Selecciona Edició
Connecta’t
EP Firmas BLOGS Coordinado por Lluís Bassets
OPINIÓ

He nascut amb el dret a decidir

L'únic dret a decidir que correspon és el personal, no el col·lectiu, el de pensar individualment i no en grup.

Una urna improvisada el passat 11 de setembre.
Una urna improvisada el passat 11 de setembre. EFE

Tornem per un moment al principi, a aquesta estranya publicitat en favor del dret a decidir que va prohibir la justícia abans que caigués tot el pes de l'Estat sobre el projecte secessionista. Era estranya, d'entrada, perquè el plebiscit, abans d'anar contra Rajoy, ja no anava de dret a decidir, sinó de ratificar la llei de transitorietat i fundació de la república, i significava per tant que, qui voti, i voti el que voti, no expressarà una opinió lliurement triada entre diverses sinó que contribuirà directament a engreixar el quòrum de l'adhesió a la secessió unilateral que s'ha proposat la majoria de JxSí i CUP amb la votació del 7 de setembre.

Diguem-ho ben clar: ja era un engany quan va començar la seva emissió i ho és més ara mateix, perquè pel que sembla del que es tracta no és ni tan sols de decidir sinó merament de fer fora Rajoy i proclamar la república. Pel que fa a enganys, ja no ve d'un, després de tants com n'hi ha hagut, són tants o més que la campanya del Brèxit. El difícil és trobar alguna cosa que no sigui engany en la propaganda i el discurs de l'ANC, Òmnium i companyia. Era tan afortunat i eficaç l'eslògan que els seus propietaris han volgut mantenir-lo i repetir-fins i tot quan convoquen directament a votar a favor de la independència i contra el règim del 78. Aquesta publicitat jugava com un esquer per pescar a Colau i Iglesias, abans que fos la repressió de l'Estat la que convoqués a l'aliança contra natura entre els que van assetjar el Parlament i els qui van ser assetjats al Parlament el 2011, després del 15-M.

Aquesta publicitat prohibida s'adreça personalment a cada un dels votants potencials, per apel·lar a una mena de dret humà fonamental que ens ve donat des del naixement. Aquest dret innat, en cas d'existir, al contrari del que diu la publicitat prohibida, no hauria de tenir res a veure amb l'autodeterminació dels pobles, la vella idea centenària que va servir per a l'emancipació dels països colonitzats, sinó amb una idea encara més vella i més eficaç, més potent i respectable, perquè no es tracta d'un discutible i discutit dret col·lectiu sinó d'un fonamental i inalienable dret individual: la llibertat, el dret a decidir per un mateix i l'obligació per a una persona lliure que fer dir a Kant la frase famosa: atreveix-te a pensar.

Aquest és el dret a decidir que correspon defensar avui. El personal, no el col·lectiu, el de pensar individualment i no en grup. El de no deixar-se empènyer pel que pensen els altres, per la propaganda sobre el dret a decidir o per la coacció que equipara l'abstenció en el referèndum amb el suport a Rajoy, al seu quietisme i als seus mètodes. Aquest és el dret a decidir que no té cap garantia en la convocatòria de l'1-O i que per això mateix es converteix en el dret a triar entre participar o no en la jornada de protesta, a votar en el plebiscit de ratificació d'una secessió il·legal i unilateral, improbable i increïble, o expressar la nostra disconformitat amb una forma tan maldestra de fer les coses, sense respecte de les garanties i dels procediments, sense cobertura legal i el que és pitjor, amb mofa i befa dels drets de les minories parlamentàries i dels ciutadans que les representen i amb intimidació sobre les persones.

Un cop entenem que és individual, el dret a decidir també podria servir per descriure el que és la democràcia. És a dir, el govern amb el consens i la participació dels governats. Vist així, sembla bastant clar que des de 2010 amb la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya s'ha trencat aquest consens imprescindible entre Catalunya i el govern del PP, de manera que la traducció pràctica, no la quimèrica, vol dir que cal trobar un nou consens sobre la forma de governar-junts, catalans i espanyols, que caldrà ratificar lliurement d'una manera o altra, ja sigui en una consulta referendària ja sigui en unes eleccions.

Jo també he nascut amb el dret a decidir, clar que si. Tots hem nascut amb el dret a decidir, catalans i no catalans, però de cap manera vol dir que obligatòriament estiguem convocats a donar la nostra adhesió a un plebiscit per a la secessió de Catalunya, emparat en un dret a l'autodeterminació dels pobles colonitzats que és clarament inservible en el nostre cas. Com tampoc estem obligats per la mateixa regla de tres a recolzar Rajoy per aturar l'independentisme. El dret a decidir és abans de res el dret a no participar en aquesta convocatòria fraudulenta de l'1-O i a no deixar-atropellar pel maniqueisme i la doble coacció d'uns i altres.