Selecciona Edició
Connecta’t

Uns 3.000 professionals de la cultura demanen poder votar l’1 d’octubre

El sector reclama, en set llengües, fer el referèndum “sense complexos” i reivindica una Catalunya “subjecte polític i sobirà”

Isona Passola, durant l'acte de lectura d'un manifest de suport de la Cultura al referèndum de l'1 d'octubre.
Isona Passola, durant l'acte de lectura d'un manifest de suport de la Cultura al referèndum de l'1 d'octubre.

Al principi la convocatòria era confusa perquè en realitat eren dues: una a la porta del Macba convocats per la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) i l'altra a la nova plaça de la Gardunya a la mateixa hora convocats per Decidim Cultura. Tots demanaven el mateix: poder exercir el dret a vot el pròxim 1 d'octubre. Al final, més de 500 persones van acabar al costat del nou edifici de Carme Pinós per l'Escola Massana. La cita era a les dotze i, mentre els convocats anaven arribant, els organitzadors van animar els assistents a signar una enorme urna de vidre. Entre els primers, el dissenyador Juste de Nin, que va pintar un puny tancat i la seva signatura en un dels costats. El van seguir un bon nombre dels reunits, tots professionals del sector de la cultura que volien manifestar la seva protesta per la suspensió del Tribunal Constitucional del referèndum de l'1 d'octubre i les mesures adoptades pel govern central per impedir-lo. La crida era per demanar el vot “decidit i desacomplexat” després de reivindicar la condició de Catalunya com a “subjecte polític sobirà”. També han deixat clar, malgrat que en cap moment es demanava el sí en el vot, que la cultura ha de ser “el nervi i la sang” d'una “república catalana”.

El dissenyador Lluis Juste de Nin, signa una urna gegant a l'inici de l'acte en el qual la cultura catalana ha reclamat poder votar.
El dissenyador Lluis Juste de Nin, signa una urna gegant a l'inici de l'acte en el qual la cultura catalana ha reclamat poder votar.

En el comunicat llegit s'ha ressaltat que la cultura "és una font de recursos per orientar el projecte de país i les transformacions socials que hauran d'acompanyar-lo”, a més d'assegurar que la cultura pot “qualificar l'acció política i humanitzar els objectius de l'economia”.

No només hi havia actors, sinó també responsables culturals com l'exconseller Joan Manuel Tresserras que amb Isona Passola van fer de mestres de cerimònies. Ells van donar pas a la lectura d'un manifest que es va llegir en set idiomes: els actors Pere Arquilué i Rosa Boladeras en català, l'escriptora Jenn Díaz en castellà, el polític Jusèp Boya en aranès, Maria Molins en anglès, el músic Jordi Savall en francès, Sílvia Bel en italià i Maria Pau Pigem en alemany. Els presents, sense banderes, ni eslògans, només adhesius amb la petició de “Llibertat d'expressió” que lluïen tots a la solapa.

En la presentació del manifest, que ja han signat unes 3.000 persones ha pogut veure's Sergi Belbel, Vicenç Villatoro, Jaume Ciurana, Georgina Cisquella, Ventura Pons. Agustí Villaronga, Cesc Gai, Josep Lluís Bozzo, Clara Segura, Manel Resclosa, Alfred Bosch, Pi de la Serra, Carlos Duarte, Juanjo Puigcorbé, Mireia Boya i un llarg etcètera que arriba a formar una enorme llista de més de 3.000 professionals de la cultura que han subscrit el comunicat.

Després de llegir el text ha pujat l'actor Enric Majó que ha llegit una versió tunejada de Hamlet de Shakespeare: To be or no to be. Sota el títol de Votar o no votar, Majó, va interpretar els famosos versos i va criticar les agressions d'aquests últims dies després de les detencions d'alguns dels organitzadors del referèndum.

Després de sumar-se les persones que han participat en l'altra concentració al Macba s'ha convidat els representants de la PAAC a llegir novament el seu document. En aquest cas, s'han rebutjat les recents actuacions d'assetjament a les institucions catalanes, fet que evidencia, asseguren, “una crisi d'estat i l'obsolescència del règim de 1978”. La PAAC també ha criticat la “judicialització de la política i la intervenció econòmica de diversos centres culturals catalans”.

Els directors de museus, també

Els directors de 13 museus catalans també van expressar de manera conjunta la seva opinió sobre els fets actuals: "lamentem profundament els fets que s'han produït aquests últims dies i creiem, respectant la pluralitat existent entre les nostres visions polítiques personals, que impedir el dret que té qualsevol ciutadà o ciutadana a expressar-se lliurement no afavoreix la cultura democràtica ni el diàleg.

Entre els signants actuals d'una llista que s'anirà ampliant hi ha: Carme Clusellas (Museu d'Art de Girona), Josep Giralt (Museu de Lleida Diocesà i Comarcal), Montserrat Maillol (Museus d'Olot), Jesús Navarro (Museu d'Art Jaume Morera de Lleida), Vinyet Panyella (Museus de Sitges), Jordi París (Museu de Valls), Josep Maria Riba (Museu Episcopal de Vic), Txema Romero (Museu d'Art de Cerdanyola), Mireia Rosich (Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova), Pepe Serra (Museu Nacional d'Art de Catalunya), Engràcia Torrella (Museu d'Art de Sabadell), Pepa Ventura (Museu Fundació Joan Abelló de Mollet del Vallès) i Francesc Vilà (Museu de Manresa).