Selecciona Edició
Connecta’t

La plaça dels oblidats

El 25è aniversari dels Jocs Olímpics descura l’espai que homenatja els campions

La plaça que homenatja els campions dels Jocs Olímpics.
La plaça que homenatja els campions dels Jocs Olímpics.

Males herbes, plaques trencades, rajoles esquerdades i un pòrtic mig vençut que d’aquí
poc deixarà de complir la seva funció. Sobre la ronda Litoral hi ha la plaça dels Campions,
un racó desconegut de la Vila Olímpica. La plaça està situada a l’altura de la platja de la
Nova Icària, baixant el carrer de Marina, a l’esquerra, cap al Besòs. Es va construir el 25
de setembre del 1992 en homenatge als qui van conquistar medalles d’or en els Jocs
Olímpics, i també a altres llegendes de l’esport per iniciativa d’El Mundo Deportivo. Però
l’Ajuntament la va deixar oblidada.


“L’ús dels espais el determina la vida que se’ls dona”, argumenta Jordi Giró, el president
de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica. Fa anys que els qui resideixen al barri
proposen alternatives a l’Ajuntament per rellançar i donar viabilitat a la plaça.
Des del desenvolupament d’un projecte en comunió amb Parcs i Jardins fins a
l’organització d’un espai educatiu on ensenyar a anar amb bicicleta als nens. El principal
problema de la plaça dels Campions és la visibilitat, o més aviat la seva l’absència; està
envoltada per un mur de maons. El desig dels veïns és que es creï l’espai necessari
perquè la plaça quedi a peu de carrer i, per tant, pugui ser accessible fàcilment per tota la
ciutadania. Encara que també es conformarien que el districte de Sant Martí posés fi a la
seva deterioració, complint així amb el contracte “de vigilància i conservació” signat el
1995.


L’àrea d’Urbanisme del Consistori, de la mateixa manera que el districte afectat, assegura
que estudiaran les peticions dels ciutadans, malgrat que consideren que el lloc no “reclama
una intervenció prioritària ni urgent”.


De moment, en l’espai hi segueixen creixent herbes al voltant de les 260 plaques que
honren els atletes olímpics; algunes, com la de la nedadora bielorussa Elena Rudkovskaia,
estan mig arrencades perquè les han intentat robar. A més, la majoria dels visitants del lloc
són els propietaris de gossos que utilitzen el pipicà que hi ha al costat del podi metàl·lic, i
els rodamons que resideixen en matalassos sota el pòrtic.


Un dels promotors de la plaça i antic director comercial d’El Mundo Deportivo, Pere
Figueras, no arriba a entendre per què, el 2010, l’Ajuntament es va gastar “tants diners” a
substituir les plaques de bronze de terra per unes altres d’un altre material, menys atractiu
per als lladres, per després tornar a abandonar el lloc.


Entre elles sobresurten les que tenen immortalitzades les mans de deu llegendes de
l’esport. L’últim a deixar la seva empremta va ser Johan Cruyff el 1999. Figueras considera
que la plaça dels Campions hauria de ser un espai sagrat, de parada turística obligatòria, i
somia que algun dia les mans de noves estrelles, com per exemple Messi, estiguin
representades al lloc: “Avui només és un espai vergonyós que demostra el poc respecte al
record olímpic de Barcelona”.