Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona veta l’hotel de luxe al costat del Palau de la Música

L’Ajuntament pretén que les finques siguin un equipament per a Ciutat Vella

Façana de l'immoble on pretenia construir-se l'hotel del Palau.
Façana de l'immoble on pretenia construir-se l'hotel del Palau.

L’hotel de luxe que Fèlix Millet va voler imposar al costat del Palau de la Música no serà una realitat. L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per deixar sense efecte la qualificació urbanística de la zona en la qual es va projectar l’hotel, que va despertar la ira dels veïns i va motivar un complexíssim procés penal. El consistori va anunciar ahir que recuperarà la qualificació de les finques —situades als carrers Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives— com a equipament per al barri, l’ús de les quals està per concretar.

L’Ajuntament de Barcelona ha donat el primer vistiplau a modificar el Pla general metropolità i derogar els usos previstos en el pla aprovat el juliol del 2009. El consistori ha treballat juntament amb la Generalitat i l’objectiu és donar a les finques un ús “d’acord amb les necessitats actuals” de Ciutat Vella. Ho van anunciar ahir els tinents d’alcalde Jaume Asens i Janet Sanz, i la regidor de districte, Gala Pin. El consistori entén que tancar la porta a la possibilitat que es construeixi un hotel al costat del Palau és una resposta al rebuig frontal dels veïns i les entitats socials. També ha tingut el seu pes el fet que la nova direcció de la Fundació del Palau no veu necessària una dotació hotelera al servei de la institució.

“Desfem el llegat urbanístic de Fèlix Millet a Ciutat Vella i liquidem el pelotazo que pretenia fer, un dels exemples del saqueig del Palau”, va afirmar Sanz. Millet, que va ser màxim responsable del coliseu modernista fins al 2009, va ser jutjat per pressionar càrrecs públics per agilitar la construcció de l’hotel a canvi d’una sucosa comissió (gairebé 900.000 euros) del promotor. L’Audiència de Barcelona el va condemnar a un any de presó però, més tard, el Tribunal Suprem el va absoldre. La cúpula d’Urbanisme socialista al consistori també es va asseure a la banqueta per afavorir en la tramitació el promotor davant de l’interès públic, però va ser absolta.

El juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van registrar el Palau. Va començar així la lenta investigació de l’espoli de la institució, xifrat en més de 20 milions d’euros i la sentència del qual està pendent de dictar-se. L’escàndol va obligar, entre altres coses, a paralitzar el pla per construir un hotel de luxe a les finques situades als números 13b, 15 i 17 de Sant Pere Més Alt i a la que ocupa els números 2-8 d’Amadeu Vives.

L’equip d’Ada Colau pretén que la modificació tingui “consens polític” i va recordar que el ple ja ha aprovat dues propostes en aquest sentit. Les finques afectades tornaran a ser qualificades, amb la derogació, com a equipaments de caràcter docent. Les de Sant Pere Més Alt són propietat d’Olivia Hoteles (l’empresa que pretenia construir l’hotel) i la d’Amadeu Vives, de l’Institut de les Germanes de les Escoles Cristianes. La derogació haurà d’aprovar-se ara, de manera provisional, per part de l’Ajuntament. I elevar-se, per a l’aprovació definitiva, a la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.