Selecciona Edició
Connecta’t

L’Església catalana es bolca amb la Generalitat

Els bisbes, centenars de sacerdots i una trentena d'entitats cristianes demanen al govern espanyol respecte per l'autogovern de Catalunya i que permeti un referèndum

Pancarta proreferèndum a la façana de la Parròquia Sant Medir a Barcelona.
Pancarta proreferèndum a la façana de la Parròquia Sant Medir a Barcelona. EL PAÍS

La comunitat catòlica de Catalunya ha generat desenes de manifestos en els últims dies condemnant les accions judicials contra els membres de la Generalitat investigats per l'organització de l'1-O i a favor que es pugui celebrar un referèndum. Alguns específicament partidaris de l'1-O i uns altres de l'autodeterminació, s'han posicionat en aquest sentit des de les més altes instàncies de les diòcesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. La Conferencia Episcopal Tarraconense, que aplega els bisbes catalans, va fer pública dimecres passat una nota demanant que, “en aquest moment de la història de Catalunya”, “es respectin els drets i les institucions”.

Els bisbes catalans van difondre el maig passat un altre comunicat en el qual assenyalaven que “convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, perquè sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”. La Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) celebrarà la setmana que ve una reunió que “podria definir una postura com a institució”, si així es consensua i es considera pertinent, segons fonts de la CEE. La Comissió Permanent està formada per 24 membres, entre ells el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, l'arquebisbe de Urgell, Joan Enric Vives, i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent.

Aquest divendres es va fer públic un manifest signat per 300 capellans i diaques que crida els catòlics catalans a votar l'1-O: “Davant la impossibilitat de pactar les condicions per portar-ho a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d'aquest referèndum”. Unes trenta institucions cristianes catalanes també s'han solidaritzat aquesta setmana amb les protestes contra la detenció de catorze càrrecs de la Generalitat i els registres en diverses dependències del govern català.

El dimecres, el mateix dia de l'operació ordenada pel jutge Ramírez Sunyer, catorze entitats catòliques van difondre una carta en què mostraven el seu “suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les últimes actuacions de l’Estat espanyol contra la democràcia i l’estat de dret”. Entre els signants hi ha l’Escola Pia de Catalunya, la Congregació Vedruna i la Fundació Claret, de la Congregació dels Claretians de Catalunya. Els missioners claretians també han defensat que, “d'acord amb la doctrina social de l’Església, Catalunya té el dret a decidir lliurement el seu futur”.

Els escolapis catalans han condemnat per la seva banda el que consideren una acció “contra les institucions catalanes i contra membres del nostre poble”, i han defensat la necessitat que la ciutadania es manifesti en contra de les accions judicials. Els maristes i La Salle Catalunya van coincidir dijous passat en demanar respecte per a totes les opinions polítiques i que “la ciutadania sigui escoltada”. La Fundació Jesuïtes Educació —vinculada als centres educatius de la Companyia de Jesús— va expressar “el seu desencís davant la situació política que es viu a Catalunya amb reiterats episodis que posen en joc la llibertat d'expressió de tots els catalans”. Els darrers a sumar-se a la protesta van ser aquest divendres cinc monestirs femenins benedictins i cistercencs, que van reclamar l'autodeterminació i van condemnar "la vulneració dels drets del govern i del poble català".

Malestar amb Omella

Omella —aragonès— i Benavent —valencià—, representants de les diòcesis catalanes a la Comissió Permanent de la CEE, són dos dels referents de les veus més moderades sobre l'exigència d'un referèndum. Omella va causar malestar entre l'independentisme arran de la missa dedicada a les víctimes per l'atemptat gihadista de la Rambla. Omella no va parlar en cap moment en català i es va referir als representants polítics catalans com a “autoritats autonòmiques”, mentre que sí que es va dirigir específicament al rei, al president i a la vicepresidenta del govern. Diversos mitjans de comunicació van assegurar que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va increpar Omella després de la cerimònia. L’Arquebisbat de Barcelona va negar que s’hagués produït aquesta discussió.

El Vaticà ha estat cautelós amb el procés d'independència a Catalunya. El Papa Francesc va valorar el 2014 en una entrevista al diari La Vanguardia que “hi ha casos que seran justs i casos que no seran justs, però la secessió d'una nació sense un antecedent d'unitat forçosa cal agafar-la amb moltes pinces i analitzar-la cas per cas”.

Religiosos mediàtics i partidaris de la consulta

C. Segura

El procés d'independència ha comptat amb diversos religiosos mediàtics. Els exemples més populars són els de les monges Teresa Forcades i Lucía Caram. Forcades és una religiosa benedictina de Montserrat i una de les líders de la plataforma de l'esquerra alternativa Procés Constituent. Caram, d'origen argentí, és membre de la comunitat dominicana de Manresa. Caram s'ha declarat admiradora d’Artur Mas, ha destacat per les seves simpaties pel PDeCAT i l'autodeterminació de Catalunya. Totes dues són personatges televisius coneguts, però mentre la celebritat de Forcades es concentra molt a Catalunya, Caram és àmpliament coneguda a la resta d’Espanya per les seves intervencions en programes de cadenes com Tele5 o Cuatro.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, és un altre dels noms mediàtics de l'independentisme català, tot i que no al mateix nivell que Caram i Forcades. Novell ha estat durament criticat per partits d'esquerres i sectors progressistes de l’Església per algunes de seves reflexions, considerades massa retrògrades. L’Ajuntament de Cervera el va declarar el maig passat persona non grata per unes valoracions sobre l'homosexualitat i l'adolescència. En una glossa d'aquest setembre, Novell destacava la legitimitat de la consulta de l'1-O.

El paper de Montserrat com a far espiritual del nacionalisme català es manté viu, també des dels mitjans. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va assegurar l'abril passat durant una entrevista a TV-3 que el Vaticà reconeixeria la independència de Catalunya. Soler i l'abat de Poblet, Octavi Vilà, van escriure dijous passat una nota conjunta en què destacaven “l'obligació d'interpretar el be comú del país escoltant la veu de la majoria i respectant alhora la dels qui es troben en minoria”.

MÉS INFORMACIÓ