Una Mercè a l’islandesa
Reykjavík és la ciutat convidada de la festa de Barcelona, on viuen 300 persones de l'illa
El gust de l'orxata és el primer record d'Halldor Mar a Barcelona. Aquest músic islandès va aterrar a la ciutat amb 21 anys per continuar els seus estudis de guitarra clàssica. El seu professor el va portar a l'orxateria La Valenciana del carrer Aribau perquè provés quelcom que "segur que no havia pres abans". Era 1993. Mar s'estrenarà 24 anys després com a presentador d'un programa de Tv3 i és un dels artistes islandesos que actua aquesta Mercè, festa que enguany té Reykjavík com a ciutat convidada.
Dels prop de 600 islandesos que resideixen a Espanya, uns 300 —de fins a tres generacions— viuen a Barcelona, una de les ciutats europees amb més residents del país, segons el Consolat Islandès.
En el cas d'Halldor Mar, l'amor va ser la raó per quedar-se a Barcelona. El músic parla català i castellà amb una fluïdesa gairebé nadiua, i durant anys va compaginar les classes amb actuacions a locals. El català el va aprendre dels seus professors i alumnes i li va permetre conèixer cançons icòniques de la música catalana. D'aquesta immersió cultural va néixer Winds, un disc de versions en anglès que pretenia "exportar a la resta del món" temes com País petit de Lluís Llach o Al vent de Raimon. L'àlbum va tenir gran acolliment a Catalunya i Mar no ha parat de concedir entrevistes i donar concerts. Aquest any s'estrenarà com a presentador de Katalonski, un programa de Tv3 amb el qual ha recorregut el món buscant a estrangers que han après a parlar català.
El professor de Mar va ser Arnaldur Arnarson, que va arribar a la ciutat el 1984, després de passar per Alacant per aprendre del mestre de guitarra José Tomás. Aleshores, l'Escola Luthier de música i dansa buscava professors i el guitarrista islandès va acceptar la proposta de la directora del centre, Alicia Alcalay, que s'acabaria convertint en la seva dona. Arnarson ha viscut la transformació de la ciutat en les últimes tres dècades i malgrat portar tants anys aquí, no pot evitar sentir-se "un estranger a Catalunya".
En el cas d'Hjordis Audunsdottir, va ser la seva empresa qui en 2016 li va oferir treball a Barcelona. No s'ho va pensar dues vegades: "Ens pugem a l'avió i ens acomiadem de tot la resta", assegura. Viu amb dos dels seus fills, Malen i Saevin, i el seu marit Lydur. La família està encantada a Barcelona. Els nens estudien en una escola pública del Poblenou i es van adaptar de seguida a l'idioma. Hjordis només lamenta la lentitud dels tràmits que va haver de fer, per a qüestions tan simples com perquè el seu fill jugués al futbol. Però s'ho pren amb humor.
