Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge investiga si la Generalitat ha gastat 6,2 milions en el referèndum

El magistrat assenyala en una interlocutòria que investiga "el referèndum de l'1 d'octubre i la creació d'estructures d'Estat"

La Guàrdia Civil, durant l'escorcoll a Exteriors.
La Guàrdia Civil, durant l'escorcoll a Exteriors.

El jutge que ha ordenat l'operació contra alts càrrecs de la Generalitat per organitzar el referèndum d'independència investiga, entre altres coses, si el Govern ha gastat 6,2 milions d'euros en l'organització de la consulta. En la interlocutòria en què ordena les entrades i els escorcolls, i a la qual ha accedit EL PAÍS, el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer demana als agents de la Guàrdia Civil que "localitzin, intervinguin i posin a disposició judicial" qualsevol documentació relacionada amb dues partides pressupostàries que sumen 6,2 milions.

El magistrat al·ludeix a tres partides: una, del Departament de Governació, de poc més de 400.000 euros; i dues més, dels fons interdepartamentals, que sumen 5,8 milions. Aquestes dues últimes partides van ser incloses per la Generalitat en la presentació dels Pressupostos del 2017. El vicepresident, Oriol Junqueras, va anunciar que era per a "processos electorals i participatius".

Tal com recorda el jutge, el Tribunal Constitucional les va declarar inconstitucionals "en el cas que es destinessin al finançament del referèndum, com es pot veure al document adjunt", assenyala la interlocutòria. El magistrat demana que es confisqui la documentació "situada a les dependències d'aquests organismes públics", i també a la seu de la multinacional T-Systems. Aquesta documentació, sospita el jutge, pot "acreditar el possible desviament de fons cap a activitats que, com s'ha dit, han estat declarades inconstitucionals".

La resolució ordena a la Guàrdia Civil les entrades i escorcolls que es van fer dimecres a diversos departaments de la Generalitat, despatxos professionals i domicilis. El jutge ordena als agents que confisquin tot tipus de material: arxius, caixes fortes, documentació física, equips informàtics, discos durs remots, etcètera. En particular, Ramírez Sunyer sol·licita que es localitzi i s'intervingui tota la documentació "relacionada amb els fets investigats, l'esmentada celebració del referèndum i la planificació, construcció i posada en funcionament de les estructures d'Estat".

El jutge considera que les diligències són necessàries per "aclarir els fets" i "descobrir tots els autors, col·laboradors, participants o encobridors en totes les actuacions encaminades al desenvolupament de les estructures d'Estat, la celebració del referèndum per a la consecució de la independència de Catalunya i altres fets objecte d'aquesta investigació", resumeix.

L'operatiu es va engegar a partir d'un voluminós atestat de la Guàrdia Civil, que va sol·licitar les entrades i els escorcolls. Ramírez Sunyer autoritza la mesura per "la gravetat dels fets" i la "plena convicció en la seva autoria". Aquestes proves estan incloses, afegeix, en el "minuciós relat" de la Guàrdia Civil.

El perquè del secret

La causa està sota secret de sumari des del 28 de març. El jutge justifica aquesta mesura en la "naturalesa dels fets" i la "necessitat de practicar diligències en les quals la discreció resulta fonamental". Fonts jurídiques consultades per aquest diari consideren que pot ser que es tracti d'intervencions telefòniques. El secret no només pretén evitar que quedi "compromès de manera greu el resultat de la investigació", sinó, també, per la "rellevància pública dels investigats", afegeix el jutge. La mesura, incideix, serveix per "preservar el seu bon nom i crèdit personal, que es pogués veure compromès davant de la publicitat que els uns i els altres poguessin oferir".

El magistrat no ordena explícitament les detencions dels alts càrrecs –la causa ja acumula una vintena d'investigats–, però sí que autoritza "inclusivament la detenció" d'"aquells que tractessin d'impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències".