Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denúncia per sedició pels incidents de Barcelona

El ministeri públic apunta com a possibles responsables els líders de l'ANC i Òmnium

Agents dels Mossos i la Guàrdia Civil durant els escorcolls a la seu d'Economia de la Generalitat.
Agents dels Mossos i la Guàrdia Civil durant els escorcolls a la seu d'Economia de la Generalitat. AFP

La Fiscalia General de l'Estat ha presentat avui divendres una denúncia a l'Audiència Nacional per sedició pels incidents produïts a Barcelona en les protestes contra l'operació Anubis en la qual van ser detinguts 14 alts càrrecs de la Generalitat per preparar el referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre. L'escrit apunta a la responsabilitat dels dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmniun, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, en la mobilització del 20 de setembre.

La sedició, es regula en l'article 544 i següents del Codi Penal, i castiga amb penes de fins a 15 anys de presó els qui “s'alcin públicament i tumultuàriament” per “impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis”, o per “impedir qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.

L'escrit recorda que dimecres a la nit "individus que no han pogut ser identificats, aprofitant la situació, ja hi havia unes 2.000 persones, van punxar les rodes de diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil que estaven aparcats davant de la Conselleria d'Economia, a fi d'impedir la seva legítima actuació".

També recorda que "voluntaris de l'ANC", amb petos de color verd, i "conscients que amb això dificultarien la intervenció policial", van fer un cordó davant la porta de la Conselleria d'Economia, "per evitar que la Guàrdia Civil s'endugués els detinguts" aquella jornada. "Els manifestants van cridar als Mossos "no us mereixeu la senyera que porteu", amenaçant la Guàrdia Civil amb el crit de “no sortireu”, assenyala la denúncia.

"Sobre les 20.20 Jordi Sánchez, president de l'ANC, davant de les 40.000 persones (segons Guàrdia Urbana) que es concentraven ja en aquell moment a la Rambla de Catalunya, davant la seu del Departament d'Economia, va manifestar: "L'1 d'octubre votarem, si ens treuen les urnes, les construirem". "Que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa", recull la denúncia.

"Davant la situació d'extrema tensió", recull l'escrit, el jutjat d'instrucció núm. 13 es va posar en contacte amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, "per ordenar-li expressament que activés el dispositiu de seguretat per permetre la sortida de la comissió judicial, formada pels agents i la lletrada de l'Administració de Justícia". Aquesta "va haver de sortir ja de matinada a través del terrat de l'edifici, perquè els manifestants van impedir que sortissin per la porta".

"Dijous a les 00.13, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va demanar que la mobilització no s'aturés", recull la denúncia. "A sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil amb Jordi Sànchez van cridar a la 'mobilització permanent' a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-lo". Posteriorment, assenyala l'escrit "i, vista la situació provocada, van demanar als manifestants que es dissolguessin sense poder controlar la concentració".

A l'exterior, tres vehicles oficials de la Guàrdia Civil "van ser atacats per la multitud, obligant rls agents a refugiar-se a l'edifici d'Hisenda. La turba va destrossar els tres vehicles oficials", afirma la denúncia, redactada pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo.

Segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, l'Audiència Nacional és competent per investigar i jutjar, entre d'altres, els delictes “contra la forma de Govern”. Aquesta fórmula, derivada del Codi Penal de 1973, ja derogat, no és la vigent al Codi Penal actual, que distingeix entre delictes “contra l'ordre públic” –entre els quals hi ha la sedició i delictes “contra la Constitució” –el primer dels quals és la rebel·lió.

Fonts jurídiques assenyalen que per interpretar quins són els delictes “contra la forma de Govern”, dels quals és competent l'Audiència Nacional, atès que la Llei Orgànica del Poder Judicial no ha estat adaptada, cal recórrer al Codi Penal del 1973, que en l'article 164 incloïa un delicte de sedició impròpia –sense tumult a fi de canviar il·legalment l'organització de l'Estat.