_
_
_
_
_

Messi desmitifica Buffon contra la Juve

El Barça goleja l'equip d'Allegri amb dos gols de l'argentí després d'una actuació molt seriosa en un Camp Nou encès

Ramon Besa
Messi celebra el seu gol contra el Juventus.
Messi celebra el seu gol contra el Juventus.LLUIS GENE (AFP)

No quedarà cap porter al món que no hagi doblegat el genoll davant de Messi. Ni tan sols Buffon, immaculat als 39 anys en els seus frec-a-frecs amb el de Rosario fins ahir al vespre, quan el 10 del Barça el va sotmetre a un inclement pim-pam-pum després d'un esplèndid exercici futbolístic de l'equip de Valverde. El virtuosisme de Messi va desbloquejar l'automatitzada defensa de la Juve i va deixar amb la boca oberta el seu amic Dybala. No hi ha calcio que valgui quan se li escalfa la sang a l'argentí del Barça. Els estats d'ànim i els detalls són molt importants en els partits que no són decisius i, no obstant això, marquen tendència, pocs últimament com els duels Barça-Juventus.

El Juventus li havia perdut el respecte al Barça. Va jugar de sortida molt alegre, sense pensar en les absències, confiat en una plantilla àmplia i renovada, plena de matisos i disposada a canonitzar Dybala. Tot i que ara mateix, tot just iniciada la temporada, encara és un equip a mig fer, té una idea de joc clara i està molt ben organitzat, fins i tot defensivament, malgrat la sortida de Bonucci i l'absència de Chiellini. Com a col·lectiu, semblava més madur que el Barça. De fet, el partit pintava malament per al Camp Nou.

Els mecanismes de joc blaugrana encara no estan tan afinats com els de la Vecchia Signora. Valverde ja ha quadrat més o menys l'alineació després de la fugida de Neymar. Ningú ha cobert l'absència del brasiler, no hi ha cap jugador que jugui d'extrem esquerre, ja sigui per respecte o decisió tàctica, sinó que a la punta de l'atac ha quedat un buit al lloc natural de l'11. I l'11 del PSG golejava a Glasgow mentre el Barça patia.

Encara que de vegades juga per aquest carril Jordi Alba, en ocasions s'hi deixa caure Luis Suárez i hi ha moments en què apareix Iniesta, ningú fa de Neymar. Dembélé s'obre des de la banda dreta i Messi s'associa amb Suárez en l'asimètric equip de Valverde. El pla barcelonista exigia velocitat i precisió per sorprendre una Juve ben col·locada. I no hi havia manera de filtrar una passada ni d'obrir el camp per arribar fins a Buffon. La Juve anava i venia, vestida per matar, com només sap fer la Vecchia Signora.

El Barça va haver de recórrer al talent individual per sorprendre Allegri. L'ofensiva quedava reduïda a les gambades i la capacitat de desbordar de Dembélé i al regateig d'Iniesta perquè no hi havia manera que Messi entrés en joc. Amb els davanters aïllats, els laterals, centrals i migcampistes del Barça lluitaven de valent en defensa, animats pel saber estar del jove Semedo. L'equip es va fer fort a partir del mur que va aixecar davant de Ter Stegen després d'un parell de bones transicions del Juventus que van escalfar les mans del porter del Barça.

Els blaugrana van aguantar pacientment fins a discutir futbolísticament amb la Juve. El partit va esdevenir llavors un excel·lent thriller psicològic amb un desenllaç tan previsible com inèdit: l'assassí era efectivament Messi. El 10 havia perdut reiteradament la pilota fins que la va agafar en una preciosa contra, bastida per Piqué i continuada per Dembélé: el francès va accelerar per al de Rosario, que es va buscar suport en una paret amb Suárez, per xutar després deliciosament al pal esquerre de Buffon.

En la quarta partida de la sèrie Barça-Juventus, Messi es va treure la camisa de força que li havien posat els italians i va batre el famós porter, que ni tan sols es va llançar a terra, conscient que el xut del 10 no tenia resposta després de salvar les cames de Benatia i Sturaro. El gol va asserenar el joc del Barça. Els blaugrana es van ajuntar molt bé al voltant de la seva excel·lent línia de mitjos (Iniesta-Busquets-Rakitic) i a partir de la possessió van dominar el partit fins a treure del camp els bianconeri després que Dybala errés una rematada senzilla.

Llavors va aparèixer la millor versió de Messi. L'argentí va rematar al pal dret de Buffon. Messi va veure la targeta groga per reclamar i tocar l'espatlla de l'àrbitre Skomina. Messi va disparar a gol quan Stutaro va interposar el peu i el refús el va aprofitar Rakitic per fer el 2-0. I Messi va culminar un vertiginós desplegament blaugrana nascut a la bota d'Alba. La jugada va ser tan esplèndida que ja no hi va haver partit des del 3-0. L'afició, encesa per Messi, exquisit quan es tracta de marcar les diferències, es va passar l'últim quart d'hora amb la mirada clavada en la Juve, finalment, desmitificada amb el seu capità Buffon, vençut i llargament abraçat a Messi. El 10 és un no parar amb Valverde.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_