Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

‘Com si fos ahir’, un zoo de gent de cinquanta anys

El nou serial de TV3 arriba a l'Eixample barceloní

Els protagonistes de la nova sèrie, 'Com si fos ahir'.
Els protagonistes de la nova sèrie, 'Com si fos ahir'.

El primer capítol del nou serial de TV3, Com si fos ahir, no permet anticipar judicis amb un mínim de certesa. Gairebé tot el capítol va consistir a reunir uns companys d’institut que feia anys que no es veien. Aquest nucli protagonista, pel fet de ser de la mateixa promoció escolar, fa que siguin tots de la mateixa edat. No arriben als cinquanta. Una homogeneïtat que demana l’aparició de personatges amb més anys (els pares del difunt) i menys (els fills de la colla). De totes maneres, tenir la mateixa edat no els ha de fer forçosament semblants. Hi ha molts més factors –socials, culturals– que poden donar diversitat a aquest zoo. Com si fos ahir torna a la gran ciutat. S’agraeix. L’aposta urbana de la trama és tan forta que fins i tot s’assenyala a la careta de presentació. Diferents boles fan diferents trajectes, ensopegant o no, en un Eixample barceloní encertadament estilitzat.

El públic més semblant a aquests primers protagonistes que ens van presentar ahir difícilment és a casa a les quatre de la tarda, quan s’emet. Són els espectadors que van, més tard i segons sigui el boca-orella, a la carta, per internet. A casa hi ha persones de més edat que necessiten la seva Mercè Riera, que tan bé coneix la responsable de la idea i el guió, Núria Furió, que també va treballar a La Riera.

És clar que potser som davant d’un fenomen enunciat per Bernat Pivot en un llibre en què es mostrava molt enfadat amb la televisió. Li havien posat el seu Bouillon cultural a una hora en què els francesos ja dormien. I feia un advertiment sobre l’extinció de determinades audiències, desassistides per la televisió mateixa. Abans, escrivia, quan anunciar rentadores era una gran publicitat per a les emissores, aquestes feien programes, preferentment, per a les senyores que en necessitaven. Però va venir la gran publicitat de cotxes lleugers, hamburgueses i cerveses i van fer una televisió per al públic que porta aquesta mena de cotxes o beu cervesa, clarament més juvenil. I Pivot acabava avisant les àvies, que ja no eren audiència, d’altres probables marginacions.

Ja es veurà. En aquest primer capítol, al final, s’anuncia que la mort de l’amic que ha propiciat la reunió dels altres té aspectes foscos. És l’ham més visible que es llança. Se n’apunten d’altres més de caràcter conjugal o emocional. En tot cas, l’equip responsable afirma que no hi haurà grans truculències. Cuinar a foc lent té el seu encant i, també, els seus perills. Que li preguntin al seu veí de graella, el Marc Ribas, una altra aposta de recanvi, com s'ho han de fer perquè el públic no escampi la boira.