Selecciona Edició
Connecta’t
EP Firmas BLOGS Coordinado por Lluís Bassets
OPINIÓ

La matança del Caudillo

Hi ha una cosa que Gabriel Rufián creu i diu que sap: Franco ha ressuscitat i morirà de nou el Primer d'Octubre

Gabriel Rufián mostra una impressora, al Congrés.
Gabriel Rufián mostra una impressora, al Congrés. efe

Hi ha moltes coses que Gabriel Rufián no sap, tal com Joan Coscubiela va demostrar en el seu discurs ja cèlebre davant del Parlament de Catalunya en les sessions de la vergonya del 6 i 7 de setembre, en què es van aprovar fraudulentament i amb males arts les lleis de desconnexió. Hi ha fins i tot un hashtag, #noloserufian, com a símbol digital de la seva ignorància.

No obstant això, hi ha una cosa que Rufián creu i diu que sap: Franco ha ressuscitat i tornarà a morir el Primer d'Octubre, precisament el Dia del Caudillo, en què el règim militar i feixista celebrava "la exaltación de Francisco Franco a la Jefatura del Estado", en aquesta mateixa data del 1936. Segons Rufián, el mataran els vots del plebiscit secessionista i ho faran, com en els sacrificis rituals, a través d'un boc expiatori que carrega els pecats del franquisme, anomenat Mariano Rajoy.

Tot quadra en aquest conte en què Espanya, o l'Estat com els agrada dir als independentistes, és la bruixa dolenta i els secessionistes i republicans esquerrans són Hänsel i Gretel. L'últim moviment dels astuts estrategs del Procés és una finta que converteix el referèndum independentista en mobilització contra el PP, l'últim residu del franquisme que cal fer fora del poder. El fiscal Maza va regalar aquest moviment estratègic en designar més de 700 alcaldes com a sospitosos i ordenar inútils escorcolls a impremtes i digitals. Ada Colau no podia quedar impassible davant de la resurrecció del franquisme esgrimida pels independentistes i suggerida per la miopia governamental.

El següent pas està servit en safata: fins i tot als adversaris de l'independentisme, o als qui havien quedat vexats per la iniquitat comesa per Junts pel Sí i la CUP, se'ls ofereix el vot negatiu, nul o blanc en una votació que no dilucidarà la secessió, sinó el final de Rajoy com a president del Govern i que simbòlicament resol, segons sembla, un trauma generacional. Franco va morir al llit i la democràcia va arribar perquè els reformistes del franquisme i l'oposició es van posar d'acord. Ara es tracta de repetir la jugada: primer ressuscitar Franco i després matar-lo a través de la derrota de Rajoy, i trencar alhora amb la democràcia constitucional, ja que la democràcia constitucional no va saber trencar amb el franquisme.

Així és com encarem el Dia de la Matança del Caudillo, com una repetició i correcció en diferit del final del franquisme, quan el món sencer va quedar admirat que Espanya canviés de règim sense organitzar una altra guerra civil i sense secessions ni cantonalismes. Rufián, que no sap res, i els seus amics, que la saben llarga, ho proclamen ben alt: aquí tenim de nou Franco, ara el matarem, proclamarem la república, jo no tinc por i res ens espanta, ni tan sols aquesta guerra civil que el vanitós amic Julian Assange gosa convocar amb les seves provocacions a Twitter.

Hillary Clinton ha dit recentment d'Assange que "és en part nihilista, en part anarquista, en part exhibicionista, i en part oportunista", probablement "a sou del Kremlin o d'alguna manera donant suport als seus objectius propagandístics per ressentiment cap als Estats Units i Europa". Segur que Rufián tampoc ho sap i encara que ho sabés tampoc sabria veure quina importància té.