Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Congrés declara nul·la la condemna a Companys

La Cambra pren en consideració una proposició de llei per invalidar la sentència de mort de l'expresident de la Generalitat

La socialista Meritxell Batet al Congrés.
La socialista Meritxell Batet al Congrés.

La coincidència ha fet que la figura de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys impregnés bona part del ple del Congrés dels Diputats de dimarts en el vèrtex de la convulsió independentista catalana, justament en un moment en què el procés ha reactualitzat la fita insurrecta del 1934, quan va proclamar "l'Estat català", en el qual s'emmirallen i es comparen els impulsors del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Però Companys, que també va ser ministre de la Marina espanyola, no ha entrat a l'hemicicle de la mà de l'últim partit en què va militar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ho ha fet alçat pel PSOE i el PSC, que van presentar una proposició no de llei per reclamar la nul·litat de la seva sentència de mort, dictada pel Govern de Franco en un judici sumari i sense garanties després de la seva detenció a França per la policia militar alemanya i la seva deportació a Espanya el 1940.

La controvèrsia que ha acompanyat el polític català des de la seva mort el 1940 no ha passat de llarg per la Cambra, on cada grup ha pres la figura de Companys, i per extensió la de la resta de víctimes, per apuntalar les seves urgències més peremptòries. El debat del Congrés ha servit per fer visibles les distàncies que, en els temes històrics, separen els partits mitjançant els retrets sobre posicions mantingudes en altres temps i geografies. Tot i això, ha tirat endavant amb el suport del PSOE, Units Podem i el PDeCAT, l'abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP i ERC.

El text de la iniciativa, acordada per Pedro Sánchez i Miquel Iceta el 14 de juliol, declara que les sentències dictades contra Companys pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques (el desembre del 1939), i pel Consell de Guerra d'Oficials Generals (l'octubre del 1940), són “il·legítimes, radicalment nul·les i injustes i manquen absolutament d'eficàcia i validesa”.

La proposició no de llei insisteix en la “il·legitimitat” del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, del Tribunal d'Ordre Públic, dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra, que van ser “constituïts per motius polítics, ideològics o de creença religiosa” durant la dictadura franquista i que, per tant, van dictar condemnes “radicalment nul·les i mancades absolutament d'eficàcia i validesa” contra els qui “van defensar la legalitat institucional” i una manera de vida que emparen avui els drets i llibertats constitucionals.

Els socialistes basen també la seva exposició de motius en el fet que el 29 de juny el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals polítics del franquisme i va proclamar la nul·litat de les seves sentències, una aprovació que, enmig de la divisió actual, es va produir per unanimitat de tots els grups parlamentaris.

Però ERC no estava disposada a deixar-se arrabassar la figura de Companys i abans de la celebració del ple, el grup liderat per Joan Tardà va presentar una esmena a la llei de la memòria històrica i va condicionar el seu suport al fet que el grup socialista l'acceptés. L'esmena d'ERC instava el Govern espanyol a modificar els tres apartats de l'article 3 de la llei substituint el terme “il·legitimitat” amb què es qualifiquen els tribunals pel d'“il·legalitat” i canviant la declaració d'“il·legítimes” per “nul·les de ple dret” les condemnes i sancions emanades. La justificació d'ERC és que la iniciativa socialista “només reitera” el que estableix la llei.

La socialista Meritxell Batet va basar la proposta en què la llei de la memòria, que va impulsar el PSOE fa 10 anys, "no ha tancat les ferides" i la societat segueix demandant la nul·litat de les sentències il·legítimes. En aquest sentit, va apel·lar a "repetir una expressió d'unanimitat" com la de llavors amb la figura de Companys, un símbol, va considerar, en el qual es poden sentir representats tots els partits per sobre de les diferències ideològiques.

Iniciativa insuficient

En el torn de fixació de posicions, Units Podem, ERC i el PDeCAT van considerar que la dels socialistes és una proposició insuficient i que, com que l'article 3 de la llei no va produir l'efecte jurídic de la nul·litat, era millor modificar la llei de memòria històrica, una qüestió que en repetides ocasions han demanat els representants de les formacions nacionalistes.

Mentre que Jordi Xuclà (PDeCAT) va donar la benvinguda a la iniciativa, a la qual va oposar esmena, Tardà va denunciar "la hipocresia del PSOE", que ha acusat d'"arribar tard amb Companys", ja que el Parlament català ja ha declarat nul·les unes sentències que afecten 65.090 víctimes. ERC va demanar coherència al PSOE perquè proposi el mateix que va avalar al Parlament. "Si no, és que ens volen enganyar", va afegir. Finalment, el partit de Tardà va votar en contra.

Xavier Domènech, per part del grup confederal, també va furgar en el que els socialistes havien defensat en altres ocasions i va considerar cridaner que la iniciativa "es produeixi precisament en el moment de la principal crisi de l'Estat i Catalunya". Al grup de Domènech no li valdrà només amb una proposició no de llei. "S'haurà de veure quan presentem l'esmena per l'honorabilitat de totes la víctimes de la repressió franquista", que Batet va acceptar a través d'una transacció.

Per la seva banda, el PNB va oferir el seu suport a la iniciativa a través del diputat Mikel Lagarda, malgrat considerar-la insuficient perquè no té conseqüències jurídiques per als afectats.

Tal com estava previst, la proposta socialista va xocar contra el PP i Ciutadans. Abans del ple, el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, va avisar als passadissos del Congrés que el PP votaria en contra de la iniciativa. Ho va justificar en el fet que la llei de memòria històrica, en els seus articles 2 i 3, ja va produir els “efectes” que ara es reclamen i ja es van fer les "restitucions corresponents" a la família de Companys i a 2.000 famílies més.

Alicia Sánchez-Camacho no es va sortir d'aquest guió, tot i que li va afegir la intensitat del moment català. Va dir que aquesta és una proposició que "vol anar un pas més enllà de la llei de la memòria històrica", i va considerar emparat en la llei el reconeixement de la il·legitimitat de les sentències. Però no es va oblidar de Companys, que no va valorar com un símbol i li va atribuir haver donat un "cop d'Estat a la legalitat", per la qual cosa va ser condemnat pel Tribunal de Garanties Constitucionals de la República.

La diputada popular va repetir els retrets que Francesc Cambó va fer a Companys per haver estat indultat i no haver indultat el 1936 els monàrquics i va deplorar que a la Cambra l'endemà de la Diada de la independència s'estigués parlant de fa 77 anys.

Amb un to similar al de Sánchez-Camacho, Juan Manuel Villegas (Ciutadans) va lamentar que s'hagués de "mirar una vegada més enrere, per parlar del 1939 i el 1940", que no són les prioritats de la seva formació, i va defensar l'eficàcia de llei de memòria històrica per a les reclamacions de l'oposició. La iniciativa, no obstant això, es va prendre en consideració per 168 vots a favor, 141 en contra i 32 abstencions.

MÉS INFORMACIÓ