Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cent advocats per defensar els investigats pel referèndum

L'entitat Drets publica un "protocol d'actuació" per a particulars i empreses afectats per col·laborar amb la consulta

Cent advocats per defensar els investigats pel referèndum

L'ofensiva judicial per aturar el referèndum de l'1 d'octubre per la via penal ja té resposta. Drets, una entitat catalana d'especialistes en dret, assegura que disposa d'un centenar d'"advocats voluntaris" que defensaran els encausats per organitzar la consulta. "L'ambiciós operatiu jurídic de defensa" està orientat, sobretot, a defensar els interessos dels particulars i les empreses que es puguin veure afectats per col·laborar en el referèndum il·legal previst pel Govern.

La iniciativa de Drets arriba després que la Fiscalia hagi emès una instrucció, adreçada a tots els cossos policials (Policia, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra) en la qual els insta a perseguir qualsevol acte preparatori de l'1-O, la qual cosa inclou autoritats, funcionaris i també particulars que hi actuïn "en connivència".

Drets és una entitat sense ànim de lucre que actua "contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana". Amb tres entitats més –Juristes per la Independència, el Col·lectiu Praga i la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona– ha mobilitzat un grup de 100 advocats que "estaran disponibles les 24 hores del dia" perquè "tots els possibles citats o detinguts" per la justícia rebin assessorament. L'entitat ha habilitat fins i tot un número de telèfon per atendre consultes d'urgència.

A més de l'assistència dels advocats, Drets ha publicat un "protocol d'actuació" per a ciutadans "que siguin requerits per la policia com a testimonis, investigats o detinguts". I el mateix per a les empreses que "puguin ser víctimes d'escorcolls policials". La setmana passada, la Guàrdia Civil va escorcollar una impremta de Constantí (Tarragonès) que, suposadament, havia imprès les paperetes per al referèndum.

El protocol, publicat a la pàgina web de l'entitat, recorda, entre altres coses, que un detingut té dret a no declarar, a ser assistit per un advocat i a fer una trucada telefònica a la persona que vulgui. En el cas dels escorcolls, subratlla que la policia només pot entrar en un domicili amb ordre judicial o amb el consentiment del propietari, i que aquest té dret a estar present en l'escorcoll.

MÉS INFORMACIÓ