Selecciona Edició
Connecta’t

Col·lecta popular per a la multa de Mas

L'ANC desplega equips de voluntaris per recollir donacions que ajudin a pagar les sancions imposades als condemnats per promoure la consulta del 9-N

Caixa de solidaritat per recollir diners per als condemnats pel 9-N, dilluns a Barcelona.
Caixa de solidaritat per recollir diners per als condemnats pel 9-N, dilluns a Barcelona.

Dotzenes de parelles de voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) demanaven diners en cada tram de la manifestació d’aquest dilluns a Barcelona. Passejaven entre la gentada amb un cartell que els identificava com a recaptadors de donacions per a la Caixa de Solidaritat, contribucions destinades a pagar les multes dels condemnats per l'organització de la consulta del 9-N.

La Caixa de Solidaritat eren en realitat bosses de tela amb el lema "Love democracy". Els assistents donaven el que volien, la majoria, cinc euros, en part perquè aquesta era una consigna que havia circulat amb cadenes de WhatsApp, tot i que també molts hi aportaven 20 o 50 euros; un dels equips de l’ANC explicava orgullós que havien rebut un bitllet de 100. A la plaça del Cinc d’Oros –abans plaça de Joan Carles I, rebatejada aquest any–, en Joan ha donat 10 euros sense preguntar per què eren. Arribat de Castellar del Vallès, sabia de sobres que aquests diners servirien per sufragar els 5 milions d’euros de sanció que han d'afrontar l’expresident Artur Mas i les seves conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. No és el primer cop que en Joan donava 10 euros a la caixa de resistència de l’ANC, ja ho havia fet abans per transferència bancària. “He vingut amb la idea de donar aquests diners. Ho faig perquè la multa del Tribunal de Comptes és una injustícia total”.

Després d’en Joan s'ha apropat a l’equip recaptador una jove amb una samarreta amb la imatge del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la seva famosa frase “Bueno, pues molt bé, pues adiós”. La jove volia informació sobre l’hora en què calia posar-se la samarreta oficial de la coreografia d’aquesta Diada; desconeixia en què consistia la recol·lecta i quan aquest periodista l’hi ha resumit, ha corregut per aportar-hi un parell d’euros.

Des de les xarxes se suggeria donar cinc euros, però alguns n’han aportat fins a 100

La sol·licitud de diners havia de romandre activa fins a les cinc de la tarda, però les parelles de voluntaris que tenien més èxit –això podia dependre de la ubicació o del tarannà de cada voluntari– han aguantat més. Al tram 109, al passeig de Gràcia, la recaptació era irregular. Una parella havia aconseguit mitja dotzena d’aportacions en 40 minuts mentre que a uns cinquanta metres uns voluntaris han rebut una desena de donacions en qüestió de minuts.

Presentar-se com a reporter d’EL PAÍS suposava que et rebessin amb cares de desaprovació. En Maurici i la Xesca són una parella de voluntaris de Berga destinats al tram 105. En Maurici ha demanat que si parlava per a aquest reportatge era amb la condició que el text mostrés de forma positiva la manifestació. En Maurici ha recordat que sempre ha existit una caixa de col·laboració per contribuir al finançament de l’ANC. En la Diada del 2016, la gent també aportava diners a canvi de la cartolina amb forma d’ou ferrat que s'havien d'aixecar a les 17.14 –l’hora màgica de l’independentisme–. En Maurici i la Xesca col·laboren amb l’ANC des del 2011, fins i tot abans de la seva fundació oficial: “El millor de la nostra activitat és veure la reacció desinteressada de la gent, la voluntat de canviar les coses”.

En Maurici ha preguntat a aquest periodista si era independentista, i ha afegit que ser català avui suposa ser independentista. “I si no ho ets, pensa en la teva família”, ha afegit. Per la megafonia de l'organització sonava una cançó que feia una crida a la població a participar en la consulta de l’1-O. Els seus versos també demanaven optimisme: “Si tu no ho veus clar / no intoxiquis amb pessimisme. / Tenim merda de sobres”.