_
_
_
_
_

El 61% dels catalans rebutja la validesa del referèndum de l’1 d’octubre

Els catalans estan cada vegada més convençuts que el resultat de la consulta, en cas que es pugui celebrar, no pot tenir valor legal per proclamar la independència

Miquel Noguer
La Guàrdia Civil registra la conselleria d'Economia.
La Guàrdia Civil registra la conselleria d'Economia.Albert Garcia

Quan falta una setmana per al referèndum d’autodeterminació de Catalunya convocat per la Generalitat i suspès pel Tribunal Constitucional, els catalans estan cada vegada més convençuts que, en cas que es pugui celebrar, el seu resultat no pot tenir valor legal per proclamar la independència. Una clara majoria de catalans defensen la celebració d’un referèndum acordat, però no el que planteja la Generalitat: sense garanties, sense pacte amb el Govern i sense que s’estableixi un mínim de participació.

Más información
Una majoria de catalans considera que el referèndum no és vàlid ni legal
El jeroglífic dels comuns davant del referèndum

Gairebé dos terços dels catalans (61%) consideren que aquest referèndum no pot ser considerat vàlid internacionalment i, de fet, només quatre de cada deu (40%) creuen que es podrà celebrar amb normalitat a tot el territori de Catalunya.

Amb el soroll al carrer en augment per la detenció dels organitzadors del referèndum i amb les mesures d’intervenció econòmica del Govern sobre la Generalitat en marxa augmenta la sensació que el referèndum no està ben plantejat. Així ho reflecteix el sondeig de Metroscopia elaborat sobre la base de 2.200 enquestes entre el dilluns i el dijous, just abans i després que s’activessin aquestes mesures. Comparat amb l’última enquesta, publicada per EL PAÍS fa 15 dies, van en augment els crítics amb el referèndum plantejat. Els defensors de la manera com s’ha tramitat la votació han baixat del 41% al 39%, mentre que els contraris han augmentat vuit punts, fins al 52%.

La primera enquesta de setembre es va realitzar just en el moment de la crispada sessió parlamentària en la qual l’oposició al complet va arribar a absentar-se per no votar la Llei del Referèndum. No obstant això, la preocupació per la falta de garanties ha anat en augment des de llavors. Només un 34% dels enquestats creuen que la votació reuneix totes les garanties per ser considerada legal i vàlida, quatre punts menys que fa dues setmanes. Els contraris són el 61% i resulta ressenyable que entre ells hi ha el 30% dels votants del PDeCAT i el 37% dels partidaris de la CUP.

Negociació a la basca

M. N

Un 57% dels catalans creu que el millor seria que el Govern de Carles Puigdemont optés per una estratègia negociadora similar a la que s’ha donat al País Basc. A més dels votants dels partits constitucionalistes, defensen aquesta opció més d’un terç dels simpatitzants del PDeCAT.

Els dubtes i el rebuig majoritari que genera el referèndum d’independència que ha plantejat la Generalitat no signifiquen, ni de bon tros, que els catalans no vulguin ser consultats sobre l’autodeterminació de Catalunya. Al marge del suport entre les formacions independentistes, tres de cada quatre votants socialistes aposten pel referèndum pactat i també el defensa el 57% dels de Ciutadans i fins a un 49% dels del Partit Popular.

La mesura de tornar a començar i edificar el referèndum sobre un pacte s’albira, no obstant això, com una cosa gairebé impossible amb un Govern del PP. El 82% ho veu d’aquesta manera, inclosos dos de cada tres votants del partit de Mariano Rajoy. De fet, es manté —amb un resultat idèntic al de l’últim sondeig— la proporció de catalans que consideren el Govern del PP com un element que ha ajudat a reforçar el procés independentista en comptes d’afeblir-lo (82%). Aquesta idea també la sustenta un de cada quatre votants del PP.

Menys unanimitat aflora quan es pregunta si la via pactada seria més fàcil amb un altre govern. Ho consideren així un 65% dels catalans, però la idea divideix en dos l’electorat de la CUP i, com és lògic, tampoc convenç entre els votants del PP.

Malgrat les manifestacions dels últims dies i la fermesa expressada pel president català, Carles Puigdemont, l’electorat dista d’estar convençut que el referèndum s’acabi duent a terme. En l’última setmana la Guàrdia Civil ha intervingut les targetes que s’anaven a enviar per constituir les taules electorals, així com més de nou milions de paperetes. Amb aquesta situació, només el 40% creu que la votació es podrà dur a terme a tot Catalunya, entre ells més del 25% dels votants d’Esquerra Republicana i del PDeCAT. Un altre terç de l’electorat creu que la consulta se celebrarà només en alguns punts de Catalunya, on no ho puguin impedir les forces de seguretat. Només dos de cada deu, bàsicament l’electorat del PP (56%), auguren que la votació no es podrà celebrar en cap lloc.

La mesura més taxativa que planteja el Govern per solucionar la qüestió, retirar competències de la Generalitat mitjançant l’article 155 de la Constitució, desperta rebuig majoritari entre els catalans. Només el 13% creu que ajudaria a apaivagar la situació actual enfront d’un 61% que considera que l’empitjoraria. El rebuig a aplicar aquesta mesura és molt majoritari entre els partits independentistes però tampoc convenç els votants de Ciutadans o del PSC. Només els electors del PP (65%) la defensen com una solució vàlida.

La sortida que apunten els catalans és la de la negociació, encara que en aquests moments s’albiri com una cosa molt remota, almenys fins que hagi passat la data de l’1 d’octubre. Fins a un 82% de catalans es mostren partidaris de solucionar el problema català amb un referèndum pactat i plenament legal sobre la independència. La idea sedueix la immensa majoria dels partits independentistes però també recull nombrosos suports entre les forces constitucionalistes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_