Assange irromp en el conflicte a Catalunya

Julian Assange ha irromput en les aigües mogudes del conflicte polític a Catalunya. L'activista polític i fundador de Wikileaks va aparèixer en escena per primer cop a finals d'agost per carregar contra el diari El Periódico i demanar la dimissió del seu director, Enric Hernàndez. Assange va tornar aquest dissabte a prendre-hi part arran de l'escorcoll que va fer la Guàrdia Civil a la seu del setmanari El Vallenc, a Valls, investigat per un jutge de Tarragona per haver participat presumptament en la impressió de material del referèndum il·legal de l'1-O. Wikileaks també va intervenir per difondre un informe del Parlament britànic sobre la situació política a Catalunya.

Assange va publicar set tuits la nit de dissabte a diumenge per carregar contra l'acció de la justícia a la seu d'El Vallenc i fins i tot va publicar un text en català, acompanyat d'una icònica fotografia dels tancs reprimint les protestes de Tiananmen (Pequín) del 1989: “Espanya, això no funcionarà a Catalunya. Els catalans tenen dret a l'autodeterminació. Els arrestos només unifiquen i enforteixen”. Assange va compartir poc abans un article publicat el 8 de setembre a la revista antisistema Counterpunch a favor de la independència de Catalunya i escrit per l'editor i activista nacionalista Vicent Partal. Assange també va compartir un vídeo de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i una entrevista de l'exministre de Finances grec Ianis Varufakis en què aquest assegura que el Govern de Mariano Rajoy “vol esclafar Catalunya per donar-li una lliçó”. Al mateix temps, el compte de Wikileaks va difondre un informe públic, no confidencial, del Parlament britànic destinat a proveir els seus membres amb elements bàsics sobre la situació política a Catalunya arran de la convocatòria de l'1-O. La primera intervenció de Wikileaks i Assange sobre Catalunya es va produir el 31 d'agost passat per acusar de falsedat El Periódico amb la seva informació sobre una alerta dels serveis secrets dels Estats Units als Mossos d'Esquadra sobre un possible atemptat a la Rambla. Assange també va demanar la dimissió d'Hernàndez.

Col·legues periodistes

EL PAÍS ha intentat contactar, sense èxit, amb Assange. Melinda Taylor, assessora legal d'Assange, explica que la intervenció de l'editor de Wikileaks en el procés sobiranista està motivada "per l'objectiu de Wikileaks de defensar el dret de llibertat d'expressió i d'autodeterminació". Preguntada sobre els coneixements que Assange demostra sobre les tesis independentistes i l'ús que ha fet del català a Twitter, Taylor comenta que "Assange és una persona que segueix les notícies, i té col·legues periodistes arreu del món, també a Espanya i a la zona de Barcelona". Juan Pancorbo, periodista de la cadena alemanya Deutsche Welle, va estrenar aquest 2017 el documental Garzón/Assange, el jutge i el rebel, un treball pel qual va seguir durant cinc anys la relació entre Assange i l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que col·labora amb el seu equip de defensa legal. Pancorbo resumeix que Wikileaks és un portal que rep filtracions de tot tipus i les difon, “comprovant abans la seva veracitat”. Pancorbo considera probable que Assange estigui informat per contactes que té a Catalunya, tot i que no el sorprèn el seu interès per aquest conflicte: “La seva simpatia per l'independentisme i la seva denúncia d'un possible ús de la força per part de l'Estat encaixen perfectament en el seu perfil d'activista”. Pancorbo afegeix que Assange “s'interessa per tots els conflictes”, i subratlla el paper de Wikileaks durant les primaveres àrabs o les seves filtracions sobre països africans.

Assange, de nacionalitat australiana, viu des del 2012 reclòs a l'ambaixada de l'Equador a Londres, refugiat per evitar la seva extradició als EUA. L'Administració Obama va iniciar mesures legals contra Assange arran de la massiva filtració de cables diplomàtics confidencials del 2010. Wikileaks ha estat protagonista en processos electorals de potències occidentals. Durant les presidencials del 2016, Wikileaks va filtrar milers de correus electrònics de la demòcrata Hillary Clinton i del seu equip de campanya, informacions que Trump va utilitzar contra la seva oponent. “Estimo Wikileaks”, va dir Trump en un míting de l'octubre del 2016 mentre brandava amb una mà un llistat de correus de Clinton. Wikileaks també va revelar el juliol del 2017 més de 21.000 correus de l'equip de campanya electoral d'Emmanuel Macron. L'actual president francès va informar al maig que els servidors informàtics de la seva organització havien patit un pirateig durant la primera volta de les presidencials. Igual que amb l'acció contra Clinton del 2016, les autoritats franceses, com les nord-americanes, consideren que els serveis secrets russos eren el principal sospitós dels atacs informàtics. La diplomàcia francesa i els serveis d'intel·ligència dels EUA acusen Assange de col·laborar amb el Kremlin. Assange ho ha negat. Pancorbo considera que fins que no es demostri el contrari, les acusacions del vincle entre Assange i Putin “són part de la campanya per desprestigiar-lo i poder aplicar-li la llei antiespionatge, que és una vella aspiració del Departament de Justícia dels EUA”.

Existeixen mostres de simpatia entre Assange i el president rus, Vladímir Putin. El hacker va presentar el 2012 un programa al mitjà de comunicació oficial rus RT. Putin va demanar aquell 2012 a Suècia que retirés els càrrecs per violació contra Assange i va assegurar que eren un invent. Més sorprenent va ser la reacció de Wikileaks a la filtració, el 2016, dels papers de Panamà que van descobrir centenars de delictes fiscals arreu del món. Molts dels casos descoberts implicaven personalitats properes a Putin. Wikileaks va denunciar que “els papers de Panamà sobre Putin són una història d'atac finançada pel Govern dels EUA. Bon periodisme, però no és un exemple de moral”. L'article de Partal que va compartir Assange va ser publicat a Counterpunch, un mitjà d'opinió destinat a col·lectius antisistema dels EUA. Counterpunch ha publicat aquest 2017 nombrosos articles que pretenen desmuntar les revelacions periodístiques i els informes dels serveis secrets dels EUA que apunten a la intervenció russa en les eleccions presidencials.

Rohrabacher, ‘amic’ en comú

L'únic polític nord-americà que s'ha reunit públicament amb Assange en la seva reclusió a Londres és l'excèntric congressista republicà Dana Rohrabacher, l'agost passat. Rohrabacher s'ha declarat admirador de Putin i partidari d'enfortir el pes rus a Washington. The New York Times va informar al maig que l'FBI havia advertit Rohrabacher que els serveis secrets russos volien treure profit d'ell. Casualment, Rohrabacher és el principal aliat que ha aconseguit el Govern català per a la seva causa independentista als EUA, reunint-se en diverses ocasions amb el president, Carles Puigdemont, i amb el seu conseller d'Exteriors, Raül Romeva.

Rohrabacher va emetre un comunicat anunciant que informaria Trump del contingut de les tres hores de conversa que va mantenir amb Assange. Rohrabacher va explicar que Assange pot aportar dades claus sobre els atacs informàtics a Clinton i es va mostrar confiat que l'Administració nord-americana pugui arribar a un acord amb l'activista per aconseguir “un perdó presidencial”. Assange va explicar el juliol del 2017 que havia contactat amb Donald Trump Jr, fill del president, per recomanar-li que fes pública una llista de correus electrònics que el podien implicar amb el Govern rus. Assange el va advertir, segons va admetre, després de saber que The New York Times tenia previst publicar els correus. “Li vaig dir que els seus enemics manipularien i traurien de context frases aïllades durant setmanes o mesos”, va explicar Assange. Roger Stone, conseller de Trump, va dir el 2016 a The Guardian que Assange havia avisat Trump amb anterioritat que Wikileaks filtraria els correus electrònics de Clinton.