La tensió per la consulta paralitza l’activitat als ajuntaments
Els consistoris suspenen plens per protestar per la intervenció de l'Estat o per evitar la crispació
L'augment de la crispació política a mesura que s'aproxima la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i les intervencions financera i policial de l'Estat per impedir-ho estan paralitzant l'activitat política de molts ajuntaments. Desenes d'ells —resulta difícil quantificar-los amb exactitud— han decidit suspendre els seus plens municipals que havien de celebrar-se aquesta setmana i ajornar-los per a després del diumenge. Des de grans ciutats com Barcelona, Terrassa o Tarragona fins a altres com Granollers, Mollet o Premià de Mar han pres aquesta decisió.
Els motius que esgrimeixen són diferents i van des d'un acte de protesta a les intervencions policials, les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat i citacions de la fiscalia a alcaldes dels últims dies a una forma d'evitar confrontacions polítiques. En el que sí coincideixen molts dels comunicats emesos pels Ajuntaments és justificar l'ajornament per la "situació d'excepcionalitat" que viu Catalunya.
ERC ha enviat una petició a tots els seus regidors per intentar paralitzar l'activitat a escala municipal perquè consideren que després de les últimes accions de l'Estat "no hi ha una normalitat política". "Els ajuntaments no podem actuar amb normalitat quan altres administracions no poden fer-ho", defensa Isaac Albert, regidor d'ERC a Terrassa, en referència a la intervenció financera de la Generalitat per part del Govern central. A més dels Consistoris, la Diputació de Tarragona també ha ajornat el seu ple i s'espera que aquest dimecres ho faci la de Barcelona. Els ens locals segueixen així la iniciativa de la Mesa del Parlament, que va decidir suspendre l'activitat de la Cambra fins després del referèndum, després de dues sessions maratonianes molt crispades on es van aprovar les lleis del referèndum i de la de transitorietat jurídica.
Els municipis es divideixen entre els que han decidit suspendre els plens com a acte de protesta a les respostes judicials i policials al referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional i el que han evitat situacions de crispació. Terrassa, la quarta ciutat catalana —governada per PSC i PDeCAT—, va decidir ajornar la sessió plenària prevista per al dijous i les comissions informatives —amb el vot favorable de tots els partits, excepte PP i Ciutadans— arran de la llarga operació de la Guàrdia Civil en l'oficina de l'empresa Unipost en aquest municipi, en la qual va confiscar de targetes censals i notificacions per als membres de les meses electorals. L'acció policial es va allargar durant més de 12 hores i va comptar amb la protesta de fins a 400 persones, entre elles els representants municipals dels partits independentistes. L'alcalde, Jordi Ballart (PSC), va condemnar la intervenció policial a través del seu compte de Twitter.
Sabadell ha seguit els passos de Terrassa també com a mesura de protesta per les accions policials, ja que es va fer un registre d'una impremta local i el seu alcalde Maties Serracant (Crida per Sabadell) va ser citat per la Fiscalia, encara que no es va presentar.
Els Ajuntaments que han preferit evitar situacions de crispació són, especialment, aquells en els quals no governen partits independentistes. En els últims dies, alcaldes del PSC han denunciat insults i pressions per no cedir locals municipals. Barcelona, encara que també rebutja les accions del Govern central, admet que ha ajornat el ple "per poder mantenir un debat plenari amb més normalitat", han justificat des de l'Ajuntament. La decisió va ser aprovada per BComú, PDeCAT, ERC i la CUP, mentre PSC, PP i Ciutadans s'hi van oposar. Aquests dos últims grups van criticar la suspensió del ple i van acusar l'alcaldessa Ada Colau de "paralitzar la institució". Alberto Fernández Díaz, regidor popular, va retreure als partits independentistes de "suspendre l'activitat municipal mentre critica la suspensió de l'autogovern de Catalunya".
L'Ajuntament de Tarragona, governat pel socialista Josep Lluís Ballesteros, també es justifica en aquesta línia i assegura que vol "aïllar el debat municipal d'elements externs". La ciutat admet que amb el context polític actual podria produir "interferències en la vida i la gestió municipal", cosa que es podria traduir en votacions perdudes pels governs municipals que en altres circumstàncies no es produirien. ERC i la CUP de Tarragona retreuen a Ballesteros que no vulgui posicionar-se en una moció que els republicans anaven a presentar per condemnar "la repressió judicial" per part de l'Estat, informa Marc Rovira.
L'Hospitalet de Llobregat va celebrar ahir el seu ple. L'alcaldessa Núria Marín (PSC) volia ajornar-lo, però la sessió ja estava convocada i no va aconseguir unanimitat. No obstant això, els regidors d'ICV-EUiA, ERC, PdeCAT i la CUP van marxar del ple a l'inici de la sessió. Badalona també va celebrar ahir el seu ple.
