Selecciona Edició
Connecta’t

L’escola pública lidera el retorn a les aules

La demanda de centres públics es consolida amb 124 grups nous

Alumnes de primària en una escola de Barcelona.
Alumnes de primària en una escola de Barcelona.

El curs escolar arrenca dimarts a Catalunya amb més docents a les aules i un protagonisme a l’alça de l'escola pública. Els centres de primària i secundària tindran enguany 71.175 mestres i professors, un 7% més que el curs passat. A més, l’augment de la demanda de places als centres públics es consolida, amb 124 grups més que l'any passat: 52 més el primer curs d'educació infantil (P3) i 72 més a primer d'ESO. L'escola concertada, que aquest any obrirà 41 grups nous, acollirà el 32,5% de l'alumnat (l'any passat era el 33%).

Malgrat la reducció d'alumnat a gairebé totes les etapes (excepte secundària, que augmenta en 18.000 alumnes), el Departament d’Ensenyament ha obert més aules “per abaixar les ràtios”. La més beneficiada és l'escola pública, que disposarà aquest curs de 2.191 grups de P3 i 1.867 de primer d’ESO; en total, 124 més que l'any passat. La concertada, per la seva banda, tindrà 953 aules a P3 i 968 el primer curs d’ESO, és a dir, 41 grups més que l'any passat.

Amb aquest saldo positiu d'aules obertes, Ensenyament calcula que la ràtio d'alumnes a P3 baixarà lleugerament i passarà de 21,7 alumnes per classe el curs passat a 21,03 aquest any. L'evolució de la ràtio a primer d’ESO també passarà de 28,4 estudiants per classe a 27,7, segons les estimacions del Departament.

L'increment de docents que s'ha produït aquest any també afavorirà aquest descens de la ràtio d'alumnes per docent (12,9 per professor a infantil i primària, i 10,6 a ESO i batxillerat). Els centres de primària i secundària tindran aquest any 71.175 mestres i professors, un 7% més que el curs passat. El Govern, que pretenia ampliar les dotacions en 2.011 docents, va acabar claudicant davant les demandes de la CUP i la comunitat educativa en la negociació dels Pressupostos —del fet que s'aprovessin depenia la convocatòria del referèndum— i va injectar 140 milions més als comptes d’Ensenyament, que s'han traduït en 3.500 docents més.

Les xifres de l’inici de curs

Alumnes. Hi ha 1.562.780 alumnes matriculats, 2.700 més que el curs passat.

Menys a P3 i més a l'ESO. El nombre d'estudiants cau en totes les etapes educatives excepte a l'ESO, que creix en 18.000 alumnes.

Matrícules públiques. El 66,1% dels estudiants estan matriculats en centres públics. Es tracta d'un augment respecte a l'any passat (65%).

Més grups. Malgrat la caiguda de la natalitat, el Departament augmenta el nombre de grups a l'escola pública i la concertada per reduir les ràtios. Aquest curs hi haurà 124 aules més als centres públics i 41 grups més als concertats.

Ràtios. El nombre d'alumnes per classe passa de 21,7 a 21,03 a P3. A primer d'ESO passa de 28,4 a 27,7, segons estimacions d'Ensenyament. 

Més docents. Hi haurà 71.175 professors, un 7% més que l'any passat.

Escoles noves. Aquest curs hi haurà 15 centres nous, dels quals 11 són en mòduls prefabricats.

Barracons. Els mòduls prefabricats segueixen a l'alça i passen de 1.010 el curs passat a 1.017 enguany.

Amb aquestes dotacions addicionals se supera aquest curs el nombre de professors que hi havia abans de la crisi (70.726 docents). Dels nous professors, 800 formen part de la borsa de substituts, 463 s'incorporen per atendre l'increment d'alumnes, 200 són per a l'escola inclusiva i 350 per reforçar centres d'alta complexitat. Més de 2.500 professors entraran a la roda per compensar la reducció d'una hora lectiva. Durant la negociació dels Pressupostos, la Generalitat també es va comprometre “a prendre en consideració” la rebaixa de la segona hora lectiva que demanaven els sindicats, tot i que, això sí, a partir del curs 2018-2019.

Aquest nou curs arrencarà també amb 15 nous centres escolars, dels quals 11 seran en mòduls prefabricats. De fet, malgrat el balanç positiu que fa el Departament sobre l'inici de curs, el nombre de barracons en els quals s'imparteix classe, un dels temes més polèmics cada any, torna a créixer. Si l'any passat se superava la barrera psicològica dels 1.000 mòduls prefabricats (n'hi havia 1.011), aquest curs en seran 1.017. El Departament ha matisat, no obstant això, que dos centres que eren en barracons ja disposen de construccions fixes i d'altres han passat a espais reconvertits en centres escolars.

Els reptes del curs

Malgrat la “valoració positiva” en què coincideixen, per primera vegada des de l'inici de la crisi, el Departament i els sindicats, encara queden moltes qüestions pendents per resoldre aquest curs. Per exemple, el decret de l'escola inclusiva, que està “a punt d'aprovar-se”, segons Ensenyament, i que ordenarà les mesures d'atenció educativa i continuïtat formativa de l'alumnat.Al tinter també queda el decret que regula els menjadors escolars, una controvertida actualització de la norma que ha aixecat suspicàcies en tota la comunitat educativa.

Pel que fa a les beques menjador, el Departament ha confirmat que, com l'any passat, la borsa per sol·licitar aquesta prestació romandrà oberta tot el curs. Per ordre del Parlament, Ensenyament va flexibilitzar l'accés a les beques menjador rebaixant els criteris i implantant progressivament el barem del llindar de risc de pobresa, que permetria, segons el Govern, cobrir 12.000 beneficiaris més. Falta saber si aquest any el Departament continuarà amb aquesta progressió anunciada i rebaixarà, fins arribar al llindar de la pobresa, l'accés a aquestes prestacions.