_
_
_
_
_

Operació anticorrupció a Girona pel frau de l’aigua en l’etapa de Puigdemont com a alcalde

Els agents entren a l'Ajuntament i a diverses empreses que gestionen el subministrament de l'aigua

La Guàrdia Civil ha engegat aquest matí una operació contra el frau de l'aigua a Girona. Passades les nou, agents d'aquest cos policial han entrat a la seu de l'Ajuntament de Girona, així com a diverses empreses que gestionen l'aigua, com la municipal Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), Girona, SA i Prodaisa. La Guàrdia Civil ha fet un total de 15 escorcolls en l'anomenada operació Aquàrium, que investiga el frau i l'administració deslleial en la gestió de l'adjudicació del subministrament d'aigües, i ha posat el focus en desenes de contractes pels quals els socis privats de la societat s'apropiaven dels beneficis d'Agissa. El suposat frau va arrencar fa dues dècades, quan el PSC era qui governava Girona, tot i que aquest va continuar quan l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ocupar l'alcaldia.

Más información
Puigdemont va adjudicar a dit sis contractes a Efial per 113.000 euros

Irregularitats des del 1976

M. R.
Les presumptes irregularitats en la gestió de l'empresa d'aigües de Girona van arrencar quan el PSC governava la ciutat, han afirmat els regidors de la CUP a la capital gironina que les van denunciar davant la Fiscalia, Laia Pèlach i Lluc Salellas. Tots dos regidors han criticat "la utilització interessada" de l'operació Aquàrium contra el procés sobiranista. "Les irregularitats venen de lluny, perquè el cas comença el 1976, ha passat per una llarga etapa de govern socialista i s'ha mantingut al llarg de tots aquests anys", ha assenyalat Pèlach. Salellas ha afegit: "Ho vam denunciar el 2015. Durant aquest temps hi ha hagut sobre la taula prou indicis i proves perquè els escorcolls s'haguessin fet l'últim any, però es duen a terme ara, quan falten 10 dies per a la celebració del referèndum, en una nova mostra de la guerra bruta de l'Estat contra el procés català".

En aquest sentit, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), ha recordat que el president Puigdemont va ser qui va encarregar les auditories municipals sobre l'aigua quan era alcalde de la ciutat i que l'actuació policial d'aquest dimarts "té a veure amb el procés" independentista i amb l'1-O. "Li haurien d'haver posat operació Urnes", ha dit.

Madrenas també ha explicat que la informació que busca la Guàrdia Civil és del 1992, en al·lusió implícita a l'època en què governava l'Ajuntament el socialista Joaquim Nadal, tot i que no ha acusat cap govern municipal.

La Guàrdia Civil investiga des de fa gairebé dos anys la gestió del servei d'aigües de Girona, un cas en què han confluït tres causes judicials. La primera, que va arrencar a la capital gironina, té l'origen en una denúncia de la CUP. La formació va denunciar que Girona, SA, el soci privat que té el 80% de l'empresa mixta d'aigües (Agissa), s'estava apropiant dels beneficis de la companyia mitjançant cobraments indeguts, crèdits inflats i altres operacions financeres. A aquesta primera causa s'hi va afegir una altra iniciada pel Tribunal de Comptes (després d'un informe de la Sindicatura de Comptes catalana) a l'Ajuntament de Blanes pel mateix motiu (Girona, SA també participa en l'empresa mixta d'Aigües de Blanes). Finalment, el jutjat del Vendrell, que investiga el cas 3%, també va avançar en paral·lel en aquest cas per les ramificacions d'algunes empreses amb activitats que s'estenien fins a Girona.

El jutge que instrueix la investigació, Manuel Marcelo, ha citat a declarar com a imputats diversos membres dels equips de govern del Consistori de Girona. En aquesta llista no hi apareix Puigdemont, que està aforat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment no es preveuen detinguts. També s'estan duent a terme escorcolls al domicili de l'actual conseller delegat d'Agissa, Xavier Ballell; de l'exconseller, Narcís Piferrer; del conseller Joan Llobet, i al despatx d'advocats Sibilis.

L'Agència Tributària va concloure, en un informe inclòs al sumari del 3%, que s'ha produït al llarg dels anys un frau milionari en aquestes empreses. En el cas de Girona, es tracta d'Agissa, una empresa de capital mixt (públic i privat) que va pagar per serveis a empreses de la trama. Els beneficis d'Agissa, segons la investigació, revertien en benefici únicament de la part privada de la companyia, Girona, SA. La mixta, en canvi, va anar acumulant un deute milionari i va acabar descapitalitzada, segons l'informe d'Hisenda.

Agissa va néixer a principis dels noranta per assumir el subministrament d'aigua de Girona, Sarrià de Ter i Salt. Des de fa anys, la societat ha falsejat els comptes, la qual cosa ha perjudicat la part pública. El sistema ja va començar a finals dels noranta i va continuar en el temps, també durant el mandat de l'avui president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a alcalde de Girona (2011-2016).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_