Selecciona Edició
Connecta’t

La carta d’Albert Pla sobre la independència és pur Albert Pla

Alguns s'han pensat que era de debò, però això és perquè no coneixen el cantant

El músic i escriptor Albert Pla.
El músic i escriptor Albert Pla.

El cantautor Albert Pla també ha volgut donar la seva opinió sobre el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. En una carta llegida el dijous, 21, al programa El món, de Rac1, Pla ha assegurat sentir-se "com el Patufet sota la col sent devorat pel bou de l'independentisme" i demana "ajuda a tots els catalans i espanyols assenyats". Pla recorda una infància en la qual sortia corrent de veure la La Passió d'Esparreguera per arribar a temps al concert de Bertín Osborne al Palau de la Música.

Alguns s'han pres seriosament aquesta carta, però això probablement és perquè no coneixen l'artista de Sabadell, les cançons del qual (en català i en castellà) són un gènere propi. Pla s'ha colat entre les tendències de Twitter d'aquest dilluns, amb més de 7.000 missatges esmentant el seu nom en poques hores. Molts han apuntat que la seva intenció, com a molt, seria paròdica. La carta de Pla exagera alguns dels tòpics sobre la Catalunya bilingüe fins a arribar al sarcasme. I està plena de contradiccions. Pur Pla. De fet, després d'advocar (més o menys) pel diàleg, tanca la carta amb un "si algú no està d'acord amb mi, cap problema, jo crido la Guàrdia Civil o el jutge".

Us esteu prenent de debò a Albert Pla. A Albert Pla.

— Julian Pampssange (@pamplinero) 25 de setembre de 2017

#A6dias1OctARV Ojo que estan prenent de debò la carta (clarament irònica) d'Albert Pla 😂

— Dani Bermudez (@BillieBlur) 25 de setembre de 2017

Maravilloso Albert Pla. Té hòsties per a tots, i cada costat es donen d'hòsties per cridar que està amb ells. La ironia no és per a tots.

— SurferHero (@SurferHero2000) 25 de setembre de 2017

Pla ha fet diverses declaracions provocadores arran d'aquest tema. Una recerca ens retorna titulars com "Me encantaria que Catalunya fos independent, però no mouré un dit per a això", "Depèn de quines sardanes sentis, fa fàstic ser català" i "A mi sempre m'ha fet fàstic ser espanyol, i espero que a tothom". També va rebre una multa de 100 euros el 2015 per dir en una entrevista que "mataria els de Podem". El 2014 va explicar a EL PAÍS que el referèndum (en aquell moment, el del novembre del 2014) no canviaria molt les coses: "En què m'afectarà? Home, deixaríem de veure Aznar i Gallardón per la tele i en els diaris sortirien menys personatges com el Rei… Però al meu poble seguiria sent tot molt normal, no crec que canviés gaire”. Pla també és autor d'una novel·la titulada España de mierda.

La carta d'Albert Pla a Rac1

Ja ningú està per a cançons, i més amb el que ens està caient als catalans que també ens sentim espanyols. Tinc el cor partío, em dol l'ànima, no entenc res. Em sento com el Patufet sota la col sent devorat pel bou de l'independentisme. Són pocs però canten molt fort. I els seus cants m'estan tornant sord de records. De records de la meva joventut, de retalls de la meva infància.

Encara em reconec, no fa tant de temps, un jove ple de somnis passejant per la Rambla amb amics meus de Madrid parlant en castellà sense que ningú t'insultés pel carrer. Recordo que llavors aquesta Barcelona era la Barcelona més bonica del món. La Barcelona de Juan Marsé, Gil de Biedma, Vargas Llosa i de tants d'altres catalans. Recordo amb el cor partío aquestes entranyables tertúlies en la meva estimada Boqueria, en el bar Pinocho, on tots dèiem el que pensàvem i rèiem de les nostres discrepàncies. Però ara els meus antics amics s'asseuen en el tamboret més alt, fent callar la resta. Ens han tornat petitons, ens tracten com a nens...

Per favor, podeu baixar la música?

I jo els dic que em sento orgullós de ser nen, em nego a perdre la meva infància. Encara recordo quan la meva mare em cantava El noi de la mare i després em posava Fina estampa, de Dolores Pradera. M'adormia agafat a la seva mà sabent-me el nen més llest del món perquè la meva mare em deia que jo parlava dos idiomes i que la resta de nens del món només en parlaven un. La meva mare em deia, mentre m'arraulia somrient: “Sí, estimat, ets el nen més llest del món”.

També recordo el meu pare escoltant aquest meravellós disc de Serrat cantant Machado i després taral·larejant L’home dibuixat, de Sisa. Tinc enveja de la meva infància. D'aquell altre dia que amb la meva família vam haver de sortir amb pressa d'Esparreguera després de veure La Passió perquè no arribàvem a temps de veure Bertín Osborne al Palau de la Música. Tinc enveja de la meva joventut. Recordo com si fos avui Maragall al costat del president espanyol remant junts en una barqueta petitona rumb al gran port de les Olimpíades que va presentar al món una Catalunya i una Espanya impensable 20 anys abans. Però ara aquesta barca també s'enfonsa. Socorre'm, aigua, per favor!

Voleu baixar la música?! Home!

Des de la barqueta de paper de la meva infància demano ajuda a tots els catalans i espanyols assenyats. Només demano que a Catalunya se'm defensi com a ciutadà. No confio gaire en Rajoy, encara que reconec que ha sortejat la crisi econòmica amb notable habilitat. Però també crec que tal vegada no ha gestionat bé la problemàtica de Catalunya. Crec que la situació actual reclama que altres polítics més assenyats com Pedro Sánchez han de liderar ara serenament i sense presses, sobretot sense presses, una resposta dialogada amb el president català, que, encara que mani en minoria, si sumes el vot de tots els catalans segueix sent el president de Catalunya.

No volem tenir més privilegis que qualsevol de les altres regions d'Espanya. Però, us imagineu la meravella que seria que també poguéssim veure algun dia als espanyols sortint dels toros amb pressa per poder gaudir d’Els Pastorets amb llàgrimes en els ulls i el cor partío?

S'acomiada Albert Pla, ciutadà del món.

Abaixa la música, collons!

(I res, si algú no està d'acord amb mi, cap problema, jo crido la Guàrdia Civil o el jutge.)

MÉS INFORMACIÓ