Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Juncker: “A Europa impera la força de la llei, no la llei del més fort”

Els eurodiputats espanyols introdueixen el debat català en el discurs sobre l'estat de la UE

Jean-Claude Juncker.
Jean-Claude Juncker. REUTERS

La crisi institucional de Catalunya ha irromput aquest dimecres en el debat sobre l'estat de la Unió Europea que es feia a Estrasburg. Diversos eurodiputats espanyols —i algun de belga— han interpel·lat Brussel·les perquè es posicioni en l'assumpte. Les crides han variat segons la sensibilitat política: els independentistes han demanat a la Comissió Europea que intervingui amb el Govern espanyol, mentre que populars i socialistes han agraït el president d'aquesta institució, Jean-Claude Juncker, que el seu discurs defensés l'Estat de dret com a pedra angular de la UE.

Juncker ha introduït la defensa de la llei i dels tribunals com un dels principals eixos de la seva anàlisi sobre l'estat de la Unió. En la seva ment —i en les referències concretes al Tribunal de Justícia de la UE— tenia les vulneracions de les normes europees que estan fent alguns països de l'Est, especialment Polònia i Hongria. Però el missatge ha estat interpretat també en clau espanyola. “A Europa impera la força de la llei, no la llei del més fort. Formar part d'una Unió basada en l'Estat de dret significa acceptar i respectar les sentències. […] L'Estat de dret no és una opció. És obligatori. La UE és Estat de dret”, ha emfatitzat Juncker. Fonts properes al president neguen que es tracti d'una al·lusió directa a Catalunya, tot i que admeten que hi cap aquesta interpretació i afegeixen que les regles valen per a tots.

Amb aquestes paraules, el portaveu del Partit Popular (PP) a l'Eurocambra, Esteban González Pons, ha afegit: “El nacionalisme es contagia i s'expandeix com un virus. Al meu país, en una regió, s'està atacant la Constitució. La unitat del meu país és també la de la UE”. González Pons, també vicepresident del Partit Popular Europeu al Parlament, ha emprat una línia similar a l'expressada fa uns dies pel president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, en vincular la legalitat espanyola amb la de tot el projecte comunitari. “La Constitució de cada Estat membre és també la de la UE; la Comissió Europea també té la responsabilitat de defensar-la”, ha assenyalat González Pons.

Negació d’Europa

Més continguda, la socialista Iratxe García Pérez ha agraït a Juncker les referències a l'Estat de dret. “Europa és un projecte de democràcia i és fonamental garantir el respecte a l'ordenament constitucional”, ha argumentat, sense esmentar explícitament Catalunya. Poc després, el seu company de files Juan Fernando López Aguilar, ha reforçat el missatge: "Desobeir les sentències dels tribunals no és defensar la democràcia ni la llibertat d'expressió. És incomplir la llei, cometre un delicte, la negació d'Europa". López Aguilar, ministre de Justícia al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, ha conclòs: "Això pot passar a Hongria, a Polònia o a Catalunya. A tot arreu és la negació d'Europa".

Des de l'angle oposat, el diputat d'Esquerra Josep Maria Terricabras ha retret a Juncker que no fes referència al problema català en el seu discurs i li ha demanat “que intervingui amb el Govern d'Espanya a favor d'un acord sobre el referèndum”. Per esvair dubtes sobre quin tipus de mediació suggereix, Terricabras ha finalitzat la seva intervenció —íntegrament dedicada a Catalunya— preguntant-li al cap de la Comissió Europea: “Per què no intervé la Comissió Europea per defensar la llibertat d'expressió a Espanya? En altres països sí que ho faria”.

El seu argument ha rebut el suport en el ple d'un diputat belga del partit N-VA, Mark Demesmaeker. La N-VA, el gran partit nacionalista de Flandes (la regió més rica de Bèlgica), té majoria al Govern federal belga i dona suport a l'independentisme, tot i que de moment renuncia a aquesta bandera per falta de suports. Demesmaeker ha retret “la intimidació” que, en opinió seva, fa el Govern espanyol, sense esmentar els incompliments de la llei per part de la Generalitat.

Amb un to i una orientació molt diferents, la diputada del PNB Izaskun Bilbao ha demanat a Juncker que intervingui per canalitzar la situació. Bilbao ha exigit “democràcia perquè ningú pugui imposar, però també perquè ningú pugui impedir una solució política a aquest problema”.

Brussel·les ha mantingut fins ara un perfil discret en aquest conflicte en entendre que correspon a les autoritats espanyoles aplicar la llei. Així i tot, Juncker ha deixat clar per escrit que qualsevol territori que surti d'un Estat europeu surt automàticament de la UE. La resposta més política la va oferir recentment Tajani, el president de l'Eurocambra, en assegurar: “Qualsevol acció contra la Constitució és una acció contra la UE”.