Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Puigdemont planeja un referèndum sense urnes transparents ni cabines

Les normes de la Generalitat per a l'1-O eliminen moltes de les garanties d'altres processos electorals

Votació en urnes de cartró en la consulta independentista del 9-N del 2014. Ampliar foto
Votació en urnes de cartró en la consulta independentista del 9-N del 2014.

“Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l'Estat pot frenar l'1-O”, va presumir el president Carles Puigdemont al Financial Times el 25 d'agost. Puigdemont no va aclarir com les ha aconseguit. Ni on les guarda. La pugna per les urnes ha estat una de les escaramusses prèvies al xoc de trens de l'1 d'octubre, amb l'Estat i la Generalitat jugant al gat i la rata. Sense urnes no hi ha referèndum, com tampoc sense paperetes o col·legis electorals.

No se sap com són les urnes que Puigdemont assegura que té amagades, però sí que es pot suposar com no són. El decret de normes complementàries per a la celebració del referèndum, aprovat per la Generalitat el dia 7, assenyala que “cada mesa electoral disposarà d'una urna de material resistent amb una tapa que inclourà una ranura al centre per on s'introduiran els vots”. El que no diu, al contrari del que estableix el Reial decret 605/1999, en el qual s'han basat fins ara tots els processos electorals a Catalunya, és que les urnes han de ser de “material transparent”, la qual cosa suposa una garantia contra el frau.

En la “consulta participativa” del 9 de novembre del 2014 es van emprar urnes de cartró, confeccionades per presos, però Puigdemont va prometre a la CUP que aquesta vegada serien urnes de debò (metacrilat) per donar més solemnitat al procés. No resulta tan fàcil: la Generalitat va haver de declarar desert al juny un concurs per adquirir 8.000 urnes, a raó d'uns 20 euros per unitat (10 vegades més que les del 9-N), mentre Hisenda fiscalitzava setmanalment les seves despeses per impedir el desviament d'un sol euro per al referèndum.

L'objectiu de la norma que obliga que les urnes siguin transparents és garantir que no es colin paperetes fraudulentes, per la qual cosa, a més, aquestes són precintades pels secretaris de les juntes electorals abans de lliurar-les als presidents de les meses. No obstant això, segons les normes del referèndum de l'1-O, seran els mateixos membres de les meses i interventors els encarregats de precintar-les.

En realitat, el decret de normes complementàries del referèndum no fa res més que copiar, gairebé textualment, el del 4 d'agost del 2015 que regulava la celebració de les eleccions al Parlament del 27 de setembre d'aquell any. Però inclou alguns canvis, que no són casuals.

Per exemple, i no és un tema menor en un referèndum en el qual existeix una forta pressió social, no preveu l'existència de cabines als col·legis per garantir el secret del vot, amb unes característiques tècniques i dimensions que es fixen detalladament en totes les convocatòries electorals. En canvi, el decret de l'1-O es limita a assenyalar que “s'habilitarà […] un espai perquè els electors que ho vulguin puguin marcar l'opció preferida en la papereta mantenint el secret del vot”. Això sí, els votants no es podran emportar la papereta impresa de casa, com va suggerir el conseller de la Presidència, Jordi Turrull: segons el decret, les paperetes “seran confeccionades i distribuïdes” per la Generalitat.

Si no fos perquè la mateixa llei del referèndum ha estat suspesa pel Constitucional, les normes dictades per la Generalitat per a la seva celebració ja inclouen prou motius d'impugnació. Per exemple, utilitza el cens electoral del 30 de març passat, en lloc del de dos mesos abans de la convocatòria; no fixa un termini per a la consulta del cens ni per presentar reclamacions; deixa en mans de la Generalitat, i no dels ajuntaments, la formació de les meses electorals; no inclou el pagament d'indemnitzacions ni la protecció de la Seguretat Social per als membres de les meses; i, sobretot, no preveu la possibilitat de recórrer contra el resultat davant dels tribunals.

MÉS INFORMACIÓ