Selecciona Edició
Connecta’t

La irrupció de la ultradreta enterboleix la victòria de Merkel

La canceller alemanya aconsegueix un quart mandat marcat per l'entrada d'Alternativa per Alemanya al Bundestag

Elecciones Alemania
La canceller alemanya, Angela Merkel, mentre diposita el vot a Berlín. AP

Quatre anys més per a l'era Merkel. El partit de la canceller ha guanyat les eleccions alemanyes per quarta vegada consecutiva i per una folgada majoria després de 12 anys al capdavant de la primera economia europea, segons els resultats de les primeres projeccions publicats per la televisió pública ARD, però queda molt afeblit. La Unió cristanodemòcrata (CDU/CSU) hauria obtingut un 33% dels vots (una assignació provisional de 246 escons), seguida de la socialdemocràcia (SPD) que hauria patit una derrota històrica –pitjor resultat des del 1949– en obtenir el 20,5% dels vots. "Esperàvem un resultat millor", va reconèixer Merkel, qui també va recordar: "Som el partit més fort i no pot haver-hi coalició de Govern sense nosaltres". El bloc conservador que lidera va ser el que més suports ha perdut fregant també mínims històrics. Fins a un milió d'ells van migrar a l'extrema dreta.

Els resultats provisionals confirmen a més la notícia temuda des de fa setmanes: un partit d'extrema dreta entrarà al Parlament per primera vegada des de la segona Guerra Mundial. I ho farà com el tercer partit més votat, amb una representació molt per sobre del 5% necessari per accedir al Bundestag. Amb un discurs xenòfob i contrari a l'euro, Alternativa per Alemanya (Afd) hauria aconseguit un 12,6% dels vots (94 escons), segons els sondejos.

L'aritmètica indica que la ultradretana Afd podria tenir, segons les xifres preliminars, prop de 90 escons al Parlament, la qual cosa suposa un potencial per marcar l'agenda política i el debat nacional sense precedents. "Recuperarem el nostre país i el nostre poble", va dir el colíder del partit, Alexander Gauland, poc després de conèixer els primers resultat. El ministre d'Exteriors, Sigmar Gabriel, va considerar recentment Afd "veritables nazis".

Extremismes a part, bona part dels alemanys ha votat pel continuisme. Merkel representa encara per a molts ciutadans l'estabilitat, en un món convuls en el qual habiten Trump, Erdogan i Kim Jong-un. Representa l'assertivitat i la fermesa necessàries per fer front a les amenaces internacionals. És també per als seus votants, l'artífex d'un període econòmic, que malgrat la punyent desigualtat que recorre el país i els estralls projectats a l'exterior per la seva política comercial, ha reportat altes cotes de benestar a milions de ciutadans a Alemanya. El diumenge al matí, Volker Kraftczyk, un enginyer aeronàutic de 47 anys resumia bé aquest sentiment després de votar en un barri del nord de Berlín. "És una dona forta que ens representa bé a la resta del món. I aquí dins. Alemanya és un dels països més rics del món. No ens podem queixar, no?". Encara així, la caiguda de més de vuit punts del bloc conservador –el que més perd i sobretot en favor de la ultradreta i a l'Est–, indica que la crisi política nascuda després de l'arribada d'1,3 milions de refugiats al país segueix viva.

La direcció de l'SPD va anunciar que repetir una nova gran coalició com la que ha mantingut fins ara amb el bloc conservador de Merkel no és una opció. Formar un Govern amb Verds i Liberals seria llavors l'única opció viable per al partit de la canceller alemanya, obligada a buscar un soci de coalició per aconseguir la majoria.

El discurs del candidat de l'SPD, Martin Schulz, centrat en la justícia social, no ha acabat no obstant això de quallar. Les xifres inicials apunten a un desastre socialdemòcrata. L'SPD hauria obtingut el seu pitjor resultat de la història de l'Alemanya moderna, un 20,5% (153 escons). Per moments, a l'inici de l'any, va semblar que Schulz podria haver estat l'esperança blanca de la socialdemocràcia alemanya, però avui ha quedat meridià que no ho és pas. Encara així, Schulz va assegurar aquest diumenge que compta "amb el suport de la direcció per renovar el partit". I va considerar el desembarcament d'Afd "un punt d'inflexió". Al seu judici reflecteix fins a quin punt, "l'acolliment de més d'un milió de refugiats divideix encara al nostre país. El que per a uns ha estat un acte d'humanitat i caritat, per a altres és una amenaça. No hem aconseguit persuadir tots els nostres votants que Alemanya és prou fort com per no deixar a ningú enrere".

Si els dos grans partits han vist com els seus suports es desplomaven, les formacions petites  s'han vist no obstant això reforçades en aquesta elecció. Die Linke, el partit de l'extrema esquerra obtindria un 9,2% (69 escons), els Verds un 8,9% (67 escons) i un 10,7% els liberals (80 escons), que tornaran a entrar al Parlament, després de quatre anys d'ostracisme extraparlamentari. La seva irrupció ha estat una altra de les grans novetats d'aquestes eleccions. Tornen amb força renovada de la mà de Christian Lindner, un candidat jove i dinàmic que podria plantejar molts maldecaps a Merkel. L'FDP no veu amb bons ulls els plans de la canceller per reformar l'eurozona i crear un pressupost per a la zona euro, a més de nomenar un ministre de finances per a la moneda única.

Fins ara, quatre partits –cinc comptant la CSU, l'ala bavaresa del partit de Merkel, que concorre a les eleccions en bloc amb al CDU– s'asseien al Parlament. A partir d'ara seran sis. Es preveu que aquesta fragmentació compliqui la formació de Govern. A la vista dels resultats preliminars i del rebuig de l'SPD a una nova gran coalició, l'única opció viable seria l'anomenada coalició Jamaica pels colors de la illa del Carib –CDU, liberals i Verds–.

La coalició Jamaica seria una novetat, mai abans ha estat testada en l'àmbit estatal. A la imprevisibilitat s'afegeixen les contradiccions i línies vermelles de tres partits molt diferents que estarien condemnats a entendre's sota un mateix sostre polític. Refugiats, canvi climàtic i sobretot la reforma de l'eurozona que Merkel ha promès emprendre de la mà de París són alguns dels assumptes que complicarien la formació d'una coalició Jamaica.

Els votants han mostrat un escàs apetit per repetir gran coalició, segons la caiguda de 15 punts percentuals que haurien sofert els dos grans partits. El Govern conjunt ha contribuït, segons coincideixen els experts, al ressorgiment d'Afd, un partit que explota el discurs que tots els polítics són iguals i ells són els únics que s'atreveixen a dir allò que les forces de l'establishment no s'atreveixen. Al carrer, molts electors mostraven un cert fastig després de quatre anys de nova gran coalició. "He vingut a votar, però no sé per a qui, si al final en la gran coalició tot és el mateix", deia al matí una votant que es declarava ecologista d'esquerres després de dipositar la seva papereta a Berlín.

Ara comença el complex ball d'aliances que podria perllongar-se durant setmanes i fins i tot mesos i que hauria de culminar amb la formació d'una coalició que governi la primera economia d'Europa.