Els cartells de la discòrdia
Els veïns d'alguns barris de Sabadell mostren el seu rebuig al referèndum arrencant la propaganda
Sabadell es va despertar el 17 de setembre empaperat amb cartells a favor del referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional. L'independentisme responia així als escorcolls en impremtes que havia fet el dia abans la Guàrdia Civil, que va confiscar material relacionat amb la votació.
No obstant això, des de fa uns dies, alguns veïns del nord de la ciutat arrenquen la propaganda sobiranista que es troben al seu pas, ja sigui enganxada en fanals, parets o vidres d'entitats bancàries. Mostren així el seu rebuig al referèndum en aquests barris de Sabadell (208.246 habitants) on l'estelada no es deixa veure.
A Ca n'Oriac, un barri de classe treballadora format en bona mesura per catalans d'origen andalús, els pocs símbols que pengen de les façanes són banderes espanyoles. Pilar Veiras regenta un bar i es declara no independentista. Creu que diumenge no hi haurà votació, “encara que sí que hi pot haver enrenou”, opina.
Com passa en altres llocs, l'electorat de Sabadell, la cinquena ciutat més gran de Catalunya, està molt fragmentat. Al districte III, per exemple, on es troba Ca n'Oriac, ERC i l'antiga Convergència amb prou feines van arribar a obtenir el 7% dels vots en les darreres eleccions generals del 2016. A l'avinguda principal del barri trobar un cartell sobiranista que no hagi estat arrencat o destrossat és tot un repte. És una situació que es repeteix en altres ciutats del cinturó de Barcelona, com Terrassa o Rubí.
A la plaça de l'Ajuntament de Sabadell, el paisatge és ben diferent. Als carrers del centre és fàcil veure els cartells fent una crida a participar l'1-O amb lemes com “Votem per ser lliures”. El regidor de Ciutadans José Luis Fernández acusa el govern municipal de Maties Serracant (CUP i ERC) de ser “còmplice d'un acte declarat il·legal pels tribunals”. Segons el regidor, l'alcalde de Sabadell ha donat instruccions de no retirar els cartells del centre. Fonts municipals ho desmenteixen i asseguren que “els treballadors netegen la ciutat com sempre”.
Des del seu lloc de treball en una joieria, Cristina Lesmes, defensa que es pugui votar, “encara que no de manera il·legal", matisa aquesta dona de 38 anys. Davant del seu negoci, tres cartells amb el lema “Votarem!” estan tintats amb esprai. Unes proclames col·locades per 200 sabadellencs que, amb l'etiqueta “empaperem”, van quedar a través de les xarxes davant del Consistori per fer una enganxada massiva sota el lema “Marató de Democràcia”.
Nicol Bulamaki, de 29 anys, diu que ha vist algunes persones arrencant-los de nit. Des del seu bar, aquesta grega, que fa quatre anys que viu a Catalunya, no creu en la independència perquè, assegura, “Espanya és una”. Segons el regidor de Ciutadans, José Luis Fernández, la imatge de cartells arrencats crida l'atenció. “No ho havia vist mai”, diu Fernández, que creu que alguns veïns se senten ofesos i que estem “en l'inici d'una fractura social”.
A Ca n'Oriac no tots els veïns parlen del referèndum. Existeix una mena de consens entre els qui treballen de cara al públic de no posicionar-se políticament davant dels clients. “Si ets independentista et fan creu i ratlla”, comenta en José mentre treballa en una fruiteria. Aquest veí de 38 anys rebutja donar el seu cognom perquè, segons ell, “aquí no es pot parlar d'això”, diu mirant de reüll la seva cap. Com la seva mare, immigrant andalusa, creu en una Catalunya independent. Un altre jove que treballa darrere d'una barra rebutja parlar del tema. “M'hi jugo la feina”, diu.
En un carrer a prop de l'Ajuntament, l'Anna María, de 71 anys, explica que aquest diumenge pensa votar sí. “Estan intentant generar una tensió des de fora perquè ens enfrontem”, explica aquesta veïna de Sabadell, que evita criticar els qui arrenquen cartells, ja que defensa, diu, la “llibertat d'expressió”.
