Selecciona Edició
Connecta’t

Marina Garcés celebra la Barcelona que respon als abusos

La filòsofa recorda les víctimes i els terroristes del 17-A en el pregó de les festes de la Mercè

La filòsofa Marina Garcés llegint el pregó de la Mercè.
La filòsofa Marina Garcés llegint el pregó de la Mercè.

No es va tallar la filòsofa Marina Garcés, i quan abans de l'estiu l'alcaldessa Ada Colau va anunciar que seria la pregonera de la Mercè, va dir que acabava de deixar-la sense vacances. A la responsabilitat del pregó s'han sumat setmanes d'esdeveniments que no han donat treva i l'han obligada a reescriure fins a l'últim minut. Primer pels atemptats. I aquesta setmana, per l'ofensiva del Govern espanyol per impedir el referèndum.

Poques vegades el pregó ha estat tan pegat a l'actualitat i l'actualitat tan calenta. Un pregó molt polític encara que no ho semblés. Que va reivindicar “la paraula lliure com a condició fonamental de la vida”. Que va parlar d'“un any d'absències especialment doloroses” que donaran un gust “amarg” a la festa. Que després de recordar les víctimes dels atemptats del 17 d'agost, Garcés va esmentar també els terroristes, obrint un debat incòmode: “L'absència d'uns joves de Ripoll que tampoc estaran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer”, va dir.

“Contundent” va ser l'adjectiu que la filòsofa va posar a la “resposta social col·lectiva” amb la qual entén que la societat hauria d'actuar davant de “la prohibició de poder exercir el dret dels catalans a l'autodeterminació”. Garcés va assegurar que a Barcelona no li agrada el poder. Ni que la manin. Per això reacciona amb contundència als abusos, va dir. I va defensar “poder votar, poder dir-ho tot i qüestionar les bases de la nostra convivència no només nacional, sinó social i política”.

Com era d'esperar, Garcés també va arremetre contra la Marca Barcelona, la d'una ciutat on “cada vegada és més difícil poder arribar i construir una vida”, amb desigualtat, creixent i on la cultura “s'ha convertit en un producte de festival vinculat al consum i al turisme”. Va explicar que, encara que porta 14 anys vivint a Saragossa, no ha volgut construir allà una llar i dorm en hotels. Per tornar cada setmana a Barcelona. La ciutat que lluita contra “la privatització de la vida” i es rebel·la contra “el capitalisme salvatge i els seus efectes devastadors”. La que “té una potència política especial que apareix de tant en tant per protagonitzar grans mobilitzacions” i que existeix gràcies “al compromís diari de molta gent”.

Però com sol fer, Garcés va acabar amb una recepta. Aquesta vegada, per a un futur “fosc”. “La vida s'il·lumina si aprenem a imaginar”, va dir, i va convidar a “confiar en la possibilitat que tenim tots, la de pensar radicalment com volem viure i què ens importa”. “L'essencial”, va dir, “és l'important”.

MÉS INFORMACIÓ