_
_
_
_
_

Una majoria de catalans considera que el referèndum no és vàlid ni legal

El mateix percentatge de ciutadans és partidari d'una estratègia negociadora per part de la Generalitat

Miquel Noguer

El corró independentista que aquesta setmana ha aprovat al Parlament tant la llei del referèndum com la de ruptura, que estableix les bases d'una futura república catalana, té un suport escàs entre l'opinió pública. Una majoria de catalans (56%) considera que el referèndum de l'1 d'octubre, com està plantejat, no pot ser considerat ni vàlid ni legal. El mateix percentatge de ciutadans és partidari d'un canvi d'estratègia per part de la Generalitat i opta per la via negociadora, similar a la del nacionalisme basc. Els defensors de negociar avantatgen en gairebé vint punts els del referèndum unilateral.

L'oposició abandona l'hemicicle, el dijous.
L'oposició abandona l'hemicicle, el dijous.Albert Garcia

La majoria independentista del Parlament xoca així amb els desitjos d'una bona part dels catalans com s'ha anat apreciant en els gairebé dos anys que dura l'actual legislatura. L'últim sondeig de Metroscopia per EL PAÍS, dut a terme mitjançant una mostra de 1.000 residents a Catalunya al llarg d'aquesta setmana, torna a reflectir aquesta dissonància. La majoria rebutja el fons i la forma del referèndum com el planteja el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i li demanen que canviï d'estratègia. No obstant això, el Govern central no es deslliura de les crítiques, ja que el 82% dels catalans creu que l’Executiu de Mariano Rajoy ha contribuït a reforçar el procés independentista en comptes d'afeblir-lo.

La idea de celebrar un referèndum sobre el futur de Catalunya fa anys que és a l'agenda política dels catalans però la forma de la consulta que planteja Puigdemont, sense acord amb l’Estat i sense garanties democràtiques no convenç. Només la consideren vàlida el 38% dels catalans enfront del 56% que la rebutja. Allò significatiu és que els dubtes, i fins i tot el rebuig, arriben a un percentatge gens menyspreable de votants de les dues forces que impulsen la votació: Junts pel Sí i la CUP. El 20% dels votants de la coalició que agrupa el PDeCAT —el partit de Carles Puigdemont— i Esquerra Republicana —la formació d’Oriol Junqueras— creuen que el referèndum de l'1 d'octubre no pot ser considerat legal ni vàlid a escala internacional. El rebuig és fins i tot més gran en la CUP, que amb els seus deu parlamentaris exerceix de crossa parlamentària de Junts pel Sí i en molts moments ha liderat el procés independentista. El 26% dels seus votants rebutgen que el referèndum es pugui considerar legal.

Com es va apreciar en el convuls ple parlamentari de dimecres i dijous passat el Partit Popular, Ciutadans i el PSC encapçalen el rebuig al referèndum, sense gairebé fissures entre el seu electorat. Sí que en té Catalunya Sí que es Pot, la confluència d'esquerres en la qual participa Podem. Un 15% dels seus votants sí que creu que el referèndum pot considerar-se legal i vàlid internacionalment.

Per edats els més joves són els més crítics a l'hora d'admetre que aquest referèndum pugui ser considerat legal. El rebutgen dos de cada tres joves de fins a 34 anys. Els menys crítics amb el plantejament de la consulta són els adults d'entre 54 i 64 anys. El rebutja el 53% i l’admet el 42% dels catalans compresos en aquest grup d'edat.

El que produeix més divisió d'opinions és la forma com s'ha tramitat al Parlament. L'enquesta es va fer el dia després que es votés la llei del referèndum mitjançant un sobtat canvi de l'ordre del dia del ple del Parlament i es dones només dues hores perquè els grups de l'oposició poguessin esmenar el text. El tumult que aquesta situació va provocar al Parlament de Catalunya i l'estira-i-arronsa de més de 12 hores han causat efecte en tots els sectors. El 44% dels catalans està en desacord en la manera com s'ha fet i un 41% hi dona suport.

No només ha influït en aquesta divisió la, per molts, delirant sessió parlamentària, plena de desqualificacions i amb una votació en la qual l'oposició ja ni tan sols va voler participar-hi. La llei del referèndum s'ha tramitat amb un secretisme absolut i només va ser presentada al juliol en un acte al qual van assistir els diputats independentistes i posteriorment mitjançant una posada de llarg al Teatre Nacional de Catalunya. El text doncs, no ha seguit cap de les tramitacions habituals per a una llei, i, menys encara, amb els procediments que acostumen a acompanyar les lleis de calat polític. El procediment, dissenyat per burlar una impugnació prèvia del Govern espanyol davant el Tribunal Constitucional, s'ha saltat tants mecanismes de control que ni tan sols ha pogut ser estudiada pel principal òrgan fiscalitzador de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries. Tot això provoca que un de cada deu votants de Junts pel Sí i de la CUP tampoc comparteixin l'estratègia dels seus líders polítics. De nou les discrepàncies arriben a Catalunya Sí que es Pot, un dels partits que ha estat víctima de l'estratègia independentista en haver-se-li privat de bona part dels seus drets com a grup parlamentari. Malgrat això el 22% dels seus electors defensen la forma de tramitació de la llei. En cas que el referèndum s'arribi a celebrar tampoc convencen als catalans les condicions que fixa la llei del referèndum. Segons el text aprovat pel Parlament i ja suspès pel Tribunal Constitucional n’hi hauria prou que hi hagi més vots a favor que en contra de la independència per proclamar la secessió. No fixa ni mínims de participació ni cap tipus de majoria reforçada per a la independència. Bona part d'això ho rebutja el 56% de l'electorat, partidari que la independència es pogués declarar només si hi ha més vots a favor que en contra i amb una participació “molt elevada”. Aquest requisit té el suport, fins i tot de forma majoritària (52%) dels votants de la CUP.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_