Selecciona Edició
Connecta’t

Exteriors mobilitza els ambaixadors en la batalla internacional contra la consulta

El Govern espanyol presumeix de tenir al seu favor totes les institucions mundials, però reconeix anar per darrere en les explicacions a la premsa estrangera

Carles Puigdemont en la inauguració de la Delegació de la Generalitat a Dinamarca. Al darrere, Raül Romeva.
Carles Puigdemont en la inauguració de la Delegació de la Generalitat a Dinamarca. Al darrere, Raül Romeva.

“Més explicació i millor vigilància”. El Govern de Mariano Rajoy ha donat instruccions als més de 120 ambaixadors destinats a l'estranger perquè multipliquin les seves compareixences i entrevistes als principals mitjans de comunicació per contrarestar “l'ofensiva bestial” en marxa dels difusors del procés independentista a Catalunya. Des de l'Executiu central admeten que aquesta batalla mediàtica, ara, l'estan perdent. No obstant això, hi ha menys preocupació que cap institució oficial o país important acabi assumint l'estratègia d'explicar que el referèndum d'autodeterminació de l'1-O a Catalunya pugui ser legal o s'acabi fent.

El mateix Rajoy va subratllar divendres, en el seu acte de partit a Barcelona, la seva tranquil·litat perquè els responsables del referèndum d'autodeterminació no tenen cap suport internacional. Es referia a la pràctica totalitat dels principals països del món, a les institucions oficials i als organismes internacionals bàsics, des de l'ONU fins a la Comissió Europea o els Estats Units. Els seus pronunciaments públics han estat gairebé unànimes, ferms i contundents, malgrat la utilització interessada d'alguna frase més o menys inoportuna de la portaveu de la Casa Blanca, Healther Nauert, o del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El problema detectat és que s'està perdent la batalla de l'explicació en força mitjans de comunicació, alguns de molt rellevants.

L'interès dels màxims responsables de la Generalitat, des del president Carles Puigdemont fins al vicepresident Oriol Junqueras o el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, pels corresponsals internacionals a Espanya i per colar el seu missatge en mitjans estrangers de referència no és nou. Ha estat una ocupació constant i costosa. Durant molt de temps, a més, sense resultats efectius.

En els últims mesos i especialment en les darreres setmanes, sobretot en aquesta recta final cap a l'1-O després de l'aprovació exprés de les lleis preparatòries de la consulta, ja anul·lades pel Tribunal Constitucional, la presència del conflicte català al diaris i les televisions de gran rellevància mundial s'ha multiplicat exponencialment. Hi ha hagut reportatges a The New York Times, Financial Times, Washington Post, Le Monde i molts més. En alguns d'aquests mitjans, a més, s'han escrit editorials advocant per una solució dialogada de la crisi, que és una solució que el Govern de Rajoy ja no veu possible davant de la imminent imposició unilateral de la data del referèndum.

L'assumpte de la batalla del relat internacional ocupa i preocupa, perquè es creia més controlat. El Ministeri d'Afers Exteriors va desplegar fa temps tota una estructura de treball per tenir monitoritzats tots els articles i reportatges publicats, amb l'objectiu de saber què s'estava explicant i com, i per “vigilar” que no s'incloguessin referències inexactes o fins i tot errònies, especialment sobre la qüestió de la legalitat del procés. La feina de les ambaixades a l'exterior va rebre el suport, fins i tot amb visites, del ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, com la que va fer al juliol a Nova York al despatx del director i responsable d'opinió de The New York Times, després de la publicació en aquell mitjà d'un reportatge i un editorial que no van convèncer en absolut la Moncloa. Diuen que van rebre disculpes. L'ambaixador a Washington, Pedro Morenés, va enviar també un article de rèplica que va ser reduït i editat com a carta al director.

La campanya de promoció exterior de la Generalitat, no obstant això, no només no s'ha frenat, sinó que forma part nuclear de la seva agenda actual. Hi ha hagut reunions específiques dels seus responsables, al màxim nivell i en casos acompanyats de membres d'entitats, com l'Assemblea Nacional Catalana, amb corresponsals establerts a Madrid i s'ha contactat fins i tot amb lobbys nord-americans per afavorir la projecció dels seus missatges. Al Govern central asseguren, sense aportar proves, que les autoritats catalanes s'han gastat importants quantitats de diners per donar suport a aquestes campanyes internacionals.

Alguns ambaixadors i portaveus governamentals s'han trobat, a més, amb el problema que quan han intentat matisar a posteriori els errors detectats en algunes d'aquestes informacions no se'ls ha fet cas ni s'ha inclòs la seva versió.

La instrucció, ara, és clara. Exteriors ha comunicat als seus ambaixadors, a alguns tan recentment com la setmana passada després d'un programa radiofònic molt esbiaixat a Suïssa, que “reforcin la seva presència” als mitjans internacionals. Que "expliquin i vigilin". L'ambaixador a França va demanar fins i tot permís per assistir a un debat on l'havien convidat a la televisió pública per discutir amb el delegat de la Generalitat a París. Se li va aconsellar que es busqués una figura menys oficial i al final s'hi va presentar un professor de la universitat. Des del Govern central s'està afavorint també la participació en aquest tipus de debats, entrevistes i programes de portaveus de la societat civil catalana que no comparteixen la visió independentista.

El que inquieta menys, perquè ha obtingut resultats gairebé nuls, han estat els intents constants de la Generalitat i els seus portaveus afins d'aconseguir algun tipus de suport institucional o oficial als seus interessos. No ho han aconseguit. Tampoc amb els ambaixadors estrangers que viuen a Madrid. “No ha fet falta reunir-los i explicar-los com està la situació perquè ja la saben, excepte algun cas molt concret”, aporten fonts oficials. Tampoc es va actuar institucionalment aquesta passada setmana quan l'expresident Artur Mas va fer una xerrada en una sala llogada per uns parlamentaris britànics. “Dir que va ser convidat pel Parlament britànic és enganyar la gent, aquestes sales es lloguen per a activitats privades i allà hi ha parlamentaris per a tot”, asseguren les mateixes fonts governamentals.

El president Puigdemont i els seus portaveus van presentar divendres com un gran èxit una carta de 17 parlamentaris danesos dels 179 existents en aquest organisme que expressaven la seva preocupació sobre la situació a Catalunya i demanaven de nou al Govern espanyol que jugués un rol polític i dialogant per solucionar-los. Al Govern recorden el deslluït acte de presentació el 30 d'agost per part de Puigdemont de l'anomenada ambaixada de Catalunya en aquell país, al qual no van acudir representants polítics i només amb prou feines alguns interessats en productes comercials. Escenes similars, amb buit de representació institucional, s'han succeït en altres viatges de responsables de la Generalitat.

Aquesta mateixa setmana, des d'aquest dilluns, comença a Nova York l'assemblea general anual de Nacions Unides. Fonts diplomàtiques cataloguen aquest “terreny guanyat al 100%”. El Govern espanyol hi envia en aquesta ocasió com a màxim representant el ministre Dastis (per l'absència de Rajoy, que anirà la setmana següent a la Casa Blanca i per la baixa del rei Felip VI, que havia viatjat les tres últimes). Dastis mantindrà 15 o 20 trobades bilaterals i intervindrà dijous davant del plenari. L'assumpte català no està en principi en l'agenda oficial, en cap document o punt programat en els ordres del dia, però podria sortir en aquestes trobades més informals. Dastis s'ha reservat també espais per a xerrades informals amb responsables de mitjans de comunicació. La resposta és la mateixa: “El referèndum no és legal, no té cap suport al món i no es farà”.

MÉS INFORMACIÓ