_
_
_
_
_

L’independentisme discuteix el camí a seguir després de l’1 d’octubre

Puigdemont i els seus socis d'ERC i la CUP discrepen sobre una eventual declaració de secessió

Les diputades de la CUP Eulàlia Reguant (esquerra) i Mireia Vehí, aquest dilluns a Barcelona.
Les diputades de la CUP Eulàlia Reguant (esquerra) i Mireia Vehí, aquest dilluns a Barcelona.PACO PUENTES

El procés independentista ha començat el compte enrere amb un final imprevisible quan falten sis dies pel referèndum i en el si del Govern català i Junts pel Sí es mantenen les discrepàncies que s'han anat gestant durant mesos. A l'espera de si se celebra o no la consulta, Carles Puigdemont i els seus socis de govern d'Esquerra Republicana discrepen de la forma en com haurà de proclamar-se la independència en qualsevol dels escenaris que puguin produir-se.

El secessionisme està decidit a proclamar la independència de Catalunya en els propers dies i només queda saber com i quan. Dependrà de si es pot celebrar el referèndum que va prometre Carles Puigdemont i que va suspendre el Tribunal Constitucional i que el bloc independentista es posi d'acord.

La idea de Puigdemont és aprendre de la història i evitar la imatge que es va viure al balcó del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre del 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Esquerra Republicana i la CUP, per contra, no descarten que calgui fer una declaració d'independència a la brava. Unilateral, la qualifiquen els partits independentistes, encara que no s'entreveu una fórmula consensuada per declarar la secessió.

“En cas que no pugui fer el referèndum aquesta Declaració Unilateral d’Independència (DUI) estarà sobre la taula?”, li van preguntar a Puigdemont diumenge passat en una entrevista a La Sexta. “Segurament algú la proposarà i la debatrem. Prejutjar que aquesta serà la decisió que prendrem és molt precipitat”, va respondre. “És la seva opció?”, va insistir el periodista Jordi Évole. “La meva opció personal, no”, va dir.

La discrepància amb Esquerra Republicana radica també en si aquesta declaració d'independència s'ha de discutir al Parlament o en una reunió de partits si no se celebra el referèndum. Des del PDeCAT es defensa que el debat a la Cambra catalana donaria més legitimitat per declarar la ruptura amb Espanya, tant si se celebra el referèndum com si no. En aquest sentit, el posicionament de Puigdemont enllaça amb el que ja va expressar divendres passat la coordinadora general del PDeCat, Marta Pascal, que també va descartar que el seu partit plantegi una declaració d'independència unilateral en cas que no es pugui celebrar la consulta. “No és la via que hem acordat segons el que espera la ciutadania”, va dir.

El programa de les eleccions catalanes del 2015 que va presentar Junts pel Sí, coalició electoral formada principalment pel PDeCAT i Esquerra, preveia després dels comicis “una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, s'inicia el procés d'independència”. El secessionisme va canviar després d'estratègia i va optar pel referèndum unilateral en demostrar-se la inviabilitat de la reclamació de pactar-lo amb el Govern del PP, però en el si del Govern català es van mantenir les discrepàncies que encara persisteixen.

El mateix Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat i president d'Esquerra Republicana, va admetre el 18 d'abril passat en un acte públic la possibilitat d'una secessió unilateral si no es podia celebrar un referèndum que llavors no estava encara convocat però que Puigdemont havia promès.

Ningú dubta que si finalment se celebra el referèndum guanyarà el sí. Queda per veure amb quin percentatge de participació i en quines circumstàncies se celebraria la consulta. Aquest escenari aplanaria el camí de les discrepàncies i facilitaria una posició de consens dins de Junts pel Sí que molt probablement tindria el suport de la CUP. D'aquesta manera, es podria seguir invocant el “mandat democràtic” i l'obediència al Parlament esgrimida en aquests mesos, de manera que la majoria independentista de la Cambra (72 de 135 diputats) tornaria a invocar la llei del referèndum aprovada la nit del 6 de setembre, que va servir per convocar la consulta, encara que la suspengués el Tribunal Constitucional l'endemà.

Llei suspesa

L'article 4.4 d'aquest text assegura que “si el recompte de vots vàlidament emesos dona com a resultat que hi ha més afirmatius que negatius, implica la independència de Catalunya”. El mateix precepte afegeix: “A aquest efecte el Parlament de Catalunya en els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l'inici del procés constituent”.

El 4 d'octubre, tres dies després del referèndum, està previst un ple ordinari del Parlament, la qual cosa facilitaria el pronunciament de la secessió. Queda incorporar a l'ordre del dia el debat d'aquest punt, alguna cosa que podria produir-se el dijous, quan es reuneixi la Mesa i la Junta de Portaveus. O bé, sobre la marxa, quan el ple ja estigui iniciat i s'alteri l'ordre del dia, que és com es va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica després d'un agre debat davant les crítiques de l'oposició. Quant a la sindicatura electoral, no caldrà que proclami els resultats perquè ja ha estat dissolta davant les quantioses multes que el Tribunal Constitucional va acordar que imposaria als seus integrants.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_