Selecciona Edició
Connecta’t

Els amos dels carrers

Els simpatitzants de la CUP procedeixen de moviments socials i tenen molta experiència d'activisme i protestes

Simpatitzants de la CUP concentrats davant de la seu central de la formació a Barcelona.
Simpatitzants de la CUP concentrats davant de la seu central de la formació a Barcelona. EFE

Un grup de joves penjava cartells del referèndum aquest diumenge a Rubí (Vallès Occidental). Un veí els va veure i va trucar la policia. De seguida va aparèixer una parella de la Guàrdia Urbana. La Marina, simpatitzant de la CUP, i els seus amics van seguir enganxant cartells. La policia, finalment se'ls va apropar per dir-los que no podien fer-ho. “Van ser molt educats”, diu la Marina. Al final els van requisar les escombres i la galleda i els van demanar que un d'ells s'identifiqués. Els joves es van jugar a pedra, paper i tisora qui donava les seves dades. “Va ser una broma”, diu, “ja havíem decidit a qui li tocaria. Està tot previst. Cada dia canviem de persona”. L'endemà, una galleda i unes escombres recordaven l'acció en el míting de la CUP a Rubí. Hi havia prop de 200 persones en una ciutat on la candidatura afiliada a la CUP va rebre 2.862 vots (10,46%) a les municipals del 2015. Hi era la tieta de la Marina, Lourdes, de 62 anys: “He vingut per donar suport, per si passava alguna cosa”, va dir, encara que ella prefereix votar al PDeCAT. També estava el Xavier Polo: “Els he votat alguna vegada, però no soc de la CUP”. La Marisol, de 64 anys, també havia anat a ajudar: “Hi cabem tots”, va assenyalar. Ella tampoc vota als anticapitalistes.

La campanya del referèndum és rara per a la CUP. Les seves bases volen exactament el mateix que els altres partits independentistes: votar com sigui l'1 d'octubre. La seva estratègia també és similar: mítings, per tot el territori, trobades per penjar cartells, mobilitzacions pacífiques contra detencions o escorcolls. Avui a Rubí estan contents: , envoltats d'amics: “L’autoorganització social és el que més m'agrada de moments així, la resposta de la gent al marge dels partits”, diu la Marta de Moja, militant de la CUP a Vilafranca del Penedès.

Rendes més altes

Les bases de la CUP no només coincideixen amb els votants de Junts pel Sí en la seva predisposició a sortir al carrer, sinó també en la seva classe social: a les eleccions de 2015 tenien les rendes familiars més altes. Les votants amb menys ingressos van preferir el PP, el PSC i Ciutadans. Al front independentista la diferència està en l'edat: els votants de la CUP són més joves, el 40% tenen menys de 34 anys. En molts casos, els pares voten a partits tradicionals i els fills, a la CUP.

En una cita dimarts passat per empaperar de cartells a favor del referèndum el barri barceloní de Sants, la majoria dels participants portaven un grapat de folis impresos a casa en blanc i negre i una mica de cel·lo. Se'ls veia poc experimentats i tímids. En canvi, els membres del bloc Esquerra Independentista, al qual pertany la CUP, portaven centenars de cartells en color amb el seu missatge i logo, carrets amb galledes de cua i sabien on els cartells aguanten i es veuen millor: si es col·loquen en un pont, millor cap a fora; els vidres dels aparadors són llocs ideals. Tenien molt més ofici de carrer. Durant la nit, buscaven els seus objectius: “On hi ha un banc i una immobiliària per aquí?”, es preguntaven.

Un dels lemes de la CUP en aquestes eleccions és “Sense desobediència no hi ha independència”. Les seves bases són les millor preparades per fer un pas endavant si tot es torç. Tenen experiència davant de la possible batalla de les urnes del dia 1 d'octubre. El 2014 van aprofitar les eleccions europees a alguns municipis catalans per fer una consulta alternativa sobre temes socials a la qual van nomenar “multireferèndum”. Estava prohibida i els Mossos van intentar endur-se les urnes: “A Vilafranca no ho van aconseguir. Estem acostumats a fer aquestes coses”, diu De Moja. Significa això que pot haver-hi incidents? “Cada acció de l’Estat tindrà la seva reacció”, diu l’Anna, estudiant de 20 anys.

La CUP és només una de les cinc organitzacions autònomes d’Esquerra Independentista. La formació és la versió institucional, però també hi ha un sindicat d'estudiants, un altre de treballadors, una organització estratègica —Endavant— y el conegut grup juvenil Arran, que ha creat alguns dels cartells electorals més polèmics d'aquesta campanya. “Quant més gent s'assabenti del què passa gràcies a aquests cartells, doncs millor”, diu De Moja. “Si la gent es pregunta per què surt un regidor en un dels cartells, ja hem aconseguit un objectiu”.

La organització no amaga les seves preferències ideològiques: “Independència, socialisme, feminisme”. En els seus orígens als anys seixanta està el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), la bandera de la qual encara conservava el símbol de la falç i el martell. És habitual que els seus discursos es tanquin amb el lema “Visca la Terra Lliure!”. El juny va haver-hi polèmica perquè una de les organitzacions de l’Esquerra Independentista Endavant, va recordar les figures de quatre membres de Terra Lliure que s'havien oposat a l'abandonament de les armes i que van ser detinguts el 1992 per la col·locació de tres artefactes explosius que van ser desactivats a Barcelona i Girona. El lema del cartell era “25 anys després, no ens han parat”.

Però la profunditat del compromís anticapitalista o independentista varia molt. Depèn molt del militant, del moment i del lloc. La CUP pretén, per exemple, la independència dels Països Catalans, però insistir en aquest punt al programa electoral per a un poble de 2.000 habitants pot restar més que sumar.

Passa el mateix amb l'anticapitalisme: “Una nova república és l'única opció de canvi efectiu de les estructures”, va afirmar a Rubí Pilar Castillejo, tinent d'alcalde de Ripollet (Vallès Occidental). Però no hi ha una majoria de catalans que vulgui arribar fins a canvis tan profunds al seu nou país. La hipotètica arribada algun dia a la terra promesa d'un país nou pot significar la fi de l'organització com a partit nacional. Això no preocupa els seus militants i simpatitzants, que consideren que el moviment pot sobreviure fora de les institucions: “Podria tenir un paper testimonial com Die Linke a Alemania o Esquerra Unida a España”, diu Manel Vidal, votant de la CUP de Barcelona. Encara que el país nou podria sortir malament: “Pot ser, però seria el nostre error”, diu Steen, membre d’Esquerra Independentista, de 18 anys.

MÉS INFORMACIÓ