Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

De lluny, de prop

El mural pintat sobre la façana de l'Ajuntament de Gràcia l'ha convertit en una decoració floral

La 'nova' façana de la Casa de la Vila de Gràcia.
La 'nova' façana de la Casa de la Vila de Gràcia.

El mural pintat sobre la façana de l’Ajuntament de Gràcia a la plaça de Rius i Taulet, ha convertit aquesta en una decoració decididament floral. La intervenció ha estat escollida entre diverses propostes presentades per diferents entitats i col·lectius. El mural “Guarnit de lliris”, així ha estat batejat pels seus autors, s’ha pintat com un fons total sobre el que es retallen les finestres i els elements arquitectònics de l’edifici, com ara les llindes de pedra o els suports de ferro dels dos grans fanals. L’efecte que produeix en veure’l és semblant a que el que s’ha pintat ara sobre el pany de la façana, fos previ i sobre ell s’haguessin retallat les finestres interrompent la seqüencia decorativa del mural. Ajuda a produir aquest efecte la pintura sobre les dues pilastres del centre de la segona planta o la de l’interior dels quatre finestrons cecs de la darrera planta. El motiu, reiteratiu però no clònic, basat en els lliris, forma un fons amb una gràfica simple clarament identificable, sobre el que es troben algunes escenes al·lusives a les festes de Gràcia, per commemorar els 200 anys d’aquesta festa major. Persones de tota mena que formen diferents escenes escampades tot flotant entre finestres, totes elles al·lusives a les diferents etapes de la festa al llarg de l’any. Ideació dels guarniments de façanes i carrers, recol·lecció de materials, activitats per recaptar fons, muntatge i celebració (o no) dels premis.

De lluny, l’esgrafiat blau aplicat sobre els panys de la façana és inspirador i ens fa pensar en si no hem perdut l’habilitat en poder decorar una façana per regalar a la ciutat una mica de bellesa sense afectacions innecessàries. Decorar aquí és la paraula clau i també la paraula proscrita. Decorar, generalment, ens sembla avui sinònim de superficialitat, òbviament entenent per superficial alguna cosa negativa. Però realment ho és? No és la superfície el que ens ajuda a especular sobre l’interior? No és l’exterior també expressió del caràcter? En el cas de l’arquitectura, no serà la superfície un element determinant que hem menystingut massa sovint? Avui les decoracions florals com aquesta a les façanes dels edificis quasi resulten contra natura i és potser per això que la que ens ocupa resulta refrescant, una mica cansats com estem a que les façanes tan sols puguin ser l’expressió de la seva construcció i, més contemporàniament, exhibeixin el discurs de la sostenibilitat i de l’estalvi energètic. Aquest “Guarnit de lliris”, amb l’excusa de la commemoració de la festa major de Gràcia es torna un petit regal que ens allibera d’aquesta insistència racional per la qual ens sentim aclaparats i que vol atorgar a tota l’arquitectura un paper responsable i políticament correcte. I tot s’ha de dir, resulta també ràpida i simple, sense massa pretensions i no podem evitar pensar en què hauria passat amb la façana del Liceu si enlloc de encomanar-se a la escultura ho hagués fet a la gràfica i a la pintura.

De lluny, i també despreocupadament, és com observem generalment els edificis a les ciutats, però fer-ho de prop i amb deteniment, és una altra cosa. De lluny predomina la idea de conjunt, de prop destaca la singularitat. És aleshores quan apareixen els detalls que en aquest cas estan subratllats amb frases o paraules que “expliquen” el que han volgut representar els artistes urbans de Reskate, que han realitzat el mural, (com ara: deixeu material aquí). Aquest aspecte és potser el que resulta més prescindible i probablement sense ell li atorgaria al mural certa atemporalitat que ajudaria a fondre'l amb l’edifici per sempre, ja que en qualsevol cas el moment present ja està representat en alguns dels elements d’atrezzo del mural, com ara, un ventilador, una televisió o les ampolles de plàstic per reciclar. De prop és la mirada de “l’explicació” de l’obra, la de l’historiador de l’art o la del guia turístic i no sempre el coneixement en detall millora la percepció de l’obra. En qualsevol cas, aquesta és una intervenció que empetiteix la immensa majoria dels intents de guarnir mitgeres a Barcelona quan la ciutat es va proposar “posar-se guapa”. No sé què en pensen fer passades les festes, però s'hi podria quedar.