Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia demana que Germà Gordó no surti d’Espanya pel ‘cas 3%’

L'exconseller de Justícia i diputat nega haver exigit el pagament de comissions a canvi d'adjudicacions

Germà Gordó, al Parlament pel 'cas 3%'.
Germà Gordó, al Parlament pel 'cas 3%'.

Germà Gordó va ser, durant anys, home fort de Convergència i mà dreta d'Artur Mas. Avui és diputat no adscrit en el Parlament i l'imputat de més alt rang en el cas 3%. La Fiscalia i el jutge sospiten que Gordó va ser peça clau en el finançament il·legal del partit: exigia a les empreses el pagament de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Aquest dijous, en les quatre hores de la seva declaració com investigat, ha negat haver comès qualsevol il·legalitat. Després d'escoltar-lo, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat que se'l prohibeixi sortir d'Espanya. El jutge decidirà aquest divendres si acorda aquesta mesura.

“Satisfet d'haver explicat els fets. Sempre dins de la llei. Demanarem l'arxiu”, va escriure Gordó al seu compte de Twitter després d'abandonar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Allí va contestar, entre les 12 i les 16 hores, les preguntes de totes les parts —incloses la Fiscalia i l'acusació popular— per reiterar que mai ha comès una il·legalitat i per negar les acusacions que pesen sobre ell. Gordó està sent investigat pels delictes de suborn, tràfic d'influències, blanqueig, prevaricació, finançament il·legal de partits i malversació.

La Fiscalia Anticorrupció creu que l'exconseller de Justícia —entre molts altres càrrecs que ha ocupat en la seva carrera política— era el “recaptador” o “aconseguidor” de comissions il·legals per a l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya. Segons la tesi de l'acusació, Gordó exigia a empreses constructores el pagament de donacions a fundacions afins al partit (CatDem i Fòrum Barcelona) a canvi d'adjudicacions d'obra pública. A la seva declaració com a investigat, Gordó ha admès que es va reunir amb alguns dels empresaris que apareixen involucrats en el cas 3%. Però ha matisat que aquestes reunions no tenien res a veure amb mossegades, sinó que eren una part més de les seves obligacions com a alt càrrec de la Generalitat.

Gordó va ser gerent de Convergència fins al 2011 i, com a tal, cap directe dels tresorers del partit: Daniel Osácar, primer; Andreu Viloca, després. Tots dos estan igualment imputats pel cobrament de comissions. Preguntat pel paper de l'expresident Artur Mas, Gordó el va desvincular de la gestió econòmica del partit, una funció que desenvolupaven ell mateix i el tresorer.

En aconseguir la presidència de la Generalitat, Mas va nomenar el seu home de confiança secretari de Govern. I li va atribuir, entre altres funcions, coordinar “les actuacions de la Generalitat en matèria de contractació pública”. Gordó va passar a formar part, com a conseller, de GISA, la major adjudicatària pública de la Generalitat (avui rebatejada com Infraestructures.cat). La Fiscalia creu que Gordó va intervenir “decisivament” almenys en cinc adjudicacions públiques.

En el sumari del cas 3% hi ha dues classes d'indicis contra Gordó. D'una banda, les anotacions d'empresaris que al·ludeixen a un suposat sobrenom de l'exconseller (Gregorio i Gerardo). Preguntats expressament per aquest detall, els empresaris Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, d'Oproler —una de les empreses sota sospita— van afirmar que sí, que al·ludien al secretari de Govern. Gordó, no obstant això, va afirmar davant del jutge que ignorava per complet l'existència d'aquests noms en clau.

Testimonis protegits

Existeix, a més, la declaració de dos testimonis protegits que el vinculen al pagament de comissions. Tots dos al·ludeixen a la seva etapa com a gerent de CDC. Un constructor que havia fet donacions al partit va explicar que, el 2006, es va reunir amb Gordó i Mas, i que el segon li va indicar que les adjudicacions havia de tractar-les amb el primer. Més tard, ja amb Mas com a president, l'empresari es va trobar en un acte amb Gordó, que li va recriminar no haver fet aportacions. “Tu no obeeixes. Ara a qui no obeeixes és president, a veure què passarà”, li va dir, sempre segons la seva versió.

Les explicacions de Gordó no van convèncer els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo, que van demanar dues mesures cautelars: que se li prohibeixi sortir d'Espanya i que es faci un bolcat del contingut del seu telèfon mòbil personal. Els fiscals pretenen rastrejar l'agenda i els correus de l'exconseller. El jutge havia demanat al Parlament, sense èxit, que lliurés una còpia de l'agenda de Gordó de la seva etapa com a responsable públic. No ho va aconseguir i va enviar la Guàrdia Civil al Parlament i a la Generalitat a buscar-la. Els agents han pogut reconstruir-la, encara que només parcialment.

Després de declarar, Gordó va accedir voluntàriament a lliurar l'altre telèfon que utilitza, l'oficial del Parlament. El magistrat que instrueix la causa, Carlos Ramos, ha convocat aquest divendres les parts a les 10 hores per comunicar-los la seva decisió sobre les mesures cautelars.

MÉS INFORMACIÓ