_
_
_
_
_

El PP i el PSOE ofereixen un “diàleg dins de la llei” als independentistes a partir de l’1 d’octubre

Els dos principals partits demanen a Puigdemont que renunciï a la consulta

J. J. M.
Fernando Martínez-Maíllo i José Luis Ábalos, al Congrés.
Fernando Martínez-Maíllo i José Luis Ábalos, al Congrés.Fernando Alvarado (EFE)

El PP i el PSOE estan disposats a dialogar amb els independentistes quan aquests renunciïn al referèndum de l'1 d'octubre o després d'aquesta data. El Govern espanyol considera que la consulta sobiranista ja no és possible materialment, ja que ha quedat "desmantellada" per les operacions policials, i això ha marcat un canvi de to en els principals partits. Així, Íñigo Méndez de Vigo, el portaveu de l'Executiu central; Luis de Guindos, ministre d'Economia; Fernando Martínez-Maillo, coordinador nacional del PP; José Luis Ábalos, secretari d'organització del PSOE; o Mertixell Batet, del PSC, han mostrat en les últimes hores la disposició de les seves respectives formacions a dialogar amb els independentistes en el futur.

"Quan deixin estar els plans d'independència, podrem parlar", ha dit De Guindos en una entrevista a Financial Times. "Catalunya ja té una gran autonomia, però podríem parlar d'una reforma del sistema de finançament i altres qüestions", ha especificat. "El 2012 estàvem enmig d'una crisi econòmica", ha puntualitzat sobre les reclamacions que va fer Artur Mas, llavors president de la Generalitat. "Ara la situació ha canviat, tenim més marge fiscal, una recuperació [econòmica] i això obre noves oportunitats per al debat".

Per la seva banda, Íñigo Méndez de Vigo, portaveu governamental, ha afirmat que el Govern de Mariano Rajoy està "disposat" a dialogar en el marc de la llei, però ha subratllat que per fer-ho "calen dos". "El Govern estava disposat a dialogar i segueix estant disposat a dialogar", ha declarat el també ministre d'Educació, que ha fet servir una argumentació similar a l'expressada per Rafael Catalá, titular de Justícia.

En aquest context, la comissió sobre el model territorial que ha impulsat el PSOE al Congrés es prefigura com un dels possibles escenaris per a les converses. Com que el PP ha donat suport a la creació d'aquest organisme, els dos partits principals, insubstituïbles per afrontar una reforma de la Constitució, podrien trobar-hi un fòrum adequat per buscar solucions a l'encaix territorial de Catalunya a Espanya.

"A partir del dia 1 [d'octubre], el diàleg dins de la Constitució i de les lleis és possible", ha assegurat avui dijous Martínez-Maillo, coordinador nacional del PP, a la SER.

"Demanem al Govern que desconvoqui l'1 d'octubre", va dir dimecres Ábalos, el número dos del PSOE, que immediatament va afegir: "La solució és política. No vindrà de la mà dels tribunals. Cal subratllar la importància del pacte polític. Aquesta és la clau". L'argumentació del dirigent socialista ha trobat continuïtat aquest mateix dijous en una altra veu autoritzada del PSC, la de la diputada Meritxell Batet, que ha reiterat que l'única solució possible al procés sobiranista a Catalunya passa pel "diàleg entre la Generalitat i el Govern", però ha advertit que fora del compliment de la llei hi ha "l'arbitrarietat".

En aquesta mateixa línia s'ha expressat l'exlíder d'UDC Josep Antoni Duran Lleida, que ha proposat com a solució a la situació a Catalunya que el Govern de Carles Puigdemont desconvoqui el referèndum de l'1-O i que "s'esforci" amb el Govern central per "reconduir la situació" cap a un pacte, i proposa crear una comissió d'experts a les Corts. En un article publicat a La Vanguardia, Duran ha demanat al Govern que renunciï al referèndum de l'1-O perquè el Govern espanyol pugui crear una comissió d'experts que "en tres mesos elabori una proposta política per debatre a les Corts" i, en cas que sigui aprovada, "se sotmeti abans d'un any a un referèndum legal per incorporar-la a la Constitució".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. J. M.
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_