Selecciona Edició
Connecta’t

La precarietat de la cultura a la xarxa guanya l’Anagrama d’assaig

L'assagista andalusa Remedios Zafra denuncia a ‘El entusiasmo’ l'engany i la desil·lusió dels creadors en l'era digital

Remedios Zafra després de guanyar el Premi Anagrama d'assaig.
Remedios Zafra després de guanyar el Premi Anagrama d'assaig. EFE

Es fa amb tota la il·lusió del món, la majoria dels casos sabent que no es cobrarà res o gairebé res, perquè es pensa que es contribuirà, en el fons, a fer un món millor; de fet, tampoc s'és ximple del tot: és també una manera de buscar reconeixement i obtenir certa visibilitat... Així treballa i col·labora bona part d'artistes, escriptors i investigadors a la xarxa. Però en el fons no deixa de ser una manera molt moderna de precaritzar el proletariat de la cultura. O així és almenys com ho veu Remedios Zafra (Zuheros, Còrdova, 1973), escriptora i professora de la Universitat de Sevilla, especialista en l'estudi crític de la cultura contemporània, a El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, amb el qual ha obtingut el 45è premi Anagrama d'assaig (8.000 euros).

"El llibre de Remedios Zafra descriu i denuncia amb sibil·lina imaginació la nova forma de pobresa i l'enèsima aparença de llibertat en la qual viuen els milers de joves que es dediquen a la cultura en aquest món neoliberal i digital dels nostres dies”, apunta el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Daniel Rico, un dels membres del jurat –totalment renovat– del guardó, però que s'ha mantingut fidel a l'esperit fundacional, premiant un assaig que sempre s'ha buscat imaginatiu i rigorós, però allunyat d'academicismes, i molt enganxat a l'actualitat. En aquest sentit, Zafra ha facilitat l'elecció en plantejar com la precarietat i la desil·lusió que conformen les noves formes de creació a la xarxa han esclafat la vocació i l'entusiasme inicials de les noves generacions a partir d'una proposta formal que frega la fórmula clàssica de la faula.

En realitat, Zafra ha forjat el seu estil en una ja dilatada bibliografia, traduïda a l'italià i a l'anglès, sempre centrada en una mirada molt crítica sobre la cultura actual i també en l'estudi sobre identitat i gènere. En aquesta línia, és autora, entre d'altres, dels llibres (h)adas. Mujeres que crean, programan, ‘prosumen’, teclean; Un cuarto propio conectado. (Ciber)Espacio y (auto)gestión del yo; #Despacio; o Netianas. N(h)acer mujer en Internet. L'Anagrama d'assaig no és l'únic guardó que apareix al seu currículum, on destaquen els premis Meridiana de Cultura (2014); el de les Lletres El Público i el Màlaga d'assaig (tots dos el 2013); el de Comunicació de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2010); el de Caja Madrid (2004); o el Carmen de Burgos (2000).

Exactament 104 originals procedents de tretze països s'han presentat aquest any a la 45a edició d'un premi que ha vist totalment rejovenit el seu jurat, format enguany per Jordi Gracia, Chus Martínez, Joan Riambau, Daniel Rico i la mateixa editora, Silvia Sesé, encarregada de seleccionar-los, com va fer en el seu moment el fundador de l'editorial Jorge Herralde, que en el terreny erm d'aquest tipus de convocatòries a l'Espanya del tardofranquisme va escollir llavors Juan Benet, Salvador Clotas, Hans Magnus Enzensberger, Luis Goytisolo i Mario Vargas Llosa. No li va ser fàcil: va trigar més d'un any a aconseguir el permís governamental, llavors obligatori. Hi va haver, fins i tot, algun moment de desànim, que Goytisolo va contrarestar, mentre Clotas i Vargas Llosa van ajudar l'editor a redactar les bases. La voluntat de trobar un text tan bo, rigorós i enganxat al moment que vivim que no tingués un regust acadèmic va fer que en la primera edició, del 1972, quedés desert. L'esperit sembla que es manté.

MÉS INFORMACIÓ