poma. Una altra cosa és si el remitent existeix, per llei així ho hauria de ser”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_