Selecciona Edició
Connecta’t

Reporters sense Fronteres alerta de l’assetjament contra periodistes crítics amb el procés

L'organització denuncia una campanya d'"insults, intimidacions i amenaces" a internet contra informadors nacionals i estrangers

Referendum en Cataluña
Puigdemont i Junqueras, envoltats de periodistes.

Periodistes assetjats a les xarxes socials, insultats, desacreditats i intimidats. Aquest és el clima de fustigació que els independentistes han implantat per retallar la llibertat d'expressió. Els informadors crítics amb el procés són al centre de la diana de la intensa campanya de linxament que duen a terme a les xarxes socials els ciberhooligans, segons denuncia l'organització Reporters sense Fronteres (RSF), que ha recollit testimonis demolidors tant de periodistes nacionals com estrangers.

L'informe de RSF descriu un "clima irrespirable" per a l'exercici del periodisme a Catalunya. Els informadors espanyols i els corresponsals es queixen de les pressions que reben des del poder i de l'assetjament a les xarxes socials. "Les contínues pressions del Govern sobre la premsa estrangera i local, la fustigació dels hooligans del moviment a les xarxes socials contra els periodistes crítics i la intimidació per part de multituds de manifestants contra els reporters de televisió han creat una atmosfera tòxica contra la llibertat de premsa", diu l'organització.

RSF publica aquest informe tres dies abans del referèndum sobre la independència de Catalunya, convocat unànimement pels partits separatistes i prohibit pel Tribunal Constitucional.  Al capdavant de l'Àrea de la UE i Balcans de RSF, Pauline Adès-Mevel, explica que el lliure exercici del periodisme s'ha vist "tremendament viciat per l'extrema polarització que viuen la política i la societat catalanes".  I afegeix: "Les ànsies del Govern de la regió per imposar el seu relat a la premsa local, espanyola i internacional han traspassat línies vermelles i les maniobres intimidatòries del Govern central espanyol no ajuden".

RSF recorda que el ciberassetjament als periodistes no és exclusiu d'una ideologia, com demostra el fet que a tots els països de l'entorn comunitari hi ha queixes de professionals dels mitjans de comunicació que són linxats a internet. L'organització recull testimonis de la premsa no alineada amb els independentistes i presta especial atenció a aquells atacs que procedeixen, directament o indirectament, de les estructures de poder, ja que tenen conseqüències molt més greus en termes d'intimidació i autocensura.

La pitjor part d'aquesta campanya de desprestigi i coacció la porten els periodistes locals no alineats amb les tesis de la Generalitat. L'informe de RSF cita el cas de diversos periodistes d'EL PAÍS. Oriol Güell va ser assetjat a les xarxes socials després de publicar que alguns comptes relacionats amb el PDeCAT van desencadenar un tsunami per desacreditar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; Cristian Segura va patir un linxament de la CUP (va ser acusat de "sembrar odi"), i Claudi Pérez, corresponsal a Brussel·les, va rebre reprimendes per part del responsable de Comunicació Exterior de la Generalitat per escriure "veritats incòmodes" per als defensors del procés.

També els corresponsals estrangers tenen la sensació que, escriguin el que escriguin, les seves notícies són observades amb lupa, tant pels seguidors com pels líders del moviment independentista, i que seran ignorades (si no agraden) o utilitzades (si agraden) per enaltir el procés, incideix RSF.

En el seu afany per influir en els mitjans de comunicació exteriors, el Govern de la Generalitat va idear un projecte per crear un grup de corresponsals "afins" al secessionisme. "He tingut accés a un document de responsables de premsa d'una conselleria en el qual figurava la llista de tots els corresponsals estrangers a Espanya, amb comentaris del tipus 'molt sensible al tema català' o 'molt crític amb l'independentisme", revela el francès Henry de Laguérie, corresponsal a Barcelona de l'emissora de ràdio Europe1 o el diari La Dépêche du Midi. RSF considera que tot intent de categoritzar els periodistes per "afinitats polítiques" és més propi de règims totalitaris que no pas de sistemes democràtics.

“A les xarxes socials, tot es torna més agressiu i desagradable. L'independentisme ho és una mica més, perquè té un component molt emocional i considera que la batalla mediàtica, especialment la internacional, és primordial", exposa De Laguérie.

En la mateixa línia, el seu col·lega de Figaro Mathieu de Taillac afirma: “A les xarxes socials, especialment a Twitter, quan escrivim alguna cosa sobre el tema, sabem que se'ns interpel·larà d'una manera o altra, perquè genera susceptibilitats. En ocasions, arriba a ser una mica obsessiu”. El moviment independentista sap que el suport internacional és clau en l'èxit de la seva causa. Per això hi ha un lema que s'utilitza durant les setmanes prèvies al referèndum il·legal de l'1 d'octubre: "El món ens mira".

El corresponsal a Brussel·les de la publicació digital Politico.eu, Ryan Heath, va compartir a Twitter un article sobre els populismes i va esmentar el referèndum unilateral català. El linxament dels trols independentistes no va trigar a arribar. També va ser “cridat a l'ordre” per diputats independentistes, així com pel llavors cap de premsa d'Artur Mas i actualment encarregat de la premsa estrangera de la Generalitat, Joan Maria Piqué.

L'article del col·laborador de Politico.eu i excorresponsal del diari britànic The Times a Espanya, Tunku Varadarajan, titulat Dotze personatges que et faran la vida impossible el 2017, va despertar també la ira dels secessionistes. En aquesta llista, Varadarajan hi havia inclòs Carles Puigdemont. Els cyberhooligans li van dedicar insults, desqualificacions i injúries. Li van dir "mercenari al servei d'Espanya" i "lacai de la Corona espanyola" i, fins i tot, el van criticar per ser seguidor del Reial Madrid.

L'organització que vetlla per la llibertat de premsa subratlla que les pressions propagandístiques i la freqüent tàctica d'“assenyalar” el periodista perquè el linxin i assetgin els ciberhooligans no només es lliura al “front” dels corresponsals estrangers a Espanya, sinó que s'estén a Brussel·les. La possibilitat –reiteradament defensada per representants de diferents instàncies de la UE– que Catalunya quedi fora de la Unió després d'una eventual independència és un tema espinós per al Govern català, que en ocasions afronta amb la vella tècnica de “matar el missatger”.

Per això els agitadors d'internet es mouen amb especial rapidesa i contundència contra els periodistes destacats a Brussel·les. Els corresponsals de les principals capçaleres a la capital comunitària són assenyalats cada vegada que publiquen informacions que incomoden els independentistes. A una periodista de La Vanguardia li van dedicar una piulada demolidora: “El que diu i pensa Juncker és el que Bea Navarro diu que diu i pensa Juncker”.

"Just en el moment en què piules algun comentari o article, propi o de tercers, tens tothom al damunt, els seguidors del moviment independentista (sobretot) i gent que hi està radicalment en contra i que fa servir el mateix to desagradable. He rebut burles i intents de desqualificar-me com a professional i sobretot comentaris desagradables, però mai ha arribat a la intimidació. Si ets a Twitter o a alguna altra xarxa social, el diàleg amb els lectors o seguidors forma part del tracte, però sempre que es faci des de l'educació i el respecte”, comenta Navarro.

Els corresponsals afirmen que també reben atacs per part de trols antiindependentistes i de seguidors de la ultradreta espanyola, encara que aquests solen estar menys organitzats que els partidaris del referèndum il·legal.