_
_
_
_
_

A la recerca del tresor

ANC i Òmnium celebren actes a 500 municipis per resistir davant un govern que “actua com la dictadura franquista”

Cristian Segura
Fotocopiadores per a l'elaboració de cartells en la manifestació.
Fotocopiadores per a l'elaboració de cartells en la manifestació.PACO PUENTES

Ambient festiu i emprenyament contingut a l’anomenada “Marató per la democràcia”, celebrada aquest diumenge en cinc cents municipis de Catalunya. Després d’una setmana d’excitació revolucionària, els presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han reunit a Barcelona a uns pocs milers dels més militants de la causa en un acte motivacional de cara al que vingui l’1 d’octubre. Famílies, gent gran i joves han repartit pel centre de la ciutat paperetes per votar l’1-O –se n'han distribuït un milió, segons els organitzadors- i han enganxat cartells cridant a la participació. Una jornada més de desobediència popular al Tribunal Constitucional, però sense la tensió dels darrers dies.

Más información
Per què em vaig fer separatista
Mites i falsedats de l'independentisme

Grups d’universitaris del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'han desplegat pels carrers de l’Eixample oferint als vianants paperetes per votar. “Fem història” era el lema que el SEPC va emprar a les xarxes socials per promoure la distribució de les paperetes –eren les oficials, segons va assegurar el president de l’ANC. Alguns ciutadans les acceptaven i fins i tot es feien fotos amb elles, altres les rebutjaven, sobretot els turistes. Pares amb fills a collibè i l’uniforme indepe ­–l’estelada i samarreta reivindicativa o la de la Diada- es retrataven col·locant cartells en façanes i arbres. Carme Forcadell va pujar a l’escenari de la plaça Universitat amb el temps just per sumar-se després als actes institucionals de la festa de la Mercè. La presidenta del Parlament va aprofitar els seus minuts d’arenga per advertir que els poders de l’Estat han iniciat “l’operació tumulto, perquè vol veure violència a Catalunya. I no hi haurà violència, mai”. Forcadell va afegir que el govern espanyol “està actuant exactament igual que la dictadura franquista”, i va concloure que “estem units tots els demòcrates dels pobles d’Espanya”.

L’únic moment tens de la concentració es va viure amb la irrupció d’un helicòpter de la Policia Nacional que durant deu minuts va sobrevolar l’acte a baixa altura. El soroll de la nau impedia escoltar els parlaments i els assistents van reaccionar amb dedicant-li una esbroncada. Sànchez, president de l’ANC, no es va reprimir: “Porten milers i milers d’hores buscant el tresor democràtic, les urnes. No el troben perquè quan un poble vol preservar el tresor de la democràcia no hi ha fiscal, ni guàrdia civil ni jutge que el pugui descobrir”.

La transcendència dels discursos contrastava amb una lona gegant de la marca de roba japonesa Uniqlo, a una cantonada de la plaça, que anuncia l’obertura de la seva primera botiga a Barcelona: la data de la inauguració, recorda la tanca publicitària, va ser el 20 de setembre, el dia en què a la massa sobiranista se li va acabar la paciència davant del que consideren un Estat opressor que suma el pitjor de Franco, Erdogan i els dolents de Looney Tunes –gràcies al cèlebre creuer habilitat pel ministeri d’Interior per a la policia i amarrat al port de Barcelona, tematitzat amb aquests dibuixos animats. Piolindo va ser protagonista de la Marató per la democràcia: l’edifici de la Universitat de Barcelona lluïa una pancarta del simpàtic ocellet amb el bec guixat de vermell, simulant el cartell per la llibertat d’expressió que va dibuixar el 1977 Jaume Pedrós per denunciar la censura contra la companyia de teatre Els Joglars. L’ànima d’Els Joglars, Albert Boadella, resideix avui a Madrid i és un furibund opositor a l’independentisme.

Els convocats celebraven les crides a la resistència amb el neguit d’esperar quina acció els depararà la següent casella del tauler, com en els jocs de taula que tracten també de trobar un tresor. La clau és no deixar de llençar els daus, passi el que passi, convençuts de que el destí està de la seva part.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_