Selecciona Edició
Connecta’t

El Palau arrenca amb una ‘Passió’ contemporània

L'espectacle és un muntatge musical i escenogràfic sobre la mort d'un homosexual als EUA

El Palau de la Música.
El Palau de la Música.

Matthew Shepard era un jove estudiant de la Universitat de Wyoming que per la seva condició d'homosexual va ser segrestat, agredit, lligat a una tanca i abandonat fins que va morir. Això va passar el 1998 i la seva mort va aixecar una autèntica polseguera als Estats Units. Aquest delicte d'odi va ser per al compositor Craig Hella Johnson una autèntica Passió moderna, una translació de les passions de Bach als nostres dies i una imatge de la mort de l'estudiant en la de Jesucrist. El resultat va ser Considering Matthew Shepard, una obra que servirà per arrencar la temporada del Palau de la Música el 21 d'octubre. Tot un canvi de registre en la institució musical barcelonina, que aquest any ha apostat per la creació contemporània per començar.

Una cantata, una òpera, un oratori fusió.... En definitiva, una representació molt singular que conté música molt diversa —ressonàncies de Bach, també de cant gregorià, country, blues o gòspel— que tindrà veus solistes —com la de Marta Mathéu o Manu Guix— i que comptarà amb la col·laboració especial d'Els Amics dels Arts i Big Mama Montse, amb una escenografia a càrrec de la companyia La Brutal i l'artista visual David Espinosa. I el protagonisme absolut de més de 200 veus de l'Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies de l'Orfeó Català, a més d'una petita agrupació musical. A l'escenari de la sala del Palau es veurà una pantalla rectangular i allargada sobre la qual es projectaran les miniatures ideades per Espinosa per recrear la història de la víctima. Els assajos encara no han començat, de manera que la disposició de totes les peces que intervenen en aquesta Passió moderna no està definida. “Volem que l'escenografia ajudi, però sense tapar ni molestar, sense envair”, explicava David Selvas.

“És evident que la partitura té una forta càrrega social i que l'estrena al Palau, que ho és també a Europa, coincideix amb la primera manifestació en defensa dels drets de la comunitat homosexual a Barcelona, ara fa 40 anys, i en fa 26 de la mort en circumstàncies similars de Sonia —una transsexual que va ser apallissada per un grup de neonazis al parc de la Ciutadella—”, recordava Víctor García de Gomar, director artístic adjunt del Palau. Per Simon Halsey, director de les formacions corals, és tot un repte: “Es tracta d'una composició d'envergadura i no estem acostumats als elements escènics”. La proposta que va fer García de Gomar a Els Amics dels Arts va ser rebuda per ells “com un autèntic regal i ens sembla una forma perquè la gent que no sol acudir als concerts al Palau s'hi apropi d'una altra manera”, va subratllar Dani Alegret.