Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Badalona, la ciutat més poblada que dona suport a la consulta

Dolors Sabater serà la primera alcaldessa citada a declarar si es compleix el criteri de la Fiscalia

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, el dia que va prendre possessió del seu càrrec.
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, el dia que va prendre possessió del seu càrrec.

Badalona és la ciutat més poblada de totes les que han mostrat el seu suport explícit a la celebració del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre. La seva alcaldessa, Dolors Sabater (Guanyem-Badalona en Comú), serà la primera citada a declarar si es compleix el criteri poblacional dictat per la Fiscalia. "Ja he respost a la carta de la Generalitat confirmant que, a la ciutat de Badalona, els col·legis electorals estan a la seva disposició per votar amb normalitat", va escriure al seu compte de Twitter l'alcaldessa el 7 de setembre, el mateix dia en què el Parlament va aprovar la llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O.

Tercera ciutat de Catalunya per nombre d'habitants (215.000), la localitat de Badalona (Barcelonès) és diversa en la seva identitat. Fins fa dos anys hi governava, en solitari, el líder del PP català, Xavier García Albiol, gràcies a un discurs de mà dura amb la immigració que va triomfar als barris de la perifèria, amb més afecte per la bandera espanyola que per l'estelada . El 2015, Albiol va tornar a guanyar les eleccions, però els seus 10 regidors (sobre 27) no van ser suficients per evitar que Sabater —candidata de Guanyem, integrada per Podem i la CUP— aconseguís l'alcaldia gràcies als vots del PSC, ERC i ICV.

Sabater ha fet un gir copernicà al govern local, també en el que fa referència a l'independentisme. L'alcaldessa ha intentat —sense èxit per falta d'una majoria clara per fer-ho— que Badalona s'adhereixi a l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI). La ciutat no apareix, per aquest motiu, a la llista de municipis que han signat decrets d'alcaldia de suport al referèndum. Però aquesta llista —que la Fiscalia va adjuntar al seu escrit— és només orientativa i en cap cas excloent: la Fiscalia citarà tots els alcaldes que promoguin el referèndum. En aquest sentit, la resposta de Sabater a la carta de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras és inequívoca: fonts municipals donen per fet que la Fiscalia citarà l'alcaldessa. "Badalona és caça major. Té un simbolisme polític molt important i és, a més, el plató de televisió d'Albiol", expliquen fonts municipals. L'equip de govern —que també és plural— debat si Sabater, independent per la CUP, anirà a declarar o optarà per la desobediència.

“La nostra ciutat és el plató d’Albiol; és caça major”, diuen a l’Ajuntament

No és un delicte desconegut a Badalona. Sis regidors —però no Sabater, que era de viatge— romanen imputats per desobediència per haver obert les dependències municipals durant la festivitat del 12 d'octubre malgrat que un jutge ho havia prohibit. És un exemple de l'impuls sobiranista introduït per l'equip de govern.

Però també hi ha hagut episodis, al carrer, de signe contrari. El juny passat, Puigdemont va assistir a un acte festiu al barri de Llefià. Un nombrós grup de veïns li va dedicar una sonora esbroncada amb crits de "fora, fora" i "Espanya, Espanya". Demà el president hi torna (aquesta vegada, al centre) per un acte de campanya pel sí al referèndum. Albiol ja l'espera: "Benvingut a la ciutat on el PP va guanyar les eleccions amb el 35% dels vots", va escriure a Twitter.

Com Badalona, la resta de grans municipis que han donat suport al referèndum esperen notícies de la Fiscalia. L'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que engloba 787 localitats, va acordar ahir que els seus alcaldes vagin a declarar. "No tenim res a amagar", va afirmar ahir Neus Lloveras, presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. La batllessa va qualificar de "fet insòlit a Europa" que se citin 700 alcaldes i va assegurar que la seva posició de secundar el referèndum i estar al costat de la ciutadania és invariable. Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, va considerar un error l'actuació judicial i va fer aquesta reflexió: "Quan la justícia actua contra un ciutadà, aquest té un problema; però quan actua contra 700 alcaldes, el problema el té la justícia". Malgrat la seva disposició a declarar, els dos alcaldes van sostenir que segueixen donant suport al referèndum i que seran al costat de la ciutadania que ha mostrat la seva disposició a votar. Buch va assenyalar que diversos gabinets d'advocats han contactat amb els regidors per oferir-los els seus serveis quan vagin a declarar.

Lloveras va descartar que la decisió de la CUP de desobeir trenqui la unitat d'acció de la seva entitat: "Tots anirem a declarar: uns voluntàriament i d'altres, no". La posició no va agradar precisament a sectors anticapitalistes. Les dues entitats han organitzat per a aquest dissabte una concentració a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, en defensa dels alcaldes i del referèndum.