Selecciona Edició
Connecta’t

Colau afronta l’any clau amb els reptes del tramvia i Glòries

L'alcaldessa intenta "concretar i acabar” alguns dels seus projectes estrella abans de començar la carrera per seguir en el poder

L'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, durant el lliurament del premi BarnaSants 2017.
L'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, durant el lliurament del premi BarnaSants 2017.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afronta l’any clau del seu mandat amb alguns dels grans temes de ciutat encara sobre la taula i pendents de resoldre. Entre d’altres, la connexió del tramvia per la Diagonal (una promesa electoral) i les obres del túnel de Glòries, l’obra pública més important de la ciutat. L’equip de govern presumeix d’haver “marcat agenda”, tot i que admet que s’enfronten al repte de “concretar i acabar” algunes actuacions. La municipalització de l’aigua i la creació d’empreses públiques (funerària, elèctrica) són altres assumptes per afrontar en els propers mesos.

El govern de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afronta el segon curs complet del seu mandat. Deixant de banda el front del referèndum independentista convocat per a l’1 d’octubre, si és que es pot, en el terreny estrictament municipal aquesta setmana arrenca l’activitat amb les comissions de plenari i al govern municipal l’espera una llarga llista de projectes per encarrilar. Amb l’equador del mandat ja superat, aquest curs és determinant, perquè l’últim, els alcaldes solen tenir la mirada posada més en la campanya i a ensenyar la seva obra de govern que a iniciar nous projectes.

Des de l’alcaldia de Barcelona, llegeixen així la feina feta i la que queda per fer: “Primer hem marcat agenda i ara toca concretar i acabar”. Es refereixen a una llista de realitzacions que defensen que “és tremenda”, “Tot i que el que més focus tingui sigui el que va al ple”, lamenten, “en global la llista és molt llarga”, assenyalen. A l’equip de Colau divideixen els fronts que s’han d’abordar entre els que només depenen del govern i els que necessitaran aval polític.

Pressupost i ordenances. Malgrat que Colau podria prorrogar l’actual pressupost, que va aprovar gràcies a una qüestió de confiança, el govern ja treballa amb els números, de les empreses i de l’Ajuntament, 2018 i en breu començarà a parlar amb els grups. Fonts de l’executiu asseguren que “no preveuen altra alternativa que negociar i aprovar” el projecte que negociïn per al 2018.

El tramvia. El govern admet que la unió dels dos trams del tramvia existents per la Diagonal, una promesa electoral, és un acord “molt difícil però no impossible”. Les dues sessions celebrades de la comissió d’estudi sobre la unió han constatat la falta de consens polític i tècnic. A l’Ajuntament, el grup municipal del PDeCAT rebutja el projecte, però des de la Generalitat el partit hi sona suport. Els grups que s’han de convèncer són ERC i la CUP, sense oblidar el regidor adscrit, Gerard Ardanuy, el vot del qual podria ser clau. El projecte executiu hauria d’estar llest aquesta tardor.

La llarga història de les terrasses. Ni el soci de Colau, el socialista Jaume Collboni, que es va estrenar com a tinent d’alcalde amb un missatge conciliador cap als restauradors, ha aconseguit tancar abans de l’estiu el llarg conflicte de l’ordenança. Els autors de l’actual ordenança, PDeCAT i PP, van pactar al juliol amb el Gremi de Restauradors un text més flexible amb les qüestions més polèmiques, com els horaris o les distàncies del mobiliari dels bars amb el mobiliari urbà. Està pendent de ser admès per ser debatut en comissió.

La societat de pisos de lloguer i el cens dels pisos buits. L’ambiciós Pla d’habitatge, aprovat amb el PDeCAT i Ciutadans, té qüestions pendents, com el cens de pisos buits i la creació d’una societat mixta per construir i gestionar lloguer. L’empresa, inspirada en les Housing Associations europees, tindrà capital públic (el sòl), inversors o financers privats disposats a construir i gestionar els pisos i particulars que vulguin comprar accions.

Municipalitzar l'aigua. La municipalització de la gestió de l’aigua “per fer-la pública i democràtica” va ser una altra de les grans promeses electorals de BComú. Al novembre passat Colau va aconseguir l’aval polític del ple per iniciar els estudis per remunicipalitzar l’aigua i el consistori està fent estudis tècnics en l’àmbit metropolità sobre com seria el servei públic. I trava aliances amb altres municipis. Tot pendent de la sentència del Tribunal Suprem que ha de resoldre el recurs a la sentència que va anul·lar la concessió de l’Àrea Metropolitana a Aigües de Barcelona.

La funerària municipal. Un altre tema complicat per al Govern per aconseguir suport. D’entrada, la idea de crear un tanatori municipal per abaratir els enterraments va obtenir el suport de l’oposició. Però en entrar-hi amb detall i després d’una forta campanya de pressió de les dues funeràries que controlen el mercat (Memora i Àltima) els grups van fer marxa enrere. L’executiu ha estudiat, com li va reclamar l’oposició, dues alternatives a la del tanatori municipal. La recuperació del 85% de Memora que va privatitzar el mateix Ajuntament és inviable després que la comprés Ontario (500 milions). Una altra alternativa era el rescat de sales, però els serveis jurídics del consistori diuen que no es pot apel·lar a l’interès general per executar una expropiació forçosa perquè, des que es va liberalitzar el sector, no és un servei públic. Ho explica el regidor de Presidència, Eloi Badia, que assenyala que ja no hi ha arguments per rebutjar el projecte de funerària municipal, però que està en mans de la voluntat de l’oposició.

L’elèctrica. Aquest negociat també depèn d’Eloi Badia, també regidor d’Energia i Aigua. La creació de l’empresa pública Barcelona Energia es va aprovar el març. Amb aquesta el consistori pretén autoabastir-se d’electricitat i deixar de dependre de les grans elèctriques per al consum municipal. Aquest hivern, el tribunal de contractes va anul·lar el que va treure a concurs l’Ajuntament, al qual ni Endesa ni Gas Natural es van presentar al·legant que les clàusules de responsabilitat sobre la pobresa energètica eren discriminatòries. Com a generadora i distribuïdora, la futura empresa municipal permetrà a més a 20.000 famílies contractar la llum a l’Ajuntament, per a la qual cosa s’obrirà un període per apuntar-s’hi. Perquè sigui realitat falten només tràmits administratius.

Glòries, dos en un. El túnel per soterrar la Gran Via al seu pas per Glòries, l’obra més important de la ciutat, està parada. Colau va optar per aturar-la pel retard i sobrecost que acumulava com a conseqüència de dificultats tècniques que van enfrontar Urbanisme amb la UTE que les executa. Unes obres, a més, que estan sota sospita en el Cas 3% de corrupció. El juliol, el govern va anunciar que, quan surti a concurs el tram que falta, aprofitarà per licitar també el tram previst en una segona fase, entre Badajoz i la rambla del Poblenou.

El futur de la Model. El govern de Colau no esperava que la Generalitat tanqués la presó aquest any. Els ha enxampat desprevinguts i la reconversió de l’espai que recuperaran l’1 de gener del 2018 va per llarg. I no serà fins al proper mandat, a mitjan 2019, que començaran les obres. Al mig, un procés participatiu per decidir si se n’enderroca una part, quins usos s’instal·laran al recinte i com es convertirà en memorial. El punt de partida serà el pla de l’exalcalde Jordi Hereu (2009).

El contracte de la neteja. El de neteja urbana i recollida d’escombraries és un megacontracte que toca treure a concurs l’any que ve i que haurà de passar pel ple. La recollida d’escombraries costa cada any 260 milions d’euros, el 10% del pressupost de tot l’Ajuntament. La licitació es realitzarà després de les evidències de frau per part de FCC revelades per aquest diari. Malgrat els indicis de frau, Colau descarta municipalitzar la neteja pel volum i complexitat del servei. Sobre la participació de FCC en el futur contracte, el govern espera el pronunciament de la Fiscalia. El que es dona per descomptat és que els lots (ara la ciutat està dividida en tres zones) seran menors i es provarà la recollida porta a porta en alguns barris.

El Bicing 2.0. Els plecs del nou contracte del Bicing (227 milions per 10 anys) ja estan publicats i les empreses tenen fins a final de mes per presentar ofertes. El servei, que des que s’adjudiqui fins que entri en funcionament passarà un any, té tres potes (la tecnologia vinculada a la logística, la mobilitat i la fabricació de bicicletes), per la qual cosa amb tota seguretat seran UTES els qui s’hi presentaran. Aquesta setmana s’ha tancat el conflicte laboral obert en el servei, que actualment gestiona Clear Chanel.

La participació i la setmana de les consultes. La participació és sobre el paper un dels puntals del govern de Colau. Les noves Normes de Participació Ciutadana, una reivindicació veïnal històrica, estan en exposició pública. Sobre les consultes, i malgrat les promeses electorals, Colau no n’ha fet cap i ha anunciat que les concentrarà totes en una setmana de maig: la de la multiconsulta. Es preguntarà als veïns per les qüestions que hagi aprovat prèviament el ple, tant si són d’iniciativa veïnal, de l’oposició o del govern.

La llicència de la Sagrada Família. El temple més gran de Barcelona i el més visitat, la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, es construeix des de fa 134 anys sense permís d’obres. L’any passat, en anunciar-se la construcció de les últimes sis torres, d’entre 135 i 170 metres d’altura, va irrompre amb força la polèmica sobre una obra que no té llicència. El novembre, l’Ajuntament i la Junta Constructora van acordar crear una comissió tècnica per estudiar la regularització de les obres. El consistori va afirmar que hauria de tenir llicència i pagar-la abans de desembre. La negociació no és fàcil, com no ho és calcular la volumetria o el “sostre edificat” d’un edifici tan singular.