Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia acusa Puigdemont de desobediència, prevaricació i malversació

El ministeri públic presenta les querelles contra la Mesa del Parlament i els membres del Govern

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. EFE

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat avui divendres dues querelles sobre el referèndum: una, contra els membres de la Mesa del Parlament; l'altra, contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del seu Govern per haver aprovat el decret de convocatòria de l'1-O. La querella els assenyala per un delicte continuat de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va anunciar dijous que s'interposarien dues querelles: una, contra els membres de la Mesa del Parlament que van permetre la tramitació de la llei del referèndum; l'altra, contra el Govern en ple per haver signat el decret de convocatòria per materialitzar la consulta. Tot just 24 hores després, les querelles ja estan a punt. Aquest divendres, la Fiscalia Superior de Catalunya les ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'òrgan que haurà de decidir si les admet a tràmit i, si escau, investiga els fets.

La primera de les querelles, pel decret de convocatòria, s'adreça contra Puigdemont, contra el vicepresident Oriol Junqueras i contra els 12 consellers del Govern. El text, de 45 pàgines, es remunta al novembre del 2015, quan després de les eleccions, el Parlament (amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP, que formen la majoria independentista de la Cambra) va votar una resolució sobre l'inici del procés polític cap a la creació d'un Estat propi a Catalunya. Pocs dies després, el Tribunal Constitucional va declarar nul·la aquesta resolució.

La Fiscalia incideix en l'aprovació de la llei del referèndum i el posterior decret de convocatòria, signat solidàriament per tots els membres del Govern. Els membres de l'Executiu van actuar "amb absolut menyspreu per les reiterades decisions" del Constitucional i "reunits a última hora de la nit del 6 de setembre" i van aprovar "de comú acord" l'anomenat decret de convocatòria. La "manifesta inconstitucionalitat" d'aquest decret "no podia ser en absolut desconeguda per tots i cadascun dels membres del Govern".

També cita el segon decret –signat únicament per Puigdemont i Junqueras– sobre les "normes complementàries per a la realització del referèndum". Puigdemont, Junqueras i els consellers "van violar frontament els pronunciaments del Constitucional" sobre la inconstitucionalitat del referèndum.

La querella fa un recorregut extens i detallat sobre les diferents resolucions aprovades pel Parlament i les successives i reiterades advertències realitzades pel Tribunal Constitucional sobre la necessitat de paralitzar qualsevol iniciativa que aprofundís en l'anomenat "procés de desconnexió" de Catalunya respecte a la resta d'Espanya. Els pronunciaments del Constitucional, recull la querella, són "abundants" i s'han "reiterat de manera clara i sense fissures". Malgrat tot, cap d'aquests mandats "ha impedit que des del Govern i els grups parlamentaris independentistes se segueixi insistint públicament a mantenir aquesta convocatòria del referèndum com a primer pas del procés de desconnexió".

Contra Forcadell i la Mesa

La Fiscalia catalana s'ha querellat també contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa de la Cambra Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, de Junts pel Sí, i Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, per haver admès a tràmit amb els seus vots el debat exprés i la votació de la llei del referèndum dimecres malgrat la prohibició del Constitucional. El ministeri públic sol·licita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els cinc declarin com a investigats –imputats i que també siguin citats com a testimonis el secretari general del Parlament, Xavier Muro; el lletrat major, Antoni Bayona, que van advertir Forcadell i la Mesa que l'admissió de la llei del referèndum contravenia les resolucions de l'alt tribunal. També sol·licita que testifiquin els dos membres de la Mesa que van votar-hi en contra, José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, i David Pérez, del PSC.

La Fiscalia recorda que “en cap cas” els diputats querellats es poden escudar en el privilegi de la inviolabilitat parlamentària. Aquesta figura, assenyala, “no comprèn qualsevol activitat delictiva que cometin (…), sinó només aquells delictes l'estructura típica dels quals descansi exclusivament en l'exteriorització d'una opinió”, és a dir, en la llibertat d'expressió.

Amb la seva actuació, els querellats, amb Forcadell al capdavant, “van col·laborar amb actes necessaris i imprescindibles perquè el Govern (…) disposi il·lícitament de fons per dur a terme el seu pla secessionista”.

Sobre el delicte de malversació, castigat amb penes de presó, el fiscal ho considera evident: “La convocatòria i celebració d'un referèndum implica una despesa de diners públics”, i com la consulta va contra la Carta Magna, “qualsevol partida pressupostària que es destini al seu finançament és, per tant, il·legal”. Així doncs, “impulsar l'aprovació” de la proposició de llei del referèndum “és permetre que pugui consumar-se el malbaratament de fons públics”.

Respecte al delicte de prevaricació –adopció de resolucions injustes a consciència– el fiscal assegura que no poden estar emparats com a actes polítics, sinó com a resolucions administratives. “Es tracta de decisions que afecten el funcionament del Parlament i que potencialment poden generar una greu fallida de l'ordenament constitucional”.

MÉS INFORMACIÓ