Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont recusa els jutges del TSJC que l’investiguen pel referèndum

El president i el conseller Turull, també investigat, consideren que la querella obeeix a un "conflicte de naturalesa política"

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a Tarragona.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a Tarragona. EFE

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, han recusat els tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van acordar investigar-los pel referèndum de l'1-O i la jutgessa encarregada d'instruir el cas.

En un escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Puigdemont i Turull plantegen un incident de recusació contra els quatre magistrats, entre els quals hi ha el president de l'alt tribunal català, Jesús María Barrientos, perquè entenen que no són imparcials i que la querella de la Fiscalia contra el Govern obeeix a un "conflicte de naturalesa política". L'incident de recusació s'adreça, a més de Barrientos, als magistrats José Francisco Valls i Carlos Ramos, que formaven part de la sala d'admissió que divendres passat va acordar admetre a tràmit la querella de la Fiscalia pel referèndum, així com Mercedes Armas, la jutgessa que instruirà la causa contra els membres del Govern.

L'incident de recusació, no obstant això, precisa que el mateix argument de falta d'imparcialitat "és predicable a la resta de magistrats, igualment nomenats pel mateix Consell General del Poder Judicial". En el seu escrit, Puigdemont i Turull mantenen que els tribunals espanyols, en concret el del TSJC, "no són imparcials per jutjar causes que tenen origen en un conflicte de naturalesa política", atès que, segons el seu parer, la seva independència ha estat qüestionada de manera expressa per "diversos informes d'organismes europeus".

En opinió dels dos querellats, el nomenament dels magistrats de la sala civil i penal dels tribunals superiors de justícia no es basa "en criteris objectius legalment previstos", sinó que "té caràcter discrecional, ja que el nomenament correspon al Consell General del Poder Judicial". En aquest sentit, recalquen que es tracta d'uns magistrats escollits per un òrgan –el CGPJ– que al seu torn ha estat escollit per les Corts, en les quals "té majoria més o menys àmplia el Govern de torn", i que hauran de jutjar "uns fets que tenen com a base el conflicte polític existent entre aquestes cambres i el Govern i els òrgans de la comunitat autònoma (...).

Una prova d'aquesta falta d'imparcialitat és, segons la Fiscalia, "la polèmica causada per alguns dels nomenaments judicials més recents a Catalunya", per la qual cosa adjunten diversos retalls de premsa relatius a la designació del president del TSJC i del de l'Audiència de Barcelona. "Queda llavors clar que la composició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no garanteix la imparcialitat dels seus membres per jutjar una causa que té origen en un conflicte de naturalesa política i que, en tot cas, afecta polítics", afegeix l'escrit de Puigdemont i Turull.

Els querellats sostenen també que en el cas del referèndum "ens trobem davant d'un conflicte de naturalesa política (si es pot consultar o no la població d'un territori sobre l'eventual exercici del dret d'autodeterminació), que hauria de resoldre's per vies polítiques i no a través de la repressió penal". Per Puigdemont i Turull, "el tribunal citat a dirimir aquesta causa no té llavors la imparcialitat exigible per jutjar el conflicte que ens ocupa".

L'escrit subratlla que el Govern espanyol no autoritza la convocatòria d'un referèndum, que el "poder central" nomena els membres del Tribunal Constitucional que declara contrària a la Constitució la celebració de l'1-O, i també els membres del Consell General del Poder Judicial que designa els integrants del TSJC.

Puigdemont i Turull admeten en el seu escrit que "és molt possible que aquesta recusació es desestimi", però que estan convençuts la seva procedència i la deixen en qualsevol cas articulada "tot esperant que posteriors instàncies europees tinguin la sensibilitat que, fins al moment, no ha tingut l'espanyola, ni els seus tribunals de justícia (...)".

MÉS INFORMACIÓ