_
_
_
_
_

L’ANC compta els diners per als condemnats pel 9-N

Les entitats independentistes gestionen una caixa de resistència per ajudar Mas, Ortega, Rigau i Homs, entre d’altres

Cristian Segura
Recollida de diners durant la manifestació de la Diada, per pagar la multa de Mas pel 9-N.
Recollida de diners durant la manifestació de la Diada, per pagar la multa de Mas pel 9-N.Albert Garcia

Quatre membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural es van tancar aquest dimarts en una sala de la seu de l’ANC per comptar bitllets i monedes. Eren les donacions que milers de persones van oferir a la Caixa de Solidaritat de l’independentisme durant la manifestació d’aquest dilluns a Barcelona.

L’ANC i Òmnium, els dos braços mobilitzadors de la base social del sobiranisme català, van obrir al maig una Caixa de Solidaritat per sufragar les multes als condemnats per la consulta del 9-N del 2014. La Caixa de Solidaritat havia rebut fins a principis de setembre més de 800.000 euros en donacions, xifra que podria superar el milió d'euros quan s'hagi comptabilitzat el que va recaptar-se dilluns a peu de carrer. L’ANC encara no ha fet pública la quantitat aconseguida. L’ANC i Òmnium van activar la Caixa de Solidaritat després de la condemna contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les seves conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del 9-N. Fins al 6 de setembre, la recaptació havia arribat fins als 450.000 euros. Dos dies després la xifra ja era d’uns 800.000 euros, segons l’ANC, per la indignació popular causada després que es va conèixer que el Tribunal de Comptes estudia imposar a Mas, Ortega i Rigau una sanció de 5 milions d'euros per ús indegut de fons públics.

L'objectiu de les entitats independentistes no és només cobrir les condemnes econòmiques a Mas, Ortega i Rigau: el seu primer èxit es va produir al maig quan van sufragar la multa de 30.000 euros imposada a l'exconseller de la Presidència i exdiputat Francesc Homs, condemnat pel Tribunal Suprem també per l'organització del 9-N. El comunicat de creació de la Caixa de Solidaritat també indicava que la seva funció anava més enllà de càrrecs polítics i que es comprometia a cobrir una multa al periodista Joan Guirado per accedir amb una bandera estelada a un partit de la Copa del Rei del 2013.

Una de les inspiracions de l’ANC són les tradicionals caixes de resistència dels sindicats en cas de llargues vagues i també les dels grups de protesta d'esquerres que es van mobilitzar durant la Transició. Les aportacions a la Caixa de Solidaritat es poden fer a través de la seva pàgina d'internet o per transferència bancària. També es poden fer als punts de recaptació que les entitats instal·len en els seus actes públics. L’ANC treballa des dels seus inicis —es va fundar el 2012— amb una caixa de col·laboració per sufragar les seves despeses. 200 parelles de voluntaris recollien donacions durant la manifestació de la Diada de dilluns. Les entitats organitzadores informen que “els responsables d'aquesta caixa de solidaritat són dues persones de l’ANC i dues d'Òmnium. Té com a auditors externs i independents els tres expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert”.

Impost de donacions

L’ANC és una associació sense ànim de lucre però no és reconeguda com a entitat d'utilitat pública, per això les donacions a la Caixa de Solidaritat no són desgravables.

El sistema per fer efectiu el pagament de les multes als condemnats genera explicacions contradictòries. Un portaveu de l’ANC assegura que la sanció a Homs la va ingressar directament l'entitat al Tribunal Suprem. Una portaveu del Tribunal Suprem assegura que això no és possible perquè la llei estableix que “la pena de multa és personal i intransferible”. La mateixa explicació estableix la normativa del Tribunal de Comptes: les sancions han de ser assumides pel condemnat.

La qüestió és important, indica Hugo Chinelli, advocat i soci-director del Gabinet Sacich, perquè si Homs és qui va pagar la multa –és a dir, si l’ANC va donar els diners a l'exconseller–, aquest hauria de pagar a la Generalitat un 7% de la quantitat en concepte de l'impost de successions i donacions. Aquest impost, segons subratlla Chinelli, és una taxa amb diversos trams que oscil·len entre el mínim del 7% i el més alt, del 32%, per a donacions superiors a 800.000 euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_