Selecciona Edició
Connecta’t

La Setmana del Llibre en Català tanca amb un augment de vendes

La fira potenciarà la presència internacional d'editors i agents per reforçar la seva funció de saló

Una visitant fulleja llibres en la Setmana, dimecres passat.
Una visitant fulleja llibres en la Setmana, dimecres passat.

Un inici no tan proper a primers de setembre (aquest any ha arrencat el dia 7, mentre que la darrera convocatòria ho va fer el dia 2), sumat a l'estabilitat de la ubicació (la plaça de la Catedral de Barcelona) de les últimes edicions, ha comportat que la 35a Setmana del Llibre en Català tanqués ahir diumenge les portes amb la sensació que l'afluència de públic, però també les vendes, es podrien haver incrementat notablement. I aquestes últimes, en concret, “entre un 10 i un 15%”, segons estimacions del president de la Setmana, Joan Sala. Les xifres definitives no es podran comptabilitzar fins demà. Si es confirmen, situarien els resultats comercials de la Setmana fregant els 400.000 euros; però en qualsevol cas seria ja la tercera edició consecutiva en què la cita llibresca incrementa la facturació, sempre per sobre dels dos dígits.

“Sens dubte, que el canvi de dates ens ha ajudat aquest any”, admetia Sala. També té el seu pes específic l'increment d'expositors any rere any; en aquesta convocatòria han estat 163, 13 més que el 2016.

Números a banda, la sensació al sector és que la Setmana està en ratxa i que sembla haver trobat un lloc sota el sol del calendari d'esdeveniments. Així ho han llegit majoritàriament els editors en llengua catalana, que aprofiten el marc de la fira per presentar, seguint la trajectòria del mercat veí, el francès, les novetats de la rentrée literària molt ràpid. Aquest any s'ha arribat a la gran xifra de gairebé dos centenars, en un context de 270 actes, als quals han assistit un total de 170 autors.

La presència, per primera vegada en una Setmana del Llibre, de 16 editors i agents literaris de 14 països (de Rússia a Israel, dels EUA a Croàcia), que han mantingut reunions comercials amb els seus homòlegs catalans, és un altre indicador de la lenta però, pel que sembla, inexorable combinació de la Setmana com a festival literari, fira i trobada professional.

En aquesta última línia, els organitzadors volen potenciar la internacionalitat de la Setmana, precisament a partir de la participació de gent del sector del llibre d'àmbit internacional. En realitat, la Setmana fa uns quants anys que es planteja fórmules per concretar aquesta presència, com la d'afegir a l'oferta un espai (cada vegada més difícil des del punt de vista físic, un dels problemes que haurà d'afrontar en breu la cita) per a la producció editorial d'algun país o ciutat, que funcioni així com a convidada de la Setmana. Els costos i un tema de calendari han impedit portar aquest projecte a bon port. La literatura italiana va ser l'opció que tenia més números per estrenar una dimensió internacional de la cita, proposta inimaginable des de la perspectiva d'aquelles primeres edicions als anys vuitanta en la llavors lúgubre i sorollosa estació de Sants que va veure néixer la Setmana.