Selecciona Edició
Connecta’t

Objectiu: que l’1-O sigui només una ombra del 9-N

Govern espanyol i Fiscalia es conjuren per impedir que la Generalitat tingui prou mitjans per a la votació

Un carrer de Barcelona, el passat 11 de setembre.
Un carrer de Barcelona, el passat 11 de setembre. EFE

La convocatòria oficial del referèndum de l'1 d'octubre ha accelerat la resposta del Govern espanyol i de les institucions de l'Estat –especialment, de la Fiscalia– per impedir que es faci realitat. El Govern central vol evitar costi el que costi l'escenari viscut a Catalunya el 9 de novembre del 2014, quan 2,3 milions de ciutadans van votar en una “jornada de participació” que va ser tolerada i que va permetre que l'expresident de la Generalitat Artur Mas fes publicitat davant del món dels resultats de la consulta, malgrat que no tenia caràcter vinculant.

L'estratègia passa, aquesta vegada, per dificultar l'execució material del referèndum abans que es produeixi. I per fer-ho fins al punt que el Govern català no pugui exhibir, al final de la jornada, resultats mínimament vàlids i acceptables. Sense aquestes garanties, expliquen fonts judicials, la Generalitat no podrà fer un pas endavant per proclamar la independència o reclamar-la davant de la comunitat internacional.

L’Estat assumeix que hi haurà mobilització, però vol evitar actuar en calent

Que hi haurà mobilització ciutadana l'1 d'octubre està assumit. Centenars de milers de persones sortiran al carrer per dipositar el seu vot a les urnes que –se suposa– la Generalitat guarda amb zel i que, ara com ara, no s'han pogut localitzar. El Govern espanyol pretén “minimitzar les actuacions en calent, que són més delicades i impliquen riscos d'ordre públic”. Les fonts consultades posen com a exemple el que va passar dijous, quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va participar en un acte al Tarraco Arena –l'antiga plaça de toros de Tarragona– per engegar la “campanya electoral”. Malgrat les instruccions de la Fiscalia, la policia no va impedir l'acte. Es va actuar en fred, amb una investigació posterior de la Fiscalia de Tarragona.

L'escenari ideal per al Govern central és que s'avorti el referèndum abans del dia dels fets. Quan arribi aquesta jornada, el treball policial i judicial ha d'estar fet. La Generalitat no ha de disposar llavors de prou suficients per organitzar una consulta “amb cara i ulls”, sintetitza un fiscal. L'1-O no serà, segons aquest objectiu, més que una ombra del que va suposar el 9-N. “Si resulta un desastre des del punt de vista organitzatiu i logístic, el referèndum, per més que posin urnes al carrer, queda desacreditat davant de l'opinió pública”.

El 9 de novembre del 2014 el Govern de Mas va disposar d'amplis mitjans per organitzar una “jornada de participació” que ningú va impedir. Va costar, segons estima el Tribunal de Comptes, més de cinc milions d'euros. Va haver-hi urnes, col·legis electorals i fins i tot ordinadors amb programes específics per al tractament de dades. Això va permetre que la vicepresidenta Joana Ortega pogués anunciar públicament, a la nit, les dades: 2.305.290 catalans van anar a votar; més del 80% ho van fer a favor del sí a la independència.

L’estratègia és que no es puguin oferir resultats al final de la jornada

L'escenari és molt diferent perquè aquesta vegada el Govern català pretén que els resultats tinguin conseqüències jurídiques (i no només polítiques). D'aquí els esforços del Govern espanyol i de la Fiscalia per frenar-lo. El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha ordenat querelles contra Puigdemont i els seus consellers i investigacions als alcaldes que avalen la consulta. A més, ha ordenat a totes les policies –Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d'Esquadra i, més tard, policies locals– que actuïn per impedir la votació. La instrucció subratlla que els agents han de requisar “urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions per als membres de les meses electorals, impresos, propaganda o elements informàtics”.

Fins ara, la Guàrdia Civil és la que ha tingut més èxit en aquest terreny. Els agents han confiscat 1,5 milions de cartells, fullets i tríptics de propaganda electoral per fomentar la participació i el vot afirmatiu. També la Guàrdia Urbana de Barcelona ha requisat material i ha identificat ciutadans que repartien propaganda al carrer.

A les actuacions de la Fiscalia s'hi sumen la investigació oberta, fa mesos, per un jutge de Barcelona que el 13 de setembre va ordenar el tancament del web oficial del referèndum. La causa està sota secret. Encara que hi ha aspectes per resoldre, el Govern espanyol creu que la consulta camina cap al fracàs. “La gent no sap on haurà d'anar a votar. I si es publiqués una llista, la policia podria acordonar el lloc”. Les urnes són un element clau, també, pel seu simbolisme. En una entrevista concedida a finals d'agost al Financial Times, Puigdemont va afirmar que el Govern ja disposava de “més de 6.000 urnes”. En el marc del desplegament especial d'efectius a Catalunya, la policia ha enviat 140 agents a buscar-les.

MÉS INFORMACIÓ